CLIP DE LA SETMANA:RAMONES-I Wanna be Sedated

BÉ ARTUR BÉ

A pencar tothom!!

Sembla que per fi s´ha posat seny en la questió dels 80 km/h i és podrà anar a a velocitats raonables deixant enrere la demagògia fàcil de IC-V i la crítica lamentable i pobre del Psc.S´imposa el sentit comú.

EL CONTRACTE DE PROSTITUCIÓ CIVIL O DOMÈSTICA

Aspirant a ser contractada

Aspirant fent mèrits

Va succeir ara fa unes setmanes..comentant diversos temes va sortir l´enèsima prova del que ja fa anys que vinc comprovant.És el que jo anomeno el "CONTRACTE DE PROSTITUCIÓ CIVIL".La parella del meu amic va parlar d´una amiga força atractiva (la vaig conèixer i ho certifico) que feia uns mesos que s´havia divorciat. Mentres estava casada portava un alt nivell de vida perquè el seu marit es guanyava bé la vida però quan es va separar va deixar de passar la Visa or per tot els datàfons de la rodalia. La parella del meu amic m´explicava que ja havia sortit de festa uns quants cops amb ella (una cosa que ja tenia oblidada) però no per ofegar les penes del divorci sinó per sortir de "cacera".Ella ja té una edat i sap que la joventut no és eterna ni els pits ni els culs estaran sempre ferms, la situació es desesperada i cal trobar algú...i aquí ve la meva crítica.Aquesta búsqueda de "xorvu" no té finalitats amoroses, romàntiques, ni tan sols d´apaivagar la sensació propera de soletat no..el que és busca i així m´ho va reconèixer la parella del meu amic (i d´altres fèmines amb les que he tingut confiança) és una seguretat econòmica que permeti mantenir un nivell vida similar al d´abans o senzillament no treballar. Poc importa si el "pàjaru" és guapo, intel.ligent o si hi ha molta o poca afinitat...aquests, amb 26-33 anys, són conceptes ja secundaris ("això ja ho vaig fer quant tenia 20 anys") i que poden afegir-se o no a la captura.

Contracte ja signat

Com de seguida es va apressurar a dir-nos la relatora de la història, la noia ja havia fet una captura masculina i que "semblava un bon partit" però no pel seu atractiu o intel.ligència o altre factor similar sinó pels seus possibles.Com si ho veiés: després de les primeres impressions per saber que el tio no és un assasí en sèrie o un maltractador grillat i abans de  posar la pastanaga davant del burro, és a dir l´intercanvi de fluids i menjades de bistecs, deurien caure les següents preguntes: A que et dediques? l´empresa és teva? i us va bé? esquies?jugues al tennis? vius sol?la casa és teva? amb hipoteca o sense? etc..i les conseqüents observacions:quin cotxe porta, si vesteix de marca, on viu i amb qui és relaciona etc...com em va dir la parella del meu amic mig avergonyida: "les coses són així",  i per això vendrà el que té: el seu magnífic cós perquè el xato en qúestió la pugui lluir. El Contracte vé a ser aquest-Jo que estic boníssima i em tindràs a la teva disposició quan vinguis de currar, sempre guapa i atenta podent fardar davant els col-leguis i jo podré disfrtuar de la vida disposant dels teus béns i de la teva visa or sense donar-te masses explicacions el seu ús. És a dir em mantindràs amb el nivell que mereix una pàjarraca com jo....o sigui gastar i no pencar. Bàsicament aquest és el contracte base però sempre hi han variacions del tipus, la nena treballa a l´empresa fent de recepcionista o de relacions públiques de 10 a 14h, ajuda a fer fotocòpies etc...Portar  aquests tipus de dones a l´ empresa sempre és perillós perquè veuen com van les coses (tontes no són) i volen decidir elles o influeixen al marit en temes de l´empresa o política de personal ("aquesta secre no treballa bé", "aquest soci no és de fiar" etc...) això jo he viscut.

A la caça del Xorvu

Aveure quant arriba el "Jaime"

Aquest tipus de dóna acostuma a ser guapa de naixament, sempre s´han aprofitat de la debilitat masculina.Sempre sortien amb els tios més guays o els més "notas", els més "cool" , el més tio bueno que les demés noies volient tenir.No són noies d´estudiar gaire però això no vol dir que siguin tontes.Són perfectament conscients de les armes de les que disposen (tiren més 2 tetes...) i és volen assegurar el futur com tothom.Podeu veure algunes que han fet una bona caça fa temps anant a portar els nens a l´escola amb el 4x4 de 40.000 € i després avorrides fan el café juntes parlant de si el marit l´han de fer director general de la multinacional X..

En vaig conèixer una d´aquestes que quan es quedava sola trucava a les amigues que feia mesos que no la veien i es passava per  la disco de moda (on ja costuma a haver-hi el tipus de tio que interessa) els anomenats "Caladeros", durant tres setmanes.Allà pescava i desapareixia durant anys.Vaig coincidir amb ella a la universitat (no havia pescat el bacallà adeqüat) i la veritat és que treia grans notes però un dia va deixar de venir...la última cosa que en sé es que es passeja per Sant Pol amb un Jaguar d´un neurocirugià.Va abandonar la carrerra.Ja tenia el que volia.

Evidentment no tothom és així, generalitzo, hi han ties guapes ques guayen el seu sou currant com el que més, i les que no estan bones però tenen una feina estable digna acaben passant el motxo per discoteques de cuarentons, "loosers" i "tirateixons" que en la majoria dels casos  l´unic que busquen és fotre el polvet del dissabte entre vodka i vodka i restregar els pits caiguts per la calva d´alguna ànima càndida.

Apèndix final: aquesta prostitució de la que parlat és de tercera divisió si es compara amb les que juguen Champions del putisme.Quines són? només cal que obriu el "Lecturas" o el "Hola" i podreu veure con models de regional preferent, (ex)-presentadores de TV, dones de Toreros i cantants de tres al quarto etc...es casen amb empresaris, els hi foten 2 fills i es divorcien al cap de tres anys amb unes pensions compensatòries acollonants.

CLIP DE LA SETMANA PART II -STAR WARS:THE OLD REPUBLIC

Impressionants videoclips de la setmana.Els Jedi VS Els Sith anys abans de les guerres clon.Quan els Sith no seguien la regla encara de un mestre i un aprenent només.

VIDEOCLIP DE LA SETMANA PART 1 -STAR WARS: THE OLD REPUBLIC

ES POT TENIR MÉS CARA ?

Quan riu aixi algo dolent passarà

Por consiguiente

Ha saltat aquests dies una noticía que em principi no hi tenia res a dir però que m´ha anat indignant mica en mica. L´ex-president espanyol i pseudo falangista José Maria Aznar ha fitxat per Endesa com "asesor externo para Latinoamerica" amb un sou de 200.000 € anuals.Res a dir.Està clar, que un simple llicenciat en Dret que no ha exercit mai la professió té els contactes i les influències suficients, pròpies ex-president de govern, per ajudar a una multinacional. Si una empresa privada es vol gastar els quartos allà ells. El mateix ha passat amb Felipe (por consiguiente) González per Gas Natural, etc..són gent que encara no tenen edat per jubilar-se i per tan treballen encara que sigui en càrrecs tan ambigus i inconcrets com els d´assessors. El que em fot és que aquest parell com a ex-presidents tenen dret per llei a una pensió vitalícia de 80.000 € que sumen als seus desorbitats sous. No em sembla malament que tinguin aquesta pensió doncs algú que ha tingut tantes responsabillitats i ha donat tant la cara només faltaria que acabés demanant al metro com un "perdona di molestia" i ja no diguem si la persona està jubilada o malalta com per exemple el President Pujol  i Pasqual Maragall que també tenen una pensió similar i un petit despatx amb secretària.Ara el que no potser es que mentre es treballi i es guanyi un mega-sou puguin rebre aquesta pensió, amb la que està caient de gent a l´atur.

igual que el seu pare però sense bigoti

Pel que es veu ja hi ha alguna proposta presentada al congrés per debatre i replantejar-se aquestes pensions de per vida.Em sembla de sentit comú reformar-ho i em semblaria correcte èticament que els 2 ex-presidents per voluntat pròpia renunciéssin a aquestes pensions.

LES TRES REVISTES MUSICALS DE REFERÈNCIA

La Pelvis

Que Espanya és un país musicalment subnormal i culturalment retrasat és una cosa que ja he comentat en aquest blog.No ens posem però, apocaliptics. Hi han tres fars que fa anys ens han anat il.luminant el camí musical posant-nos al dia del que coïa a la resta del món i perquè no dir-ho, amb el temps, equiparant a la gent que ha estat receptiva amb l´actualitat musicalmundial, més enllà de "Estopa, Obús o Mocedades."

Robert Led Zep Plant

La revista més veterana és "Popular 1" http://www.popular1.com/ (El Popu) fundada per un fotògraf i la seva dona (Berta Yebra) als anys 70 ens van portar els temps daurats del "Punk", la "New Wawe" , el rock progessiu, l´"Sleazy" angelí i el "Grunge" dels 90. És una revista que sempre s´ha caracteritzat per defensar els grans dinosaures del rock (Stones, Led Zep, Elvis, etc..) fèssin el que féssin. No hi ha any que no surtin en portada. És una revista que segueix l´actualitat però quan aquesta no té res a oferir et treu un article més portada d´un dels grans perquè sempre atrau vendes.Ha estat quan el fill del fundador de la revista se´n va fer càrrec a mitjans dels 80 que les vendes van començar a ser importants. Ell mateix feia de redactor (a part d´editor i cap de redacció). Estic parlant de Cèsar Martín.Tot un personatge que s´ha fet famoset dintre del mundillo A la revista té un parell de seccions fixes.Una d´elles és el "No me Judas Satanás" on és capaç d´escriure de 4 a 6 fulles a lletra minúscula sobre temes tan exòtics i inverosímils com la vida d´ Errol Flynn, el porno dels anys 80, portades de discos eròtiques o la vida miracles del Guitarrista de Kiss.Un altre secció que fa que la revista sigui especial és la secció de cartes on la gent escriu sobre cine, música o perversions sexuals (sempre, qui vol, sota pseudònim)i ell mateix dóna la seva opinió.Algunes de les cartes el foten a parir a ell mateix i la revista i té els collons de publicar-les encara que hi hagin insults i amenaces que evidentment contesta sense tallar-se.

"King" Axl

Amb aquest personatge al cap davant, la revista ha viscut moments daurats doncs va saber rendibilitzar en exclusiva els "Booms" de Guns n´roses, El "grunge" (Pearl Jam, Soundgarden, Nirvana)o els inicis del rock industrial amb "Nine ich Nails", Marlyn Manson etc...Sempre combinant-t´ho amb els clàssics de tota la vida. És una revista que viu el present respectant les glòries del passat.Ara, actualment en la meva opinió no passa per un bon moment perquè el Rock de tota la vida no passa tampoc per un bon moment.No hi han grans bandes amb carisma ni discografies prou sòlides per treure- les en portades o fer-ne grans articles però tampoc poden parlar deels "Stones" o els "Queen" cada mes.És una revista amb una base de "fans" fidels (i de detractors acèrrims)feta per gent molt normal (alguns redactors han estat lectors de la revista durant molt de temps) que estima els seus grups i els cuida.

El líder de la "Credence"

L´altra revista es "Ruta 66" http://ruta66mag.com més coneguda com "El ruta". És una revista molt especial.Durant molts anys, de fet fins fa ben bé 1 any i mig no s´ha reformat...ha tingut com un marca de fàbrica que la feia diferent de la resta: el seu disseny auster i humil en rigorós blanc i negre amb poques fotos.Semblava un fanzine curradíssim però fanzine en definitiva.Els seus articles eren densos i profunds quasi bé filosòfics.Semblava que no duraria ni dos dies però ha sobreviscut gràcies als seus fundadors i redactors (Jaime Gonzalo i Ignasi Julià) en cap que són els que han donat el caràcter seriós i rigorós a la revista. Una revista especialitzada sobretot en la música de garatge, el "rockabilly" impertinent, el "Blues" de barra de bar de Nashville", el "soul" de dives sense sort, el "Punk" d´ultratomba o bé rock de grups maleïts i perdedors.

El "Boss" sense pèl als ous

Segurament aquest miracle de la subsistència fet revista musical es deu  ala opinió de  l´Ignasi Julià, un tio que en la meva opinió és una una de les ments més sàvies i preclares del periodisme musical, no s´ha casat amb ningú (musicalment parlant)si ha hagut de criticar modes absurdes ho ha fet i si ha hagut de defensar causes perdudes que segons la seva opinió valen la pena sense por de fer el ridícul ho ha fet també i sempre amb arguments.

Qui s´enrecorda d´aquests

Desde fa un parell d´anys han cedit la linea editorial a noves fornades de redactors "ruteros" amb ganes de tirar endavant la nau mantenint-se ells en un segons pla.S´ha reformat el disseny de la revista posant-lo al dia i s´han obert a noves tendències sense pujar-se al carro de modes passatgeres.

Uns altres "don nadies"

La tercera en discòrdia és"Rockdelux".http://www.rockdelux.es Una revista que està ben lluny de les descrites fins ara: pendent sempre de les tendències actuals ( música de Club, Pop britànic, músiques del món, la música "indie" espanyola, pop d´autor etc...bàsicament és anti-rock-de-tota-la-vida. Està sempre pendent de la premsa musical britànica. Treu en portada grups venent-los com "the next Big Thing" i no només s´oblida d´ells sinó que al cap de 6 mesos els destrossa (Oasis i Blur per exemple). La revista sempre ha tingut aquest caràcter "snob" i elitista , d´estar a la última i no només no se n´han amagat sinó que n´han fet bandera. Senzillament tot del que no parlaven a la revista era una basura per cutres i cafres. El problema ha estat quant aquesta actitut ha traspassat el món de la revista a les institucions culturals del país o bé a la premsa generalista. Les seves bones relacions amb el sector cultural "progre" del PSC ha fet que molts redactors hàgin anat al El Pais o El Periódico o bé directament prenent la direcció musical de festivals i certàments subvencionats per l´Ajuntament i la Diputació. Han difòs una imatge i una opinió publicada on semblava que a Barcelona només podies ser modern si escoltaves "Pop" infantil i retardat o anaves de "clubs" de música de ball.Per moments semblava una autèncita dictadura nazi anti rock total.

Les tres revistes com podeu veure, no és fan massa la competència perquè van destinades a sectors de gent diferents.

CLIP DE LA SETMANA: GARBAGE- "PUSH IT "

Videoclip raro però ben fet i gran canço.Shirley Manson gran vocalista i guapa com sempre.

"QUO VADIS" ARTUR?

D´aqui 4 anys en parlem Artur

Feliputxi, para compte

Els polítics sempre es queixen que la gent els veuen a tots iguals. Pot ser veritat que no tots són iguals però el que està passant al Govern Mas no m´està agradant. Puc passar que tinguin una Consellera de Justicia que com advocada de l´Estat Espayol que és faci la seva feina i presenti recursos contra les consultes sobiranistes, puc passar que molts elements de l´anterior Govern hàgin conservat llocs a la nova administració Mas tot i ser corresponsables del desastre interestel.lar del Govern Montilla...potser que alguns valguin d´acord però no hi ha ningú més apart d´aquests? Ara bé...el que no puc passar és que s´incompleixi una promesa electoral que va ser clau per donar el meu vot. La fidelitat té un límit President Mas.Qué coi està passant amb la promesa de "suprimir" els 80 km/h als accessos de Barcelona? Es va dir que es seria implacable amb aquesta estúpida mesura.Veure al nou conseller d´Interior, Felip Puig (un home en teoria és anti -ICV) somrient al costat del responsable de Trànsit de l´anterior govern i venint a dir "Buenu això dels 80 ho flexibilitzarem, ho estudiarem,  que si comité d´experts, que si una comissió de savis"...No cal haver vist més d´un parell de capítols de "Sí Ministre" per veure que ens estan marcant un gol per tot l´escaire. Amb una mica de sentit comú, d´orgull per no deixar-nos tutelar per l´Estat (i això que tenim un Govern Lliberal) és pot el.laborar una proposta raonable:

Fuig de la meva vista

Tant a la Ronda de Dalt com a la Litoral, estrictament les Rondes, de 7 del matí a 22h de la nit ja està bé que el límit sigui 80 més que res perquè tampoc es pot anar més depressa pel volum de trànsit i el perill d´accidents que colapsin les víes.A partir de les 22 hores el límit ha de pujar a 100 km/h fins a les 6del dia següent i de 6 a 7 del matí a 90 km/h.

Fora de les Rondes, és a dir, passada la sortida de Zona Universitària direcció Llobregat i un cop s´enllaça amb la B-20 direcció Mataró...a 120 km/h com Déu mana que per això hi han tres carrils.

Ja no parlo, de l´atemptat que es va fer ala NII a l´altura del Maresme sud on es va remodelar el traçat fotent rotondes a dojo i semàfors a punta pala per un lloc que sempre s´havia anat a 100km/h amb 2 carrils per banda i no el camí de cabres que ens han imposat. I tot perquè un burro va fe volar la moto de l´alcalde de Premià amb Alcalde i tot.Déu l´hagi perdonat.

LESTAT DE LIONCURT..

Lestat

I Louis du Point du Lac..algú li sonen aquests noms? Féu memòria, any 94, 2 anys després de Wembley, es va estrenar "Interview With the vampire" de Neil Jordan.Va ser una peli que em va captivar, una relectura del món dels vampirs, una posada al dia, fora del vampir diabòlic,enemic de Nostrusenyor, sense estaques ni creus ni miralls.Uns vampirs cultes, hipersensibles, atractius i andrògins que es feien preguntes que es faria qualsevol espècie racional:Què som? d´on venim? cap on anem?.

La peli va ser interpretada per un brillant Tom Cruise que va clavar el personatge de Lestat, igual que Brad Pitt en el paper de Louis, i un també brillant Antonio Banderas en el paper d´Armand que, tot i que va fer una bona interpretació no era l´adequat, ja explicaré el perquè.

Lestat i Louis a la peli

La peli va ser un èxit però a mi el que em va atraure va ser l´argument. Plagat d´idees molt potents sobre la inmortalitat, el poder, la pèrdua, el pas del temps, la soletat, l´amistat, la traició....en definitiva, em va semblar una història brillant. Sabia que la peli estava basada en un llibre de l´any 76 d´una autora que es deia Anne Rice originària de New Orleans (on passa la història) però el que no sabia és que era el primer volum d´una extensa saga anomenada "Les cròniques vampíriques". M´hi vaig llençar de cap començant pel primer llibre "Entrevista amb Vampir de 1976 (desde d´ara EAV), que per a qui l´interessi que sàpiga que si ha vist la peli no li aportarà gaire cosa més.El que si diré és que un llibre en que un vampir explica la seva eterna vida a un periodista em sembla una idea per caure de la cadira i posar-se llegir.El segon Volum és el millor de tota la saga, "Lestat el vampir" (LEV),1985.Quina meravella de llibre, vaig quedar al.lucinat, era justament el que buscava, quasi bé 500 pàgines (el I volum no arribava a 200) plenes de misteris, sorpreses i revel.lacions que em vaig polir en menys de 2 setmanes. Un punt a ressaltar és que el tant el I volum com el II són escrits en primera persona la qual cosa dota de molta força al text i fa que els successos de la història siguin vistos desde el punt de vista del protagonista.Dic això perquè al llarg de tots els volums de les cròniques els personatges es van creuant en les seves vides en els mateixos succesos però són explicats desde diferents òptiques.Per exemple a EAV Armand va una breu referencia a Lestat, doncs a LEV s´explica aquest aconteixement i més endavant en el volum dedicat a Armand es torna a explicar però desde un altre punt de vista, és clar.Aquest segon volum és la clau de tota la saga, s´explica els orígens dels vampirs, perquè uns són més poderosos que d´altres, perque molts s´acaben autodestruint, s´expliquen, en resum, totes les claus per endisar-se en aquest submón.Imprescindible.

Armand

El III volum, la Reina del Condemnats de 1988, va ser un autèntica decepció, no vaig passar de lapàgina vint.Redactat en tercera persona és una anada d´olla de l´autora i un cúmul de despropòstits que fa posar vermell...Lestat estrella del Rock? doncs sí.Va tenir la seva versió en cines, produïda per la MTV, que va ser encara més lamentable i indigna.

El IV volum,"El Lladre de Cossos" de 1992 és una altra cosa, s´allunya una mica de la història dels primers volums.És com una aventureta de Lestat, un llibre curt però que de seguida enganxa.L´argument és molt atractiu, Lestat coneix algú capaç d´intercanviar el cos amb ell, es a dir, un inmortal podent ser altre cop mortal i a la inversa. De cop Lestat pot fornicar, pixar, veure el sol i gaudir dels plaers de la vida mortal però aviat se´n cansa i quan vol desfer l´intercanvi l´ altre meravellat per tenir el poders d´un vampir no vol desfer el canvi...i ja la tenim liada.Divertit.

El V volum, Mnemoch el Diable de 1995 va volguer ser tot el contrari de l´anterior tot i que també s´allunya dels orígens.Un llibre dens, filosòfic i místic de difícil digestió.Només diré que Lestat viatja els temps de Jesucrist i enmig del calvari de la creu consegueix tastar la sang de Crist.No massa recomanable la veritat.

Després d´aquestes dues aventuretes de Lestat, els "fans" dels primers volums entre els quals m´hi conto, volíem un retorn als orígens i saber més de personatges secundaris que enrioqueixen la trama base i així va ser.Volum VI "Armand el vampir" Armand és un nen rus de 15 anys (per això A.Banderas no era l´adeqüat).Armand explica la seva vida plena de tristeses i penúries i també els diversos creuaments amb Lestat i Louis explicats en d´altres volums anteriors aquest cop sent ell en primera persona el protagonista.Tot i que Anne Rice torna als orígens i seguiex l´estela dels seus 2 exitosos primers volums el llibre és poc interessant i poc inspirat.És només per seguidors fidels.

A partír d´aqui perdo el contacte amb els llibres d´Anne Rice.Es dedica a iniciar una nova saga (Les Bruixes de Mayfar)que no m´interessa en absolut o bé llibres de vampirs que poc tenen a veure amb Lestat i companyia (Pandora de 1998 i Vittorio el Vampir de 1999) que sí que he llegit però que és més del mateix  (suposo qe per pressions de l´editorial doncs les vendes havíen baixat) pèrò sense el vigor ni la sorpresa d´aquell ja llunyà LEV.

Arriba però el 2001 i Anne Rice recupera, per mí,  el vigor i el pols narratiu amb "Sang i Or" la vida de Màrius el Romà.Un vampir que és clau en tota la trama clàssica de les Cròniques.Es qui revel.la totes les claus a Lestat en el segon Volum, és el creador d´Armand...una peça fonamental del trencaclosques que explica la seva aventuresca vida plena de decepcions, persecucions, lluites etc..com a vampir desde els temps de l´emperador Octavi August.Per mi aquest llibre tanca el cercle, encara que formalment hi hauríen 2 llibres més de les Cròniques ja poc aportaríen i són del tot innecessaris.

VIDEO DE LA SEMANA: PEARL JAM-Do the Evolution

NOVETAT AL BLOC- VIDEOS

Bé ja he descobert per fi com pujar videos del you tube al Blog.Procuraré cada setmana penjar un video clip d´algun artista que em sembli que valgui la pena.Miraré que sigui un clip interessant per la seva originalitat i perquè la cançó valgui la pena però tampoc hi haurà un criteri fixe.A vegades podrá ser un simple actuació en viu o senzillament perquè la cançó sigui enorme.