CLIP DE LA SETMANA: REM- Imitation of life

"OJU" QUE LA CULTURA ENS AMENAÇA

Com ja sabreu l´administració no té un puto euro. El Tripartit va entrar al govern i havia un deute de 1500 milions i quan en va sortir en devien 30.000 milions...al.lucinant.Es van gastar el que tenien i el que no teníen.I ara s´ho de menajr el nou Govern entrant.Com sempre passa les esquerres s´ho gasten i els conservadors ho recuperen però amb tanta mala òstia de la gent pels retalls que tornen a manar les esquerres.

LA cultura treballant

Queixar-se, d´això en saben molt.

Doncs bé, el Govern s´ha posat a retallar i no s´ha salvat ni Deu: mestres, metges, funcionaris de tota mena, ajudes socials etc..tothom s´ha d´apretar el cinturó..tothom?...NO, n´hi han uns que són intocables: El món de la cultura, de la cultura subvencionada és clar.Aquests estant assenyalats per alguna divinitat perquè han d´estar protegits. De seguida s´han plantat els 4 vividors de sempre, els acaparadors de subvencions públiques perquè "no hi hàgin retallades al món cultural". I a sobre ens amenaçen. Fa uns dies al Periódico sortien tota aquesta colla amenaçant-nos de que vindria l´apocalipsi sinó els donaven de menjar.Es pot tenir més morro? parlem clar, els que reclamen això no acostumen a vendre ni un puto disc, ni omplen teatres, cines etc..i volen que entre tots els hi paguem el sou, perquè és tracta d´això en definitiva,del puto sou. I a sobre com excusa diuen que a ells ja els havíen retallat abans les "aportacions",,,Ah caram doncs no els vaig sentir protestar llavors...potser perquè manaven els seus?..A més ningú els impedeix seguir treballant.Que facin un bon disc, o una bona obra de teatre o el que sigui amb la seva empresa privada i ja veuran com es guanyaran la vida i ens deixaran tranquils a tots.I sinó els va bé que es dediquin a una altra cosa com fa tothom. De fet es que això només passa aqui.No he sentit mai a Bruce Springsteen, El ballet Rus o Steven Spielberg demanar subvencions per a ells..perquè aqui hem de ser diferents?.Aquí el probrema és que a sobre els seus cosins germans-els periodistes- els hi fan la feina bruta donant-los altaveu i molts governants es caguen a les calçes per si a la propera Campanya electoral "no ens donaran suport o ens criticaran".

Vaja, jo crec que els quartos, si n´hi han pocs, han de ser per ajudar empreses que són els que fan crèixer un país i donen de menjar al personal,o bé per a ajudes socials, o per  l´ I+D etc...abans que per a  una colla de descamisats i cantamanyanes que no han fotut brot en sa vida i ens volen fer sentir culpables de la seva incompetència i ganduleria.

SOPA DE CABRA: RETORN PREVIST (PELS QUARTUS)

Sopa de Cabra ha estat per mí el millor grup no només de rock català o en català sinó de L´Estat. Em costa trobar a Espanya en quasevol idioma dels oficials un grup del nivell musical dels Sopa...Miguel Rios?  Rebeldes?Loquillo? definitivament no..potser els 2 primers discos de M-Clan.Per primer cop hi havia un grup que sonava a "Stones", a "Aerosmith", a "Led Zep" o "The Cult" sense posar-se vermell de vergonya. No només era la música, era l´actitud, els orígens, la carretera i tota una colla de meravellosos tòpics que han fet del ROCK algo gran. I a sobre ho feien en català cosa que tirava pel terra, per analogia, la teoria de Adolfo Suarez de que no es podia explicar física en català. Estic més que convençut i ho diu algú que denosta el rock Penínsular, que sí en comptes de ser de Girona fossin d´Atlanta ara omplirien el "Madison" de NY.

No faré ara una dissertació sobre la discografia del Sopa que com la de molts altres grups és irregular.Són un bon grup però no són "Led Zep".Faré uns breus apunts que em semblen interessants ara que han decidit tornar després d´una llarga pausa (no van dir mai que es separaven sinó que paraven).

El seu disc de debut "La Roda" (va ser el segon de fet però és que el primer era una presa de pèl en forma de maqueta) va ser senzillament explosiu, sonava de conya, tenien un feix de cançons boníssimes sense quasi bé "rellenus" i sincerament penso que no l´han superat mai més.Vaig gastar la cinta de K7 de tant escoltar- l´ho. Eren els nostres, ejem, Guns n´Roses. Tot i l´èxit dels discs van haver de lluitar amb els autodestructius de sempre i sobretot amb la premsa barcelonina antirock i anticatalana de les revistes especialitzades com ara Rock de Lux, feien Rock, eres de comarques i ho feien, ai senyor, en català.Sacrilegi.

Una cosa que carateritzava als Sopa és que eren tossuts de mena i ells van anar a la seva.Una cosa molt comuna en grups de Rock clàssic-actuar i després preguntar-.

Van volguer obrir mercat amb un disc en castellà amb la intenció no només d´anar per les Espanyes sinó fins  i tot a Sudamèrica. Havíen fitxat per una Multinacional com BMG-Ariola i era el moment.Tot la mar de lògic..però ai fillets..això no és UK és Ejjjpña..van vendre només 25.000 còpies de "Mundo Inferno" molt per sota de l´ho esperat: la Discogràfica va passar d´ells i no en va voler saber res.No van guanyar mercat (només al Pais Basc) i van perdre el que teníen aqui.Com diuen ells " Allà erem Catalinos i aqui traidors". Kafkià.I el millor de tot és que els hi van ploure les òsties de tot arreu però quasi ningú no havia escoltat el disc (jo entre ells). Passats uns anys i veient que fins i tot era difícil de trobar-l´ho el vaig localitzar en una biblioteca de BCN i només puc dir no és ni molt menys un mal disc. És irregular però hi han 3-4 cançons memorables com ara "Sin Hablar", "Extraña enfermedad" i la fantàstica "Cuando Todo vaya mal".

Després d´uns discos anodins i fluixos fets per obligació contractual van treure "SSsss" aprofitant que el rock s´havia posat de moda amb el "Guns", "Black Crowes" Pearl Jam Etc...un disc llarg i mal gravat que va intentar ser una nova " La Roda" però que es va quedar a mig camí.....Sopa de Cabra no donava per més...separació o refundació ?

Un debut de la òstia

Sopa de Cabra sempre han estat tres parts: l´ànima (Gerard Quintana), El talent i cervell (J.Thió) i la resta que són els matxaques rocanroleros de cervesa en mà i puny alçat (Cuco-Baix) Ninyín (Guitarra solista) i Pep Bosch (Bateria).Van decidir tirar endavant però la circumstància de l´enfermetat greu de Ninyín (absent a la gravació) va ser aprofitada per J.Thió per fer-se amb les regnes del grup i donar un nou so i estil al grup...cosa que no va fer ni puta gràcia als demés excepte Quintana que hi estava més o menys d´acord en no repetir-se i poder esplair-se a gust en les seves lletres místiques i deixar de parlar de drogues, sexe i rocanrol.Va sortir "Nou" i va ser un èxit comercial i artístic, un encert. La premsa i les vendes els respectaven de nou.Ja no sonaven a rock clàssic sinó a un rock sense etiquetes, clar i obert, apte pel gran públic i la FM una mica en la línea de The Jayhawks, Wilco, REM etc..

No m´han agradat mai les lletres de Gerard Quintana (amb excepcions), les trobo pretencioses, excessivament idealistes i a vegades criptiques però estar clar que diuen algo, una altra cosa és que t´agradin o no.De fet jo sempre m´he fixat més en la música que en les lletres.Només cal mirar la majoria de lletres dels "Queen" que no diiuen absolutament res (ni ho pretenen).

Pep Bosch, el bateria, sempre m´ha semblat un mal bateria, molt limitat tècnicament i per això a la gravació de "Mundo Inferno" a Amsterdam la discogràfica el va substituir en moltes cançons.Com anècdota la discogràfica els va portar un teclista que es deia Andres Calamaro que tot i no ser ningú en aquells moments es va posar a  manar i discutir amb tothom.

Disc Maleït?

El mal rotllo de la gravació de "Nou", l´enfermetat greu de "Ninyín", que Josep Thió i Gerard Quintana tenien el cap ja en altres projectes i havent demostrat que eren capaços de reinventar-se i tenir èxit, apart del cansament de tots aquests anys de tirar del carro van decidir fer un últim disc i plegar.El sector xungo del grup ja en minoria van quedar fotuts però que podíen fer?sense Quintana, Thió i Ninyín no eren res. Per mí aquest últim disc és fluix i avorrit però té la que per mí és la millor cançó escrita en català de la història, una peça magnífica i rodona, el nostre "Losing my religion" i és diu "Camins" auntèntic epitafi optimista del  grup amb una lletra, aquest cop sí, preciosa i un solo de Thió absolutament colossal.

Ara Sopa de Cabra, torna per fer en principi un únic concert al Sant Jordi amb les entrades ja esgotades en hores.No treuen nou disc i no faran gira..que traduït al cristià vol dir:no tenim un duro, un concert gran per treure pasta fàcil sense enbarcar-se en projectes grans ni fer rodar la roda de nou, disc i DVD en directe per Nadal i bona nit i tapat.Lamentable

LITERATURA INDUCTIVA AL SUICIDI JUVENIL.

Crec que un del errors més grans que es fan quan ets jove és obligar a fer una cosa perquè sí.Evidentment estic generalitzant perquè hi ha coses que s´han de fer si o sí...però n´hi ha d´altres que si la imposició és molt forta o sense sentit es pot produir l´efecte contrari del que es pretenia.Un d´aquests exemples és obligar a llegir.Una cosa és fer- ho amb pocs anys perquè sinó amb la quantitat de vagos que hi han ni Déu sabria que és un llibre.Ara bé quan un ja sap llegir i comprén el que es llegeix s´ha d´anar amb molt de compte.Parlo de la meva etapa al Batxillerat i COU.Ara ho penso i veig la tortura  a la que se´ns va sotmetre.Jo particularment no sé com no em vaig fotre un tret al cap quan em em vaig haver de empassar "22 Contes" i "la Plaça del Diamant" de Merçè Rodoreda. Mare meva...la dona aquesta sabia escriure però el que escrivia eren llibres plens de traumes i desgràcies, estirabots feministes, tristesa a litres i resignacions, autoculpes i impotències en quantitats industrials.Cada any era la Rodoreda era lectura obligatòria t´agradés o no.Et venien ganes de tirar-te a la via del tren per ser home.Ja no diguem quan et fotien llegir obres mediavals de Guerau de Liost o Tirant-lo Blanch amb la llengua en la que foren escrites.S´hi això si afegia un mestre inútil que la única cosa que feia per comentar la lectura era fer fotocòpies d´assajos sobre la lectura per llegir-los a clase.. el súmum de la vagancia...

Josep Pla on ets?

Pot sortir algo bo d´això?

Després hi havía la poesia de Carner o JV.Foix que podria ser més o menys entretinguda però només hi havia un problema...la poesia és un puto avorriment...t´ha d´agradar molt o ser poeta.Qui cony és compra un llibre de poesia? potser seré inculte però per mi, és llençar els diners.Després venia el teatre i la novel.la costumbrista urbana o rural de Puig i Ferrater o  Narcís Oller que buenu..almenys eren curioses i et donaven un reflex de l´època entre badall i badall.Recordo títols de record nefast com alguna obra de Mossén Cinto- "l ´Atlàntida" -obviant la part més interessant del personatge: que era un exorcista reputat que va acabar mig grillat.Podria seguir i seguir però em faig una pregunta...Com és que en tots aquests anys no és que no llegís ni una sola obra sinó tan sols mencionar al millor prosista en llengua Catalana que hi hagut: Josep Pla? Jo us ho diré: Perquè era conservador, misògin i explicava coses reals com la vida mateixa desde un punt de vista molt particular.Més sectarisme imposible.

Merçè..quieta estàs millor

Tampoc vaig llegir res de Monzó, ni els llibres eròtics de Maria Jaen, ni la novel.la negra de Ferran Torrent  etc...Perquè no ens fèien llegir alguna biografia interessant de Juli Cèsar o Napoleó? estimar llegir és llegir el que tú vols llegir no el que volen els altres.Perquè ha ser més interessant les obres de Steinbeck, Kafka etc..que una novel.la de por o d´intriga d´un qualsevol si està mínimament ben escrita i t´ho fa passar bé?Qui és algú per dir que això és alta literatura i l´ho altre no?

I he parlat de de literatura catalana però la castellana..tela: Lorca, Machado Pardo Bazán, Miguel Giménez, Alberti, Valle-Inclan, Perez Galdós Obres com "Los Pazos de Ulloa", "La de Bringas", "Fortunata y Jacinta" "El Conde Rucanor" Bufff quin mal de panxa.Hi van haver excepcions agradables: "El árbolde la ciencia"  y Zalacaín el Aventurero " de Pio Baroja, "el Lazarillo de Tormes" no estava malament...i alguna cosa de Delibes també estava bé.

I compte que el futur podria ser pitjor per a les noves generacions: Terenci Moix, Rosa regàs, Lucia Etxberria, Maruja Torres, Vargas Llosa...per posar-se a tremolar.

CLIP DE LA SETMANA -THE PRODIGY:Smack my Bitch up" o com Carles Aran surt de festa.

LOCALISMES CAPÍTOL I: La Vanguardia en català al Masnou

Bé com algú sabrá he estat de mudances. He tornat a aquesta vil.la marinera del Maresme plena de pujades i baixades.Un poble orgullós encara, de no ser Àrea Metropolitana jurídicament tot i que sí segurament de "Facto".Sempre hem mirat cap a Barcelona. En plena readaptació inicio la secció dels "dimes i diretes" del Poble que confio que ajudi al forà a fer-se una idea d´aquest cony de poble una mica tocat del bolet.

Per Catalunya corre la brama de que abans serem independents que no pas veurem La Vanguardia en Català.Doncs bé, el diari s´ha decidit, ja era hora, a fer-ne una edició i està presentan-la "on Tour" per Catalunya...i no som independents.Que hi farem.Gràcies al Ex-alcalde (després en parlaré) es va conseguir que el lloc designat pel baix Maresme (un concepte aquest, horrorrós) fos La sala del Teatre del Casino de Masnou.Com tot bon masnoví sabrà en aquesta sala tan maca i amb tanta història hi fot un fred que s´endú els vells a l´altre barri de tres en tres.Vaig decidir anar-hi perquè La Vanguardia és un diari que es fa llegir (si es té temps) i perquè sabia que seria un acte de glorieta local a 2 mesos de les el.leccions.Sabia que allà hi trobaria el meu bon amic ( i núm 2 d´ERC al poble) Oriol "Nandes" Fernandez en una discreta novena fila, lluny de l´espectacle que es veuria ben aviat.La gent que omplia la platea, tots abrigats, eren el públic esperat: Iaies amb tres litres de laca lila al cap, molt de collaret de perles i abric de cabra pirenaica de fa 2 centúries i molta agulla de platí a la solapa.Els homes tots mirant a la jubilació (o el més enllà ) sinó hi són ja, cabells blancs, calves i entrades resplandescents, alguns desdentegats i alguna bragueta baixada. Després, la politiqueta de sempre a les primeres files fent-se notar i jugant al joc esperpèntic i ridícul de "a veure qui s´asseu l´últim. Joc que va guanyar, com no podia ser d´altra manera l´ex-alcalde (alcalde un cop alcalde per sempre) Josep Azuara que va ser qui va posar en contacte la gent de La Vanguardia i el Casino.

Portada alternativa

Otros tiempos

Els tres representants de la Vanguardia van ser Enric Juliana (gran periodista i amic de la cúria Romana), l´editor de la Vanguardia digital, i un dels lingüistes que s´encarregaran del tema que ens va descobrir  que "twitejar" és piolar.Fantàstic.

Ens van passar un video curradet de la història del diari on vaja...qualsevol hagués dit que ha estat el far del catalamisme i vigilant de la pàtria..bé, vigilant sí que ho ha estat però no de la catalana precisament.La veu en off era de Màrius Carol que com tothom sap va estar liat amb la infanta, la normal, no la retardada.Van passar de puntetes pel seu passat franquista però també s´ha de dir que hi han escrit una gent excepcional (Pla, Gaziel, Xènius) propera al catalanisme o regionalisme polític.

Després va xerrar la presidenta del Casino que com mig poble sap és filla d´uns ultrafalangistes d´extrema dreta carca fins els carnots (La llengua no fa al frare) i després la gent de La Vanguardia en una llarga justificació de perquè ara i no abans.Almenys quan vem sortir ens van donar un exemplar pílot (jo anava per això) i vaig poguer esquivar les nenes cercasubscriptors (de baix nivell per cert).Els comentaris de "el Vestidor" els esperats: "Ja era hora", "quin fred"," i els canapés?"  " hem fet l´acte nostre" " a mi no m´han anomenat al discurs"...en fí tots d´un nivell ínfim.La veritat és que la gent eren els de sempre, polítcs, curiosos i menja croquetes (aquest sóc jo).

Us deixo un article d´Astrid Bierge al Singular Digital  que us pot il.luminar: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/02/el_perque_de_la_vanguardia_en_catala_64464.php