P.J.HARVEY: White Chalk

R.E.M PLEGUEN PERQUÈ JA TOCAVA

REM als 80

Els nois d´Athens (Georgia) pleguen.REM, la mítica banda de rock que sorgí als 80 posen punt i final a una llar

ga trajectòria plena d´èxits.El grup el formaven Stipe (Veu), Buck (Guitarres), Berry (bateria) i Mills (baix), van començar sent una una banda que es movia pels ambients universitaris fins que una petita discogràfica (IRS) es va fixar en ells.Van treure 5 discos als 80 entre els quals cal destacar el primer "Murmur" (83) i "Document" (87).La multinacional Warner va copsar el potencial del grup i els va firmar  5 discos per 10 milions de $ i després una ampliació més. Eren valor segur.Ens van portar discos com "Green" (88) i els mítics i multivendes "Out of time" i "Automatic for the People (91 i 92) entre d´altres.Bé fins aquí la part biogràfica que es pot completar a la Wikipedia mateix.

REM ara

Portada de "Murmur"1983

Vaig conèixer REM com moltíssima altra gent amb el megahit "Losing my Religion".Una cançó rodona i perfecte que va marcar jo diria una generació..qui no la coneix? o no ha sentit alguna vegada? però no m´hi vaig interessar de debó fins al cap de 10 anys.Vaig començar a escoltar els seus discos a partir d´"Out of Time" fins l´irrellevant "up" (98) gràcies al servei de biblios que els tenien quasi tots.Anys més tard encara aprofondiria més i escoltaria els seus discs de l´etapa IRS.La meva opinió sobre ells és que no són un grup de fer discos sinó de fer cançons.No tenen, per mí, cap disc que diguis quina meravella de principi a fi, ni

un.Inclós els més famosos.En canvi però, tenen cançons memorables repartides per tota la seva discografia.És el grup ideal per fer-se un recopilatori al teu gust. Als seus inicis van el.laborar un rock melòdic i ritmic molt atraient per després en l´etapa Warner variar bastant a un estil de rock més emocionant i sentimental on barrejaven a la perfecció guitarres acústiques i elèctriques incorporant- hi teclats; fins anar a parar a experiments vanguardístics a "New Adventures in HI-F

i" (95) o  exercicis "Grunge" a "Monster" (94) o bé la tornada al rock melòdic de tota la vida dels ultims 2 discos però sense tant encert.No cal ni dir que el secret de l´èxit és la veu de M.Stipe...una veu tristoia però molt maca que en estudi brilla com el sol però que en directe baixa bastant.Personalment, tot que no els he vist mai en viu sí que els he vist en actuacions editades oficialment o per concerts a la Tv i em semblen uns músics molt capaços (Buck i Mills són multinstrumentistes) i polifacètics capaços de fer noves interpretacions de les seves cançons de manera realment original.Diu molt d´ells però són virtuts també més propies de l´estudi de gravació.Allà és on realment són grans però al directe els trobo poc contundents i resolutius.Els hi falta nervi.I no saben escollir bé els repertoris.Sembla que s´hagin de fer perdonar per tocar cançons poc trascendents del seu repertori i hàgin de cobrir l´expedient amb "Man on the Moon".És una opinió molt personal.Clau de l`èxit en canvi és saber escollir molt bé els "singles" a promocionar perquè això sí, com ja ha dit, tenen cançons memorables a les quals han acompanyat amb bons videos que la MTv ha repetit fins a la sacietat.

Portada de "Colapse In to the Now"2011

Ara bé, perquè dic que ja era hora que ho deixessin? Quan el bateria Bill Berry va tenir un aneurisme en plena gira de "Monster" i va decidir abandonar la música, el grup es va trencar.Aquelll era el moment de deixar-ho com van fer al seu dia LED ZEP.No hi havia grup.O tots o ningú.Ja havien tingut l´èxit i el reconeixement de tothom... que més volíen? seguir fent d´estrelles del rock?...Doncs així ho van fer.El tres que quedàven van decidir equivocadament seguir endavant.Crec que no va ser intencionat però a la llarga s´ha demostrat que tot i que són gent inquieta que ha tret discos nous entre d´altres coses perquè un contracte els hi obligava la qualitat no ha estat la mateixa i alguns discos dels 90 i del 2000 sòn pèssims.Els REM per dir- ho clarament han anat tirant de la rifa dels seus anys d´or gestionant un catàleg de cançons que l´ opinió pública i publicada han anat mificant.Que si ara una gira, que si ara un disc amb una única cançó potable, que si ara un recopilatori amb tres cançons noves infumables etc..Vaja que desde que Bill Berry ho va deixar no s´han acostat al nivell del passat.Cosa certament difícil.Especialment humiliant va ser la substitució del bateria per una caixa de ritmes a "New Adventures,," o veure con la llista de mercenaris a sou aumentava exponencialment als seus directes.

Ha sobtat aquest anunci de plegar perquè no fa ni quatre dies havien tret "Colapse in to the now" (2011) del qual sospitosament no havíen anunciat gira.Senzillament ja n´estaven cansats, els discos tampoc es venien bé tot i el marqueting de "REM torna a l´època d´IRS" i sobretot que acabaven contracte amb Warner.

Gràcies pels bons moments xavals i sobretot gràcies per meravelles com "Radio Free Europe, Nightswiming, Talk About the Passion o Sidewinder sleeps tonite"

CAP AL COPAGAMENT?...CLAR QUE SÍ

Torno al tema de la Sanitat.N´estic una mica fart de tota aquesta colla de metges i infermers, funcionaris públics i per tant amb la feina assegurada de per vida i amb sous que no estan gens malament, es passin el dia protestant perque els hi retallen un 5% del seu puto sou quant a  moltíssima gent els foten senzillament al carrer dia rere dia.Pregunte-los a tots aquests si preferirien conservar la feina i que només els hi toquessin una mica el sou o haguessin de fer una hora més sense cobrar-la...No,elsmetges no, ells no s´han de sacrificar com els demés.I a sobre es dediquen  a fer la vida impossible als pobres que no en tenim cap culpa organitzant talls a les vies d´accés.Si us hi heu fixat protesten els 4 de sempre dels sindicats...els usuaris de la sanitat passem absolutament d´ells tot i que ens amenacen amb una " mala qualitat del servei" o "no poder

"Hola som metges i follem junts sí"

atendre a la gent".La gent per sort és més intel.ligent i sap que no estarà desatesa i els que de veritat necessiten d´atenció mèdica la tindran ni que sigui més tard de l´ho habitual.Després està allò dels tancaments dels CAPS nocturns.Sabeu quanta gent anava a determinats CAPS d´aquests per les  nits? un 0.84% de mitja diària nocturna...ara bé si el que volen el metge i la infermera és cobrar per tota una nit de feina aquest no és el meu problema i més si hi ha un CAP nocturn a 2 km del tancat.Al final, tota aquesta xerrameca es redueix a defensar el sou i als privilegis de sempre.
Està clara una cosa la Sanitat no pot seguir com fins ara.És un pou sense fons però la culpa no és dels metges no,.. sinó dels seus gestors.Fa un parell o tres d´anys hi havia un dècifit ja important però assumible que l´Estat va eixugar.Va venir el Tripartit..l´any passat estava pressupostat uns 2.000 milions per la Sanitat i la Generalitat Tripartita se´n va gastar 2.900...?¿?¿ al.lu-ci-nant.I ara els hem de veure a l´oposició criticant les retallades sense posar-se vermells de vergonya.
Recordo una entrevista  a un escriptor anglés que vivia a la Costa Brava dient que teníem una Sanitat fantàstica amb un personal i equips millor que l´anglesa...em vaig posar a  tremolar. Millor que la Sanitat Anglesa? no serà perquè ell la tenia gratis com milions de pensionistes alemanys i britànics que vènen a viure a qui entre d´altres coses perquè la Sanitat a diferència dels seus països és de pagament? Aqui sempre som més xulos i rics que els demés que són burros.A tota l´Europa no llatina la Sanitat és de pagament!!.

Ai que et punxo

Heu pensat quantes vegades anem al metge durant l´any? i quantes vegades és realment necessari? jo hi vaig 3-4 vegades per mals de coll, talls  i tonteries varies.Procuro ser responsable i també per què crec que el millor metge és un mateix.Ara bé no tothom és així. Hi han iaios que no saben fer altra cosa que anar al metge si no hi han obres al carrer o la nena de "la Caixa" ja està avorrida d´ells. Per no parlar dels inmigrants (marroquins i africans) que flipen amb la gratuitat i la qualitat del servei i hi van dia sí dia també, ells i els seus 5 fills.Per evitar aquests abusos i mantenir el nivell de la Sanitat no hi altra mesura que el copagament que vol dir pagar un part del cost.Si anem 3 cops a l´any a 10 € la visita són 30€...no és tant em sembla a mi.Pot ser cert com em va dir algú que llavors no vagi el metge algú que de veritat ho necessita i no ho sap i llavors quan la cosa empitjora pot ser més car el tractament i l´hospitalització i no ens estalviem res, però buenu jo crec que això serien les anècdotes.

CLIP DE LA SETMANA: AEROSMITH-" Let the music do the talking"

AMY WINHOUSE...N´HI HA PER TANT?

Ara fa uns dies va morir una gran veu, Amy Winhouse i com no podia ser d´altra manera en "estranyes circumstàncies" tot i que després es va saber que no va moritr per drogues ni alcohol com tothom es pensava sinó precisament pel contrari tot i que hi està relacionat: Del "mono" de l´abstinència que el seu fràgil cós no va poder suportar.Pel que es veu la noia estava en plena cura de desintoxicació.

Brindem?

El que ha passat aquests dies posteriors  a la seva mort és absolutament exagerat i fora de mida.S´han dit unes coses que fan posar vermell: "que si s´ha mort la més gran", "mort la última gran estrella de la música"etc..vaja que s´ha mort l´Elvis en versió femenina.Anem a parlar clar. Amy Winhouse va treure un segon disc (Back to Black) fent una relectura del "Soul" i posant al dia una música que sempre ha tingut èxit si es fa ben feta.Si això hi afegim una intèrpret amb una imatge extravagant, una gran veu, una vida personal inestable (per dir-ho d´una manera suau) retransmesa puntualment pels tabloides britànics i sobretot pel talent compositiu de l´artista doncs ella va escriure les cançons que l´han feta famosa..que tenim?..vendes assegurades.Ara bé si ens ajustem a l´ho estrictament musical "Back tot black" té bones cançons però no és un disc ni molt menys rodó.Per ja no parlar del su primer disc ("Frank") que va passar absolutament desapercebut més que res perquè era molt "Jazzy". El seu directe no era res de l´altre món, apanyadet i justet i a sobre com que hi sortia borratxa a drogada feia que la seva veu no brillés com hauria de brillar.S´ha perdut el compte de la quantitat de concerts que va haver d´anular.

Sense comentaris

Aquí li ha tocat la loteria és a la seva companyia discogràfica que ja havia perdut l´esperança de fer 4 duros amb un tercer disc que encara és inacabat degut a les anades i vingudes de la clínica de rehabilitació. Amb tota la publicitat que s´ha generat al voltant de la seva mort els diners per les vendes dels seus 2 discs s´han multiplicat.Aques és, doncs,  el perquè de tanta exageració per una noia amb un grapat de bones cançons i prou. Una cosa són els interessos i un altra cosa el que queda de veritat.Si Amy Winhouse és una de les "grans" que deuen ser "Elvis" "Led Zep" o "Sinatra"?...Déus integalàctics potser?

EL SÓCRATES PLATÒNIC

Sòcrates ha estat el filòsof que més m´ha interessat.No puc dir que conegui tota la història del pensament filosòfic tot ique vaig fer filosofia a A l´Institut i allà es veuen molt per sobre uns quants filòsofs.Desde Protàgores a gent del S.XX La meva memòria només em permet recordar com els més propers a gent com Locke, Bacon,Hume i altres empírics del segle XIX crec.

Sócrates

Sempre m´han tirat molt els clàssics de la Grècia antiga més que res perquè van ser els primers i perquè la seves idees eren bastant universals i per tant extrapolables als temps actuals.També em van agradar alguns de més contemporanis com Nietszche o l´existencialisme Kierkegard però en canvi no vaig suportar a Kant, Descartes, Hegel i dels clàssics, no vaig entendre mai Aristòtil.
A Sòcrates el vaig trobar interessant desde el primer cop.Per una banda era un fals ignorant ("només sé que no sé res") i un murri amb els seus diàlegs en grup al voltant d´una reunió, àpat o tertúlia. Era molt cabró.No es dedicava a demostrar que era el més savi de tots sinó en demostrar que els que es pensàven que eren savis no en tenien ni punyetera idea.Cosa que tocava molt els collons i que li va suposar a la llarga la seva mort.
Obres com el "El Banquet, Fedó,La República" entre d´altres són fonamentals. La seva obra és tan important que n´és la referència per dividir la filosofia clàssica en pre-Socràtics i post-Socràtics.Va aprendre de gent com Anaxàgores o Pitàgores i va ser mestre d´Aristòtil.

Plató

De fet Sócrates no és que aportés molt de nou al pensament sinó que en qüestionava el coneixements existents per així fer-los més sòlids o bé despreciar-los. No suportava la ignorància del populatxo i per això es dedicava a ensenyar als fills dels rics de l´època.No feia com els sofistes que eren professionals de l´ensenyança i als quals deixava en ridícul sempre que podia.Ell mentres li donguèssin de menjar i pogués tirar-se algun jovenet ja en tenia prou.Va arribar als 70 anys (Déu n´hi dó en aquella època) i això que el van matar.
Els Grecs en aquells temps abans de Crist eren un desastre absolut.Tot el dia s´estaven barallant entre ells:Atenesos, Espartants, Macedonis, Tebenesos etc..no aixecàven cap i llavors venien els Perses i els allisàven.Per això els Romans no van tenir problema per sotmetre´ls, tot i que es van trobar amb una cultura superior que van abraçar com aigua de maig. Com a bon poble   mediterrani molt xerrar i poc pencar.Els Atenesos a sobre eren uns milhomes als quals vencien una vegada i un altra i a la més mínima es revoltàven i els hi tornaven a fotre...un desastre de poble vaja.

La mort de Sócrates

Tornant a Sòcrates haig de dir que no sabem qui és Sòcrates.Tot el que sabem ve transcrit de la mà de Platò (un deixeble i admirador seu), Xenofont (un ric) i Aristòfanes (un Buenafuente de l´època que se n´enfotia).A sobre les versions que donen cada un sobre com era Sòcrates són con la nit i el dia.De tota manera l´obra de Plató és la font més abundant però no sabem amb exactitut on comença Sòcrates i on comença Plató.És realment el pensament Socràtic...Platonià? Realment Sócrates pensava de la manera que se´ns diu que pensava o era Plató?Sòcrates va ser un creació literària de Plató o bé una idealització feta per un  deixeble genial? Importa això?.Pel que es diu, les primeres obres de Plató són bastant fidedignes a Sòcrates tenint en compte que transcriure converses com aquelles en aquella època de manera literal és impossible; és dóna per fet que Plató hi ficà cullerada.Ara bé, dels últims escrits de Plató es pot dir amb seguretat que són Platònics al 100%.De fet, ja és veu. En els primers escrits, Sòcrates és la referència i xerra pels descosits i demana rèpliques i en els últims apenes el contraresten o bé  els seus contertulis assenteixen.De totes maneres el Sòcrates que tenim és un bon Sofista, un profund metafísc, un gran moralista, un agosarat reformador polític i si se´m permet un pèl místic. El que sí és important més que qui sigui Sócrates és que el seu pensament forma part del conglomerat de la nostra cultura occidental.
He estat llegint aquests dies de vacances "l´Apologia de Sòcrates" que no és altra cosa que la defensa que fa ell mateix davant els jutges que representen el poble d´Atenes davant l´acusació de "Corrompre la joventut i no honorar els Déus" cosa que Sòcrates desmenteix de manera genial, ridiculitzant els seus acusadors però, no li va servir per a res.Entre d´altres coses perquè la derrota Atenesa davant als Espartants va suposar un govern atenenc pro-espartà que va putejar a tothom -se´ls coneixia com "Els 30 Tirants" molts dels quals eren coneguts de Sòcrates-un d´ells era oncle de Plató-i clar quan la gent es va revoltà i va fer caure el Govern tothom mirà els col.laboracionistes i sobretot Sòcrates..calia un culpable simbòlic, un cap de turc. Va tenir l´oportunitat d´escapar-se en una operació clandestina d´alguns amics seus però ho va refusar i morí dignament pel seu poble doncs era Atenenc de naixament.

Però perquè va sorgir una figura com Sòcrates? O millor dit el pensament Socràtic? La Història ens diu que Atenes va passar de ser un estat agrari i patriarcal a una superpotència degut a una aliança dels pobles grecs contra els perses.Feren d´Atenes l´administradora de tot el capital recaudat per muntar un flota que presentés batalla.Aquest canvi radical va provocar que els valors, normes i pràctiques quedessin antiqüats.En calien de nous i és aqui on surten els sofistes i Sòcrates.
Quin seria el mètode per propagar el nous dogmes.Els Sofistes es van adonar que si un sap xerrar és capaç de convèncer qualsevol de qualsevol futilitat.Amb la democràcia va arribar l´oportunitat de convèncer assamblees senceres.Els Sofistes van engatussar a tothom, eren capaços de presentar algo com a just i bo encara que no ho fós ni de conya mentre d´això poguessin viure. Sòcrates va intuir que la gent pot ser idota una vegada però no dos i de seguida va anar més enllà perquè allò s´estava convertint en un campi qui pugui insolidari i individualista.Ell no volia tornar al pensament antic per això es va dedicar en vida a desmuntar- l´ho, però d´això a viure en un caos social hi ha un tros.Per això parlà i difongué el bé, la virtut i la justicia en estat pur dotant-los d´uns bons fonaments i un contingut coherent.
L´essència de l´actitud de l´home davant la vida ja no serien la virtut i el bé segons els costums del grup sinó que havien de sorgir de l´interior de cadascú il.luminats per la raó però no una raó que escombri cap a casa sinó contrastada i clarificada en el diàleg per arribar un consens social.Resumint..debatre entre tots (tots en aquella època eren uns quants) per arribar a una entesa que signifiqués una acords duradors i justos entenc jo.

RAGE AGAINTS THE MACHINE: Renegades of Funk

GUIA DEFINITIVA DE TANATORIS DE CATALUNYA

GUIA DEFINITIVA DE TANATORIS DE CATALUNYA

Ja és aquí, per fi, la guia més esperada i més necessitada pel país. Un instrument de cohesió social i germanor cívica. Una guia per anar com Déu mana per tota la geografia catalana sense fer el rídícul o quedar-se amb el braços plegats davant un fet tan tràgic com és la mort de sers estimats o no.

Tanatori amb vistes al finat

"No em preocupo, tinc la guia"

Qué hi trobem a la guia? Primerament un índex ordenat alfabèticament de municipis que disposen de tanatori amb les seves direccions i com arribar-hi per no arribar quant el finat ja està més que enterrat i donar el pèsam a una familia (equivocada) que hi ha vingut posteriorment a vetllar el seu mort ( a la guia també s´explica com sortir-se´n d´aquests tipus de situacions lamentables.) Una vegada escollit el tanatori anirem a buscar a la guia aquest en concret per saber quins serveis ofereix (càmara de fred, vestidor de morts, tapa-forats, maquillatge (ara se´n diu cures post-mortem) , cadires per seure, reclinatoris, servei d´”abanicus” per si no hi aire acondicionat, servei de quiosc amb revistes del cor per fer agradable l´espera,saló de manicura (pels vius), sabó per les mans per falta d´higiene dels que vénen, perfumeria perquè la sala no faci olor de suat, massatgista, càtering,floristeria i forn crematori d´última generació etc..). Molt important és reconèixer els professionals de donar el pèsam locals o nacionals que fan de bulto o donen el pèsam cada 10-15 minuts (segons tarifa), ploren com a  magdalenes i es desmaien o lamenten cada x minuts o bé donen conversa als parents, amics coneguts i saludats sobre temes (segons tarifa) tals com el Barça, el temps, Nostrusenyor, la crisi, senderisme o els forats negres a la constel.lació d´Orió entre d´altres a escollir. A l´apèndix final de la guia es comenta que cal fer per ser un membre de l´Asociació de Donants de Pèsam de Catalunya (ADPC), els centres homologats per  treure´s el títol oficial reconegut per la Generalitat, temari, proves d´exàmen, pràctiques etc..)

Les formes són importants

Molt important és el segon capítol-Formes i maneres d´estar en un tanatori per a  no membres de l´ADPC (aquests ja han passat els exàmens).No entrarem en detalls però hi ha coses bàsiques: en un tanatori no s´hi por entrar rient, no es poden fer burilles ni rascar-se els ous davant el “fiambre” però d´altres coses no tan conegudes com portar mitjons blancs amb mocasins, anar borratxo o portar camisetes d´Iron Maiden o Manowar.Però sí hi ha coses que ens pensem que no es poden fer  i que resulta que estan molt ben vistes com fardar de parella nova o si ja és antiga però està boníssima passar-la de mà en mà masculina. És molt recomanable que porti un vestit jaqueta que deixi entreveure un bon “canalillo”. També ho és entrar quasi bé fins a dintre del tanatori amb el 4x4 de 40.000 € o repartir mocadors de seda als parents del finat amb frases del tipus-Les meves llàgrimes són ara teves”.

Grans professionals

Un tercer capitol de la guia és- Com donar el pèsam?.Un questió sempre dificil i incòmoda però que pot servir per no quedar-se callat davant la viuda i fills amb cara de burro, no tartamudejar, no donar la mà suada o no eixugar els mocs de l´últim estornut a l´ombrera del vidu.També hi una col.lecció de frases que van més enllà dels clàssics “ t´acompanyo en el sentiment”, “ho sento molt ” si ens necessites ja ho saps (pel que faci falta)”, si et fan falta diners te´n puc prestar” o vols que et deixi la dóna un rato xato”.

Ja per acabar, la guia ens mostra una classificació dels millors tanatoris de Catalunya, el “Top ten” dels donadors de pèsam dels pais i un llistat de mossèns de guardia per si es vol fer un petit recordatori en el mateix tanatori si el client és creient o sinó ho és, se´ns ofereix un llistat d´empreses que faciliten un professional de l´oratòria mortuòria que farà les delícies dels presents amb discursos de tot tipus ja siguin èpics, ultracatòlics, laics, demoníacs, demagògics, tristos, ensopits o directament de mal gust... dependrà de la tarifa i del gust del client.

No em perdré: tinc la Guia

Per últim, i degut als temps de crisi i la liberització del mercat de tanatoris s´ha afegit pels emprenedors un apèndix final “Com muntar un tanatori privat” en lliure competència amb els de titularitat municipal o d´altre privats. Se´ns ensenyarà a buscar una bona localització per fer-ne un d´obra nova o bé que cal tenir en compte si és vol llogar un local i adapta´l. Consells sobre llicències, impostos, suborns a funeràries, decoració etc..i possibles sortides al local per donar-li un rendiment fora d´hores com a discoteca, plató per a pel.lícules d´adults, sala de “skating”, ludoteca o bar de tapes i vins.

Tanamòbil

No em puc deixar de comentarla última tendència..EL TANATORI MÒBIL...no, no és una furgoneta amb un mini tanatori a dins (tot i que no és mala idea) sinó que un trailer et porta un contenidor gegant al lloc on el client desitgi (la plaça del poble per exemple) i així la gent més propera, nomalment gent gran o impedits no s´ha de desplaçar.El Conductor del trailer pot ser el mossèn o un dels oradors que abans hem dit proporcionats per la mateixa empresa així es amten dos ocells d´un tret.Porta un nou model de cadires plegables que es poden posar al voltant del Tanamòbil perquè la gent segui i si es contracta el servei de bar amb cambrer (que també faria el conductor) pots pendre un bon vermut a la salud del traspassat en companyia del seus amics.Donant la possibilitat en el contracte de si el finat en vida o el client va preveure aquesta possibilitat es convidi al poble a un refrigeri.  

Tanatori amb bar

Tot, tot i tot ho trobareu en aquesta meravellosa guia editada per l´editorial La Foscor per mòdic preu de 15.95 € amb IVA  (12.95 € amb carnet jove o de jubilat) que us servirà de per vida a  vosaltres i a la resta de la familia per resoldre els dubtes que us puguin sorgir tipus "que diré? Com hi arribo? Que hi faré allà? o on anem aquest diumenge a la tarda?"

Hi una edició de Lux amb tapa dura i adornada amb ribets d´or i pròleg de l´alcalde de Catellbisbal que porta incoporat un CD interactiu que permet veure els capítols del llibre desde la perspectiva del homenatjat dintre la càmara de fred.Més un “link” per fer una visita guiada i interactiva pel Tanatori de Cabrils.

Malena Costa:Un exemple de prostitució Civil (no profesional)

Puyol arrambant

Ara farà un temps vaig pujar un article sobre la prostitució civil o domèstica per definir aquelles pràctiques que fan certes dones establint una espècie de contracte del qual ja en vaig parlar (ho podeu veure en articles passats).De totes formes sempre és bo clarificar-ho amb un exemple físic i clar.

Malena Costa (22 anys) és la nòvia del magnífic defensa central del Barça.És una noia guapa no ho negarem, amb un cós bonic i cara de nena (si fos prostituta profesional tindria anunci a la Vanguardia amb allò de "aniñada" sense ser espectacular ni d´una bellesa embriagadora...potser pel carrer no se´n veuen tantes però dintre de l´entorn on es mouen els jugadors del Barça crec jo que no juga la Champions.Va fer les eves primeres escamusses com a prostituta civil amb només 20 anys liant-se amb un "joven Empresario". Ella és una xavalita que es va presentar a un programa lamentable que es deia "Supermodelos" on noies de carrer amb poca experiència de model eren escollides per participar en concurs per ser "Top Model" i on per cert,no va guanyar.Allà lluny del seu entorn les fotien pencar una miqueta i evidentment les xavales a aquestes edats només fotien que plorar i barallar-se que és el que interessa en definitiva a tots els "realities": La pornografia sentimentaloide i els baixos instints..el demés (cantin , ballin o facint mitja) és el ganxo.Buenu, el cas és que noia vergonya no té perquè per sortir a un programa d´aquests s´ha de tenir ben posats o ser una inconcient apart de tenir uns pares directament imbècils.La xavala pel que es veu volia ser model sí o sí perquè d´estudia

cap a l´altar?

r o pencar al Lidl res de res.I clar, el món de la moda també has de valer i ella no valia amb la qual cosa anava restregant el cul per totes les discos "fashion" de Barna i Madrid buscant, segons m´han dit de bona font, que li presentessin "tios importantes" i per allà passava el bonàs del Puyol que no sé si ho havia deixat amb la seva nòvia de tota la vida (Agnès) o qui ho va provocar va ser la inefable Malena.El cas és que Puyol va ser seduït pel costat fosc de la Força de tal manera que la nena se les va empescar perquè al mes i mig ja vivia a casa del defensa.A partir d ´aqui la seva carrera de model ha experimentat un repunt.Evidentment la carrera de model és curta si ets bona però si ets mediocre encara més. Malena sap això, ha de treure partit del seu cós ara que és encara jove i res li penja.La joventut no és eterna i aquesta noia és conscient que Carles Puyol és el seu salvavides.No tardarà molt a començar presionar de cara al Matrimoni.És el següent pas.Si s´és parella  i ja fa temps que es va en sèrio, arriba un punt que la noia planteja un "buenu que hem de fer..estàs sortint amb una tia de bandera, et dono tot el sexe que vols etc...que més vols? que mes s´ha de fer? Si Puyol és llest aguantarà i
l´assecarà sense comprometres perquè encara és jove i sempre estará a temps de trobar un altra flor però està amb una edat que un ja començá a voler certa estabilitat...veurem que pasa...perquè la noia tonta no és però quan obre la boca és pitjor que l´aigua bullint. L´altra dia en una entrevista va deixar anar perles del calibre de "me gustan los deportes de mar....la moto de agua"(sic) o càrregues de profunditat del tipus " no soy discotequera pero me encantan los bailes de discoteca" ai ai..Puyol que prendrem mal

CLIP DE LA SETMANA: Fionna Apple- "Shadowboxer"

ENTRE UN HOME I UNA DONA

Entre un home i una dona, desde el punt de vista de l´home, no existeix l´amistat. La frase “som amics” de la boca d´una dona respecte a un home és molt comuna però en boca d´un home respecte una dona és irreal, falsa i antinatural.Els homes no necessitem amigues el que necessitem és sexe.I el necessitem perquè som animals mascles que per qüestions biològiques estem fets per cobrir tantes femelles com sigui posible en el nostre particular “Serenguetti”.

Aquest sí que ho tenia clar

Ella vol carinyo, ell vol sexe

Això ens porta a una teoria complementària i és que només establim una relació de falsa amistat amb una dona perquè ens interessa, perquè volem posseir-la, no per compartir pensaments i llegir-li poesies  sinó perquè la volem fer nostra i és clar els anys d´evolució i d´adquisició de drets de la dona occidental han fet que haguem de fer la comedieta d´anar a fer el cafetó, anar al cine a veure pelis lamentables,fer veure que entenem les  seves neures estúpides i els seus histerismes irracionals i a sobre donar-les-hi la raó.- ¡El que s´ha de fer per fotre-la en un lloc humit mare meva...! ens hem de rebaixar d´una manera penosa. Recordo la pel.lícula “7 Novias para 7 hermanos” on 7 pavos més calents que les rates del desert segrestàven a la brava 7 dones que estàven en una casa perduda a la muntanya....al principi es féien les ofeses però al final resulta que es morien perquè algú les ensartés com Déu Mana i les tregués del “desesperu” i d´aquell cony de casa perduda en el no-res. Per no parlar dels nostres inicis com espècie en que amb cop de roc ens endúiem el premi.
A quí no li ha passat haver de passar per situacions ridícules durant mesos, fent-li la gara-gara a la tia del teus somnis perquè després et digui “només et vulll com amic”, “no trenquem el que és una bonica amistat..que no et vull perdre ni et vull fer mal” ....quins sants collons!- No ho vas dir quant et convidava al cine o et pagava el sopar o el refresc...que et pensaves? Que ho feia per gust?-...nooo ho fas per interés amic i ella no et pensis que no ho sàpiga de que va el tema, moltes, no totes, saben el joc i s´aprofiten.
L´home no necessita amigues, necessita sexe i descarregar ràpid.Per això ens casem i passem per aquesta cerimòmia ridícula i costosa, perquè ella estigui contenta.En molts casos la dona fins i tot ha renegat de Nostrusenyor però això li és igual, ella vol anar de blanc, vol culminar el ritual mentres nosaltres la única cosa que volem culminar és la consumació per la nit.
Els motius pels quals ens casem són molt diferents entre homes i dones.Les dones com deia Josep Pla són el ser més antiromàntic que existex. Només volen seguretat, diners i procrear i nosaltres....en fi, nosaltres ens pensem que la nostra vida es convertirà en una peli porno amb sexe i depravació a tot hora.Cosa que com es pot imaginar, només passa en fantasies nocturnes.
Un altre tema, és el de la religió. La cristiana té per objectiu la defensa de la familia i el matrimoni monògam com a proveïdora de nous fidels.... les aventures extramatrimonials i la prostitució són mal vistes perquè no acostumen a portar fills i busquen el plaer pel plaer i a més trenquen famílies..clar... no interessa.Per tant, ens foten al cap això d´una dóna per tota la vida cosa que és absolutament antinatural. No estem fets per cobrir a la mateixa durant anys i la prova és que la realitat social els ha tret la raó: Aventures a dojo, prostitució a mansalva d´homes casats..etc..En aquest aspecte els musulmans ho tenen més clar..si t ´ho pots permetre pots tenir les dones que vulguis i si ets molt moro, les fas pencar per tu mentres fas petar la xerrada en qualsevol cantonada durant hores miran-te les dones cristianes.

Pels pares amb filles: "Al tantu que va de cantu"

El cancer del jovent

Ja fa temps que tinc la mosca al nas, potser perquè tinc una filla petita que no trigará gaire a ser una adol.lescent i ja penso en els futurs problemes.Ja se sap que a aquesta edat, l´adolescència, és una època difícil sobretot per les noies. Quan nosaltres passàvem per aquests edats erem més simples: una pilota al carrer (bàsquet i/o futbol) admirar les ties bones de la classe que no ens fotíen ni puto cas, començar a sortir de nit, anar amb els col.legues a fotres les nostres primeres  birres etc...per les noies era diferent, estudiàven, es fotien palles mentals sobre els nois d´edats superiors desitjant que algun d´quests les portés de passeig amb cotxe, a sopar i si podia ser que les desvirgués (això les més atrevides, la majoria no passàven d´uns picos), i molta neurosis sobre les relacions d´amistat amb les seves companyes etc..

Ara les coses han canviat molt.Les noies ja no miren als nois de la seva edat amb aires de superioritat (el clàssic “sou uns putos crios”) com passava abans. Estan obsessionades amb tenir novio i que les desvirguin de totes totes com més aviat millor perquè sinó no ets ningú dintre el món femení adol.lescent. Són noies en general molt carinyoses, han estat criades per pares que han estat molt per elles, els hi han dit que sí a tot i tornen aquesta emotivitat cap els demés.Tenen ganes de tocar i ser tocades, dona igual qui sigui i és per això que tot el el dia es petonejen i s´abraçen amb els amics masculins (que deuen anar com el foc).

Del que em vinc a queixar és del bombardeig que pateixen aquestes generacions per part del móns de la moda, de la publicitat, de la música etc..és senzillament acollonant. Algú s´ha parat a llegir revistes com “Marie Claire”, “Ragazza”, “Glamour”  “InStyle” , aquestes gran desconegudes pel món masculí...quedaríeu parats. Rieu-vos del “Super Pop”del anys 80, allò eren només tonteries sobre idols efímers de la música pop-basura. El que hi ha en aquestes revistes és no ja que t´aninim a fornicar tan com puguis i amb qui vulguis de manera trivial sinó com i on fer- ho, amb pèls i senyals, per treure´n el màxim rendiment.També et diuen com t´has de vestir per estar més “guapa que mai” que traduït vol dir per fotre a mil als homes, ratllant la provocació.Seguit de tot un seguit de recomanacions sobre marques de rellotge, mòbils, roba, accessoris etc..que si no les compres i portes com ells et marquen esdevidràs una infeliç que no es menjarà un puto “roscu”. I tot amenitzat amb seccions de cartes de lectores traumatitzades per l´amor, pel sexe o la infidelitat. Si algú es pensa que aquestes revistes són comprades només per dones madures és que no viu en aquest món. Agafeu el tren i veureu com les adolescents les llegeixen a tot hora en les seves edicions de butxaca. No estic dient que no hagin d´existir aquestes revistes sinó que no es controla qui les llegeix quan acostumen a ser noies que encara estan formant la seva personalitat i són molt influenciables.

Que dir de la TV, la caixa tonta, encara és pitjor, sobretot la forània.Canals com la Mtv són d´un perillositat extrema amb programes del tipus "Mamá a los 15", programes “realilty” de buscar parella amb els pares al costat estan a l´ordre del dia i són d´una inmoralitat i insconsciència còsmica.Després hi ha les sèries de “teenagers” on se´ls veu patir constantment per les pressions de l´entorn sota una pàtina de serietat aparent i de producte ben fet s´hi amaguen una sèrie de clixés i prejucidis nefastos.Això sí, tots aquests joves són fills de pares forradíssims que els hi permeten tot i els hi compren tot...la únic preocupació que tenen és trobar parella, tenir un bon cotxe i anar de “shopping” amb la tarjeta del pare o del nòvio. Aquests són els valors que volem pels nostres fills? Promiscuitat, materialisme, faltar al respecte als progenitors, a l ´entorn, ser rebel (quan tens un pare forrat clar) amic de causes perdudes. Tot és jugar i tot és “ji ji ja ja” . On són els principis de l´esforç, del treball, de la serietat i el respecte i de començar a recòrrer el camí real de la vida? Ja no són nens. No dic que necessàriament hagin de fotre´s a pencar i picar pedra (sempre serà millor que estar parat) però que

començin a veure de que va la vida i tenir els valors adeqüats per afrontar-la crec jo que no estaria malament.

Després hi ha les séries ibèriques tipus “Física y Química “ o aquella “UPA Dance” on algunes actrius interpreten adolescents quan elles ja no ho són. Tampoc vull dir més ja que per higiene mental no miro séries espanyoles y menys escolto música en espanyol.

Oju amb el Manga

El tema dels Videoclips es també preocupant.És cert que ara van de baixa i hi ha pocs canals que en facin sinó són de pagament.Però ídols juvenils com Avril Lavigne,Kelly Clarkson, la Britney, Pink etc...donen un model de comportament lamentable: apareixen trencant tot el que troben per davant sigui a casa o al carrer (no diuen qui ho pagará això), robant cotxes o roba, marxant de casa als 15 anys sense saber on anirant a parar, restregant al cul a tot quisqui en discoteques i bàsicament que la vida és una festa eterna... és tot d´una banalitat i simplisme que espanta.

Compte amb l´última tendència que està picant fort:els còmics Manga per a noies que dònen una imatge fantasiosa i irreal del món femení adobat amb temes com el món gòtic i ultra cristià,els internats, la ciencia ficció monstruosa.etc..

Justin Bieber i Selena no sé qué

Tot això, aquestes gran corporacions que dominen el món, l´únic que tenen al cap és el seu compte de resultats i els importa tres collons el mal que facin als nostres fills en una edat tendre i influenciable on formen la seva personalitat.

Avril Lavigne

Sé que és com controlar la força dels corrents marins però s´ha de parlar clar d´una vegada a les nostres filles.Si elles creuen que estan preparades per llegir aquests pamflets o mirar aquests programes pseudofeministes també ho estaran per rebre l´explicació de que les coses a vegades és millor aprendre-les a poc a poc i per una mateixa i no per l´entorn social.Tot té el seu moment i formes segurament és la millor manera de ser lliure.

CLIP DE LA SETMANA: Queen- live at Hammersmith Odeon 1975-Medley

"A NIGHT AT THE OPERA"-experiència sublim.

Feia molts mesos que no em comprava un CD. Les novetats van cares i la burra funciona bé però hi ha discos que s´han de tenir a casa.Un d´aquests discos és "A night at the Opera dels Queen editat l´any 1975.Per mi està en el top 5 de millors discs de tots els temps.Recordo com va entrar a casa el primer cop, en format vinil amb aquella portada blanca amb el Logo del grup dissenyat d´una manera brillant. No el vem comprar aquell vinil. Va venir el meu germà de fer classes d´anglès amb el disc sota el braç deixat pel seu professor particular.No cal dir que aquell disc no va tornar mai a casa del professor.És allò de la Usucapió del Dret Civil: La possessió continuada d´una cosa moble que no és reclamada en un perióde determinat de temps...genera la propietat.Ho sento.Aquell disc era massa important. Deuria ser a finals dels 80 quan va passar allò.A casa "A Kind of Magic" també de Queen sonava a totes hores però desconeixia que els Queen tinguèssin discografia anterior als anys 80.Quan vaig posar el disc em vaig quedar parat..sonava tant difererent, amb un estil també diferent però eren els "Queen".D´això no hi havia dubte.Va ser també una lliçó perquè en música no sempre s´ha de mirar endavant o viure el present..el millor potser ja està fet.I també va servir per començar a escoltar com sonaven els grups de Rock als 70.

Queen als 70

Amb el temps el meu germà es va endur el vinil a casa seva i jo em vaig comprar el CD.Anys després em van obrir el cotxe i em van fotre el CD.Me´l vaig baixar de la burra però conservava la capsa original i les lletres del llibret però...allò no podia ser,  havia de tenir l´original i oh! miracle...resulta que pel 30è aniversari de l´edició del disc es va fer una edició de luxe amb el so renovat (sempre vaig ser crític amb el so), amb un Dvd amb entrevistes i més gadgets.Això era el que veníen almenys.Faltava saber si era veritat perquè sota el lema "remastered" s´amaguen molts fraus.El cap d´uns mesos el vaig localitzar en una biblio de BCN i efectivament...el so era brutal.Només hi havia un problema: el preu-més de 30 €-. Ara per fi la meva paciència s´ha vist recompensada doncs la Fnac l´ha posat a la venda per 8 putos €.I ahir davant la meva sorpresa davant l´oferta, el vaig comprar i ara només espero el moment més adeqüat per sentir-l´ho a tota òstia, perquè cada cosa té el seu moment i la seva litúrgia.

Freddie Mercury, John Deacon. Brian May i Roger taylor

Del disc en concret no m´extendré gaire.Ja fa com 15-20 anys que l´escolto i sempre em sorprenc de trobar-hi detalls nous.I no m´extranya perquè al seu dia va costar un milió de lliures esterlines de l´època.Va ser gravat en 9 estudis diferents durant 8 mesos.S´ho van currar i la discofràfica EMI va confiar en ells perquè cada disc que havien tret fins el moment (Queen I, Queen II i "Sheer Heart Attack" s´havíen venut molt bé i omplien cada vegada més en els seus concerts..era el moment d´apostar fort i els hi va sortir bé perquè va ser nº1 en vendes mundials durant mesos i mesos.Va ser una absoluta bogeria.El grup es va encaparrar a llançar "Bohemian Raphsody" com a "single"; un autèntic suicidi radiofònic a priori perquè durava més 7 minuts però la cosa va funcionar.Els Queen amb aquest disc (i el següent) es van consolidar com un dels grups de la dècada dels 70.

Aquí no hagi sentit el disc mai o només "Bohemian Raphsody" els hi diré que és un senyor disc de principi a fi, una meravella barroca plena de d´extravagàncies i jocs de veus amb cançons que van desde el rock més descarnat de "Death on Two legs" (dedicat al seu antic manàger) fins a la delicada "Love of my life" amb arpa i piano.Un disc inabarcable, una experiència sensorial..una meravella d´uns tios amb un talent enorme per a la música.