ANADA A MILANO: The black Crowes

Per fi em vaig decidir, feia molt de temps que no els veia (aquesta serà la quarta).Van tocar a Vitòria la setmana passada com a única data a l´estat però però motius de feina no podia ser.Vaig mirar altres dates de la curta gira europea...2 a Itàlia, a Pistoia i una altra a Milano. En principi anava anar a Pistoia però hi havia problemes logístics i econòmics i ja m´estava desesperant però al mirar Milano els números quadraven: avió, hotel i entrada.Som-hi.
Dia 3/07/2013: calculo malament el que trigaré en tren a arribar a               l´aeroport.Terminal C de la T2 amb "Easy Jet".Per fi arribo i ja està la gent embarcant..bufff. Viatge d´una hora i 10 minuts i a les 10:15 toca terra el nostre Airbus A-320 en un aterratge correcte.Agafo el bus que porta al centre de Milà que et deixa a l´estació central (10 € et canen per 40 minuts).Següent pas localitzar l´hotel Greco que ja me´l vaig buscar a prop de la sala on es faria el concert.Agafo el metro, linia 4 amb trens com els que teníem aquí fa 20 vint anys (tenen una altra línia ultra moderna com la nostra linia 9) localitzo la sala i enfilo cap a l´Hotel a 15 minuts a peu.Fa calor, més que a Barcelona i sort del mapa que portava perquè el puto hotel estava entaforat en un carreró sense sortida dins un barri de classe mitja baixa al nord de Milano plagat de xinesos. L´hotel o millor dit pensió el gestionen uns magrebíes. L´habitació era llarga i estreta amb una finestra en un extrem amb cortines gruixudes i una finestra sense cortines on entrava la llum del sol...em veia despertant-me a les 6 del matí (no suporto la llum solar).Em dutxo i surto a investigar: el barri és antic, mal conservat i d´aspecte residencial. Els cotxes són variats com aquí, només s´han de substituir els SEAT nostres per Alfa Romeos, Fiats i Lancias. A mesura que deixo el barri i m´acosto a la sala de concerts hi ha més moviment i apareixen pizzeries de tota mena.Entro en una i encara no havia acabat de mirar-me la carta que ja em venen a preguntar, en demano una amb bolets i als 5 minuts ja me la porten, flipo. Serà recalentada? No ho sé però estava bonísima. Perquè Pizza? es barata i alimenta, els preus com aquí 9 €.Torno a l´hotel per descansar, no descanso, torno a sortir, passejo i m´entretinc fins l´hora del concert.

setlist

Sala ALCATRAZZ ala via Valtellina nº 25 arribo i em poso ala cua perquè       m´entreguin l´entrada comprada per internet.A la cua conec un parella          d´americans.En Chad de de Texas ros, fort,  sense panxa i 1.90 d´alçada. Havia vist els Crowes 23 cops i junt amb ell la seva parella de complexitat teutònica i potes paquidérmiques.. "Eileen" de Florida que chapurrejava          l´espanyol.Poso aprova el meu anglés...sense problema.Fem amistat.Entrem a la sala, bastant gran, cerveses a 7 € (" fuck ") li dic a la Eileen que no       m´ho puc permetre i em diu "dont Worry Caloss (sic)".
Surten The Black Crowes. Chris Robinson extremadament prim, el seu germà Rich a la guitarra ritmica,  l´enorme Steve Gorman a la bateria, Sven Pippien al baix amb el cabell més llarg que mai i el nou guitarrista solista Jackie Greene sota un barret.Basen el "setlist" en els seus 2 primers discos.No em sembla malament per un concert perquè són cançons molt animades però em fa l´efecte que les cançons dels últims discos fetes amb el genial Luther Dickinson (North Missipi All Stars) requereixen un nivell que el bo de J.Greene no arriba i amb prou feines toquen "Movin´ all down the line" de l´últim, disc ("Before the Frost...until the Freeze").Hi ha un ambient fantàstic, la banda està excepcional i sonen de meravella. La Eileen em porta una cervesa darrera un altra (jo em vaig contar set), se m´abraça, començo anar content i ella a  perdre els papers.En Chad desapareix.

duomo

Acaba el concert, estem feliços..."where is Chad Eileen?"...li entra la plorera, després riu histèricament, no s´aguanta els pets i a mi em falta poc.Vol anar al lavabo, els segurates ens empenten com si fòssim púrria, ella cau per les escales.Sortim fora i em dono compte que estic molt malament i ella pitjor però vull la meva camiseta de record que per fi localitzo però m´en demanen 20€ cosa que m´hi nego i n´hi ofereixo la meitat que ja em conec com van aquests negocis."where is Chad?". El venedor m´enpenta enviant-me a prendre pel cul.No el culpo el volia gitanejar i tenia la cara desencaixada pel meu estat ebri.Era només qüestió de temps i aixi va ser per 12 €.La Eileen tirada pel terra mig desmaiada, l´aixeco com puc i em començo a preocupar perque... que foto jo amb una gorda borratxa a  Milà  a les 11 de la nit.De cop apareix en Chad amb cara de pocs amics i agafa la seva parella en un estat lamentable i em mira com si fos tot culpa meva. M´oriento i busco com puc la direcció de la pensió tornant-me a trobar els "yankees", Ella al terra i ell fent parar un taxi ja amb la porta oberta però quant el taxista veu l´estat d´ella estira el braç, tanca la porta i es dona a la fuga. Me´ls miro i li dic "Can I Help You"... en Chad em mira i em fa una senyal amb la mà dient-me...ni       t´acostis." Ok bye ". No sé com vaig arribar, anava tort però si recordo que em vaig trobar 2 putes que no estaven gens malament però que al veure el meu estat lamentable em van donar l´esquena...quina manca de professionalitat per Déu.
Diumenge 04/07/2013- 06:30

ragazza 1

Entra la llum del sol per l´habitació i em desperta.Intento dormir però no puc, em roda el cap.Em dutxo, llegeixo i surto a  esmorzar veient llavors que la finestra tenia persianes a fora ("fuck").Dia de turisme.Vaig al centre a veure la catedral...Impressionant. Art gòtic i més maca que la de Barcelona segur.Milà no és una ciutat turística sinó industrial.Fora del "Duomo" i el seu entorn no té res més. L´avió no surt fins a les 7 de la tarda.Que foto? són la 1 del migdia.Passejo, veig  l´ambient i les "ragazzes", fa calor.Decideixo que com que tinc temps me n´aniré caminant fins l´estació Central. Descubreixo el centre financer, el barri de les botigues de moda italianes però no les típiques botigues multinacionals del centre, les oficines de la NATO etc...i em compro un gelat per 1,50 € amb una quantitat de gelat descomunal quan aqui per 2 € et donen la meitat de gelat.El que jo dic : ens hem acustomat a que ens robin.

ragazza 2

Tan sols sóls són les 14:30, m´assec per l´estació veient la gent passar i les " ragazzes "en particular. Agafo el bus amb temps i cap a la terminal.Sento parlar català 2 noies.Estic mort de gana però he gestionat bé el pressupost així que vaig al Burger King de la terminal i demano una "cheese burger"... me la miro... sabes que... ponme 2.
Arribem a BCN veig Sant Adrià i Badalona, fa una tarda preciosa, l´aterratge lamentable..se li en va l´aparell cap a la dreta de la pista i ha de frenar massa per corregir.Molt malament.Viatge pesat amb tren, perdo l´enllaç a Sants fins a Ocata però el recupero a El Clot. Arribo a casa. " Buona Notte"