"KING" AXL DE VISITA L´ OLÍMPIC DE BADALONA

Bé ja el tenim aqui,William Axl Rose (W.A.R.) i la seva tropa de mercenaris, toquen demà al Olímpic de Badalona.Com passa el temps no? encara recordo fa 17 anys quan vaig estar a l´Estadi Olímpic en la Gira dels Ilusions 93 que tenia la Brian May Band i Suicidial Tendencies de teloners. No va ser un concert gaire lluit i no vaig veure quasi res, tenia que està mirant la pantalla de video constantment i va haver quatre imbècils que es van dedicar a ostiar-se, molestant els demés. Definitivament els concerts de "Stadium Rock" no són els més ideals per disfrutar de la música.Aquella va ser la gira que va acabar amb ells. 2 anys i mig de gira mundial no ho aguanta ningú, Izzy Stradlin (el millor compositor del grup) no va aguantar més aquest gran negoci en que s´havia convertit GN´R i estava fart de la Diva de l´Axl.Va abandonar.Va ser el principi del fi.

Els "Guns" originals quan encara es suportaven

Axl quan no canta

Axl entregant-se al 100% (anys 90)

Avui llegia l´article al Periódico de Jordi Bianciotto i Nando Cruz (enemic del rock desde sempre) i era bastant encertat però amb alguna errada de concepte.Per exemple i és un errror molt comú, dir que el "Grunge" es  va menjar Gn´R i això no és cert.La Mtv va abandonar tot els grups de Rock de la moguda de Los Angeles i totes aquelles "Hair Bands" tipus Motley Crüe en un efecte quimioteràpic que sí, es va endur una gran part de grups que eren nefastos i s´aprofitaven de la moguda però va ser molt injust amb bandes com Tesla o Cinderella que sí que valien la pena i de fet, amb el temps van tornar i estan avui en actiu. Els "Guns" sí que és veritat que en els inicis van seguir la moda d´alta perruqueria però de seguida ho van abandonar i la seva qualitat musical es va imposar.Doncs bé, Gn´r no van morir pel "Grunge"...Gn´r es van autodestruir.Quant "Nirvana", "Pearl Jam" i Cia van fer explotar el món musical Gn´r omplia estadis amb molts d´aquests grups Grunge com a teloners..però tot es va convertir en tant mostruós pels Guns: Abogats, manàgers, drets, divisme, egos etc..que després de la Gira 91-93 ja no van tornar a tocar junts, Axl va anar expulsant tos els membres de la banda després de gravar el disc de versions "The Spaguetti Incident?" es va negar a sortir de gira i es va perdre amb els seus dimonis interns durant...10 anys.Les coses amb l´Axl sempre han estat o blanc o negre i sinó, et fots.No sortirá a cantar sinó es troba absolutament segur que "ho donará tot" la qual cosa implica sortir més d´una hora tard com a mínim però també pot implicar que et faci el concert de la teva vida.O, que si s´ha de passar 10 anys fent un disc se´ls passa i punt.I si hi ha una cosa que no suporta és que li tirin coses quan és a l´escenari..si està de bon humor avisarà un cop però si éstà de mala òstia plega i és fot tothom.. i no és conya....aquest gira se´n va anar de l´escenari a mig concert i és va negar a sortir fins que el van convèncer 1 hora i quart després quan moltísssima gent ja era fora i no van poder tornar a entrar.En fi podria estar escrivint dies i dies sobre els "Guns" però el que sí vull dir és que aquest banda-Guns n´fucki´n Roses- han estat el grup de la meva vida , ho teníem tot: cançons, discos i directe impressionants, actitut, imatge, personalitat i històries per no dormir.Van dominar el món musical de finals dels 80 i principis dels 90 foti aqui li foti, van tornar a posar el ROCK de moda (junt amb Aerosmith, The Cult i Jane´s Adicction) en uns temps en que només s´escoltava "Duran Duran i Spandau Ballet"...per això fot molt que tiressin la seva carrera musical per la borda estant tots vius, un desapareixent de la vida pública i els altres perduts en projectes diversos bastant mediocres.

Axl en l´actualitat

I com és l´AXl actual i la seva banda? jo els vaig veure a Bilbao ara farà 2-3 anys crec. Un Axl amb quilos de més, perilla i una veu més aguda (cosa que sempre ha irritat als seus detractors) que mai però que no arriba a les cotes dels anys 90, en definitiva, s´ha fet gran, però no per això farà un mal concert, encara segueix tenint aquella mala òstia i aquella mirada perillosa d´abans, encara conserva la màgia que fa posar d´empeus.

I la banda que porta? Doncs..és que la varia a cada gira però excepte Tom Stinson (ex-Replacements) són gent que no han estat mai ningú al món musical, fan cas a l´Axl i completen l´expedient sense complicar-se la vida.Encara recordo l´actuació del Rock in rio 2001, era la primera vegada que Axl tornava de l´anonimat i portava una banda que sense ser Slash, Duff i Izzy eren molt bons i eren  algú :Buckethead, Robin Finck (NIN), Brad Mantia (Primus) i el citat Stinson, una cola de "freakies" amb talent però els d´ara?..només diré que necessiten 3 guitarristes perquè les cançons sonin dignes.

Del repertori meitat noves cançons del "Chinese Democracy" que interessen poca gent i  la resta joies del "Apettite": "Brownstone", It´s so esasy " etc.. més "Live an let die, You Could Be Mine, Heavens Door" i "November Rain"  els hits de sempre que no fallen. La veritat es que l´Axl ja fa quasi 3 anys que està presentat el disc i ja cansa.

http://www.youtube.com/watch?v=1rhGAsmENpA

ALIENS I PREDATORS I "VICEVERSA" CAP.2

L´ altre element d´aquest homenatge a les dues raçes assassines intergalàctiques més famoses és el "Predator".Ell com l´Alien, és un caçador, mata i caça per provar la seva valua, va per la galàxia buscant altres races per caçar-les encara que això suposi desintegrar el planeta.Acostuma a caçar sol però no vol dir que viatgi sol, normalment ve amb una nau on hi han altres de la seva espècie per fer de notari de la caça.

El seu origen cinematogràfic és curiós: Els guionistes de Rocky IV després de fer la peli ja no sabien a qui posar de rival de Rocky per si els demanaven un cinquena part i fent broma van creure que hauria de ser algú d´una altra galàxia, un alien.Els hi va semblar bona idea, no per a a la saga Rocky sinó per una nova peli.John Mc Tiernan es va llençar de cap al projecte, tenien el cafre de Scharzenegger de protagonista i per la bèstia tenia a Van Damme que després fer 4 escenes va abandonar perquè deia que es fotia de calor sota l´uniforme de "Predator" i perque no se´l veia  que era ell"...total que la productora el va substitutir per un "don nadie" de 2.11 cm.

La peli va venir precedida d´un gran èxit als USA però aquí apenes se´n va fer promoció i la crítica no va ser precisament bona però el boca a boca va fer la resta i no n´ha havia per més: el que semblava una missió secreta d´uns "DeltaForce" a rescatar no sé qui a la junga guatemalteca es converteix en un malson quan els ataca un èsser desconegut que després descobrim que és un caçador d´un altra planeta amb uns recursos tecnològics abrumadors: dispositus de camuflatge i autodestrucció, armes de tota mena per atacar a distància o cós a cós, visió nocturna i termogràfica etc...una meravella.Evidentment el grup de soldats és aniquilat sense pietat fins i tot algun encara s´està preguntant que ha passat.La peli no té més argument que aquest i acaba transformant-se en un duel amb Schwarzenneger, que entén que si no vol que el matin s´haurà de despullar de tota humanitat i convertir-se un altre caçador sense pietat.El duel és d´antologia i Mctiernant el filma amb nervi i espectacularitat.

Al contrari que la saga Alien que sempre ha tingut el benefici de la crítica, la saga Predator sempre ha estat menystinguda especialment aquí però el temps ha anat canviant la perspectiva i no fa gaire la revista Entertaiment Weekly la va posar entre les10 primeres pelis d´acció de tots el temps.

L´any 1990 es va filmar la "Predator 2" amb direcció de Stephen Hopkins. No sé quin problema hi ha amb aquesta peli,la crítica la va destrossar i comercialment no va anar massa bé.Però jo m´ho vaig passar bomba. La Peli l´havia de dirigir el mateix Mctiernan però aquest va passar del tema perquè tenia entre mans un altra "peliculón " la Caza del Octubre Rojo".L´argument original tenia molt de ganxo: un altre Predator arriba a la selva arrassada de la primera part i averiguava qui era el responsable de la mort del seu germà de raça i se n´anava a per ell a NY.Finalment es va rodar a L.A ambientada a l´any 97 en clima de caos total degut a le bandes narcotraficants de la ciutat que es converteixen en l´objectiu de la bèstia.Una de les primeres morts és la d´un capo al seu pis de luxe mentre s´està tirant una noia de bandera que sempre em vaig preguntar qui era i que després vaig descobrir que es deia Teri Weigel, futura estrella porno.Un altra punt a favor es la interpretació del sempre efectiu Danny Glover fent de poli (el negre d´Arma Letal) que transmet molt bé la sensació de que tot allò el supera i més quan descobreix que qui està assassinant la gent del narcoctràfic no té resa veure amb un ritual Vudú sinó el "Predator".Hi ha escenes molt catxondes com quan Danny Glover fa tasca d´investigació preguntant qui és el responsable i ha de ficar-se en un cotxe d´un capo jamaicà del qual surt entre un núvol de fum de porro.La peli fa un tomb quan resulta que la presència del "Predator" està sent seguida per un grup secret del govern que el vol caçar i que estar al corrent de les seves virtuts, evidentment no en queda ni un i només Danny Glover el pot vèncer amb les armes del seu oponent.Aqui ve l´anècdota de la peli perquè descobreix la nau del "Predator" amb altres components de la seva raça que premien a Danny Glover per la gesta de matar un d´ells.Dintre la nau hi ha trofeus de raçes alienígenes en forma d´esquelets que han anat caçant entre les quals hi una d´un Alien (xenomorf).Es va voler també que hi fos la d´un ET però es va desestimar.Aquesta anècdota va servir perquè el món del còmic engegués una sèrie d´Alien Vs Predator que seria l´embrió d´una nova peli sobre els 2 assassins intergalàctics que, ja no seria "Predator 3" perquè la peli va anar malament comercialment però qui digui que la peli no entreté o que està mal feta menteix. 

L´any 2004 per sospresa de tots apareix Alien Vs Predator, molta gent va posar cara d´escepticisme però nens la peli va costar 60 milions de$ i en va recaudar 172.Ho reconec, té un plantejament molt de série B en plan Drácula contra l´Home Llop però per qui és "fan" d´aquests 2 elements no anirà a veure-la al cine?També haig de reconèixer que era escèptic sobre la qualitat de le peli, no volia veure con els 2 caçadors feien el ridicul davant d´un passat tan gloriós com el seu.

La peli les a gravar a la Rep.Txeca per reduir costos i ho van destinar tot als efectes.Jo diria que hi han algunes de les millors escenes de caça que s´havien vist en tota la saga.I a més hi havia el dubte de qui seria el guanyador.L´argument crec que està molt bé, uns humans són atrets a una trampa al pol nord on hi una piràmide feta pels Predators de quan en Franco era corneta on hi van deixar una reina Alien que es reanimada just quan els humans arriben.la piràmide que és un laberint dinàmic ple de trampes.Aviat els humans són capturats pels Aliens i aquests començen a reproduir-se.Els "Predators" entren en acció, pel que es veu són "Predators" joves que han de guanyar-se el rang caçant una de les raçes més temibles i perilloses.El final no té desperdici perquè resulta que un dels "Predators" morts i ja dintre la nau mare incuba un Alien que al final de la peli li rebenta el pit com Déu mana sorgint el "Pred-Alien." Històric.

Com a cusiositat, qui financia l´operació humana es l´actor que va fer de androide mèdic a "Aliens Returns".

Pred-alien (val més que correm)

Davant de l´èxit acosenguit es va fer una segona part que va confirmar tots els temors que tenia sobre la primera.Un argument sense ganxo, males interpretacions, previsible com un conte de Nadal i unes escenes d´acció molt pobres..i això que contaven amb el "Pred -Alien" com protagonista en un poble de l´amèrica profunda ple d´adolescents imbècils.

Adrian fuckin´Pataky" Brody i Adriana Braga a Predators 2010

Any 2010, intenten resorgir la saga amb "Predators".Sempre és bona noticia tornar a teni´ls per aqui però la veritat s´hi podien haver matat una mica més, pel que es veu van tenir bastantes restriccions de pressupost i la veritat es que és nota.L´argument no és dolent apareixen uns humans a la jungla (com a la primera part) amb uns CV d´angelets cap amunt: un cap yakuza, mercenaris renegats del seu pais, franctiradors, matons...i comença la caçera.Hi ha bons actors: Adrian Brody , una guapísma Adriana Braga i Laurence Fishburn tot i que desprofitats, especialment l´últim i es que tot i que té un principi potent la peli es ve diluint de mica en mica fins entrar en el sopor absolut.Deixa un final obert per si de cas però dubto que en facin una continuació si és com aquesta.

Per finalitzar afegiré que està en pre-producció la precuela de "Alien el Octavo Pasajero" dirigida per ni més ni menys que Ridley Scott, Segur que valdrà la pena.

PREDATORS I ALIENS I "VICEVERSA" CAP. 1

Suposo que tot és culpa dels que hem crescut amb "Star Wars" com a referència cinematogràfica que ens ha marcat l´adolescència i ens ha permés veure sense complexos pel.lícules de ciencia-ficció o terror com els nostres pares s´empassaven els "Westerns" de John Wayne, les pelis d´en Fred Astaire, GeneKelly o Errol Flynn (l´home que tocava el piano amb la cama del mig),o pelis com "Saturday night Fever" o "West side Story" per posar uns exemples de tipus de bon cine que els meus pares teníen a l´olímp del cine i que a mi personalment no m´han dit mai res, n´hi m´han motivat. Encara diré més: tinc per costum no veure pelis en blanc i negre. M´identifico amb el que va dir Truman Capote quan el van convidar a veure l`èxit dels anys 60 "Matar a un Ruiseñor" : "i per això tant de merder"? doncs això val pel cine del passat, són bones pelis que amb el temps he valorat millor però que en general són un fotut avorriment.

És evident que aquest nou cine de mitjans-finals dels 70 té una cosa que tot el cine anterior no tenia i que són els efectes especials i la seva continua evolució.Es per això que abans es feia un tipus de cine "real" i se´n va a començar a fer un altre que obria un nou món (fantàstic) cinematogràfic. Va arribar un punt que es podia dir que si una peli tenia uns bons efectes especials (FX) la pel.lícula s´aguantava sola encara que tingués un argument i un guió lamentables.Exemples? 2001 de Kubrik (que els Déus em perdonin però quin puto pal ) o "Dune" (horrorosa).Ara bé, si coincidien una bona història amb uns bons FX  mai vistos, cas de "Star Wars" o "El Exorcista (impressionant) la cosa es convertia en èxit colossal.

Un bon parell d´exemples d´aquest nou cine és el cas de les sagues "Alien i Predator".Que us puc dir? a mi aquestes sagues m´han fet passar grans moments clavat a la butaca. Tan Ridley Scott com  John Mctiernan han portat a la pantalla unes històries acollonants i ben parides que són ja història del cine per mi. Les repasso:

"Alien, El octavo pasajero" de 1979  no la vaig veure el cine evidentement però recordo haver- la vist en video una tarda d´estiu sol a casa ben a les fosques..crec que encara levito, ja l´inici et deixa astorat: apareix una nau gegant, la Nostromo, que no era de combat no.. sinó de càrrega o sigui la humanitat ja havia colonitzat l´espai i fèiem negocis!! Els tripulants anaven dormits fins que una computadora que governava la nau els desperta.Sí, ara això ja sembla normal però als anys 80 et portava a una altra dimensió.Que dir de la peli? l´escena del neixament de l´Alien és ja història del cine, el seu clima claustrofòbic i sobretot el disseny i la idea d´una béstia, assassina sense contemplacions, freda com el gel, silenciosa com un mussol, ràpida i implacable; capaç de carregar-se la tripulació en un tres i no res amb els únics objectius de matar per matar, buscar 4 estúpids per posar-hi els ous i reproduir-se...i a sobre més difícil de matar que un constipat al desembre....ni Satanàs ho hagués pensat millor.

Estava clar que la peli mereixia una continuació que havia ser més el mateix sense repetir-se.Volíem més aliens? doncs ens n´afartaríem.

Any 86 ,"Aliens Returns " mare meva quina peli, només l´argument ja tirava d´esquena: un regiment de "marines" armats fins a les dents contra no un alien no, sinó una colònia sencera. S´introdueixen conceptes nous com el que hi ha una reina que posa ous amb una mala hòstia furibunda i que per tant  no són animals solitaris sinó que poden col.laborar entre sí com les abelles o les formigues. Un tema catxondo és el del representant de la companyia que financia tota l´operació militar que acaba sent més perillós que els propis Aliens, com en la primera pel.licula ho era l´androide mèdic i és que la pela és la pela.No cal dir que la peli va batre rècords i va deixar tothom amb la boca oberta.Pur espectacle.Es va deixar de banda la part més de terror de la primera part per abandonar-se a l´entreteniment pur..un tendència que contaminaria Hollywood.

Any 86, Alien 3, crec que amb "Aliens Returns" es volia tancar la saga però la "Fox" va dir que ni parlar-ne, hi havia demanda d´Aliens.La segona part no havia deixat final obert axí que es va forçar la història de manera lamentable sense moltes explicacions però bé... volíem més sang no? Van portar un director prometedor en aquells moments (ara ja és un els grans) David Fincher ( Seven,  El Club de la lucha, Zodiac,etc..) i..no es pot dir que sigui una mala peli, està ben feta però la història no acaba de tenir ganxo, lluny de la originalitat de la primera i l´espectacularitat de la segona, és mira més la situació desesperant d´uns presos en un penal galàctic aixi com quines són les regles de convivència entre ells i com es va degradant la situació quan saben que seran carn d´Alien (si uns marines no van poder que faran aquests pobres desgraciats armats amb pals).Un altra cop l´empresa que gestiona el Penal els abandona a la seva sort esperant que l´Alien acabi amb ells per poder caça´l. La cosa acaba  com el rosari de l´Aurora.Escena memorable: El cara a cara entre la Tinent Ripley i el Xenomorf (així es diu pels entesos) quan aques últim olora a la primera i li perdona la vida per ser ja una hosta de la seva raça.

Any 97 "Aliens Resurrection" la cosa va a pitjor i es començen a perdre els papers, Sigourney Weaver ja no la volia fer però quan li va prometre ser co-productora i tenir part dels beneficis va canviar d´opinió.Es va volguer "rizar el rizo" amb un argument agafat pels pèls: els humans ja criem els Aliens en captivitat. La tinent Ripley que havia passat a millor vida a a Alien3 torna clonada portant genètica d´Alien dintre seu. La peli té el mateix error que Alien 3, m´explico: en aquesta saga el protagonista és la béstia no Ripley.Sigourney Weaber  va usar la peli per reivindica-se com a actriu davant la seva pròxima retirada (l´edat ja se sap) i la veritat es que fa una interpretació tan forçada com la peli mateixa. Dirigida pel francés Pitof (Amelie)..però a veure... com es pot posar un gabatxo, director de pelis infumables europees, com a director d´una franquícia com Alien? recordem els tres monstres que les han dirigit? Scott, Cameron, Fincher,mare meva quin trio.

La peli no és més que un refregit de les altres 3, no sorprén ni aporta res de nou.Fracàs absolut de peli. Els Aliens començen a cansar i no per culpa seva pobres..

ISABEL SAN SEBASTIAN: EL FEIXISME EN ESTAT PUR

També coneguda com Isabel SS o "Barbie" Nazi.Aquesta xilena de naixament i (pseudo) periodista és un dels valors de la extrema dreta intolerant, anticatalana fins a la mèdula, antivasca fins els ovaris, anti sociata fins a les celles.Alentadora del guerracivilisme "para poner a los nacionalismos donde se merecen" és a dir, fer- los desaparèixer.Va treballar un temps a Bilbao on va tastar el pà que s´hi dona i desde aquell dia viu reprimida i odia tot el que faci olor a "vascongado".Enamorada d´Aznar té fantasies sexuals amb Mayor Oreja al qual li va dedicar un llibre i tot i fa necrofagia amb les víctimes D´ETA per les quals està obssesionada.. El seus serveis com a fuet dels sociates vans er recompensats amb un programa d´entrevistes "el tercer grado" on només podia parlar ella.Després va anar a  la Cope, onda Cero etc.. Està divorciada (no m´estranya) però viu en pecat.I ara a sobre d´escriure llibres polítics n´escriu de falsa novel.la històrica medieval espanyola.Lamentable.Algú m´ha comentat que de jove deuria tenir un bon polvo.

The Cardigans:Constància sueca

No havia prestat mai gaire atenció a aquesta banda sueca quan un dia els vaig veure en un programa de videoclips. Aquell ara llunyà "single"  Sick & Tired  del seu disc del 1994 "Emerdale".Haig de reconèixer que la cancó em va agradar, era una espècie de retropop senzill i enganxós i sobretot la dolça veu de la vocalista, la guapa Nina Persson.Això va va fer que em llancés a pels seus discos editats fins aquell moment, el que he dit, més "Life del 1995" i "First Band on the moon" del 1996 que haig de dir- ho..no em van atrapar  gaire, eren massa pop lleuger amb algunes cançons ratllant la superficialitat barata,( LoveFool per exemple) també és possible que jo estigués en altra ona.Aquí es va acabar la història amb ells.Inclús després del que va suposar la bomba multivendes que l´any 98 amb "Gran Turismo" els va fer ser una de les bandes i disco de l´any amb la totpoderosa MTV recozant- los a tot hora. Recordo sortir de marxa i era impossible no escoltar pels bars  "My Favourite Mistake (pesadíssima) y "Erase n´Rewind" (gran cançó) que van fer que molta gent comprés els disc que en la seva resta era mediocre si exceptuem la preciosa "Junk of the hearts".

Aquí es dóna el punt i apart a la vida de "The Cardigans", s´havien fet rics sí però l´èxit, els diners i la fama estaven acaban amb ells, l´estabilitat mental de la vocalista Nina Persson va quedar tocada, les drogues van afectar un del guitarristes i les relacions a la banda no eren les millors.Decideixen desaparèixer de l´escena musical i se´n tornen a Suècia per aclari-se.L´any 2003 tornen amb "Long Gone Before Daylight" amb un canvi no diré que radical en el so però evident, sonen diferent: densos, foscos barrocs,èpics,  madurs i el productor els troba un so cristal.lí. Nina Person ja no comparteix tasques de composició en les lletres sinó que les té en exclusiva.Cançons com, "For what´s it Worth" amb un entranyable clip i d´altres com "Live n learn" etc,,, ja no tenim 2-3 cançons bones i la resta basura, aquest és un senyor disc, escoltable de principi a fi.Captivador.

Any 2005, The Cardigans fan el que per mi és el seu millor disc,Superextragravity més fresc, variat i espontani..Pop, rock, folk però conservant l´esència Cardigans, un pèl melodramàtics i potser amb massa ganes de trascendir però una meravella desde "Losing Friends" fins a "And then you kiss me".Amb un so que t´atrapa, un so proper, potent i enjogassat.El grup en estat de gràcia, treuen el millor de cada component de la banda, tota l´experiència d´aquests anys volcada en aquest disc.No destaco cap cançó perquè totes són bones.100% recomanable.

A data d´avui no se sap res d´ells, van treure un "best of"el 2008 bastant prescindible, és millor adquirir el dos últims discs.Sempre he pensat que un "Best Of" se l´ha de fer un mateix.A Nina Persson se l´ha vist  col.laborant en una magnifica cançó dels "Manic Street Preachers" del seu gran disc "Send Away de Tigers".

Faig així el meu petit reconeixement a aquesta banda que tants bons moments m´ha fet passar gràcies a la seva música honesta i pura, espero que qui els escolti algun cop es deixi seduir per aquesta enorme cantant que és Nina Persson.Crec que és un grup desconegut per molta gent que no ha passat de "lovefool" o "My favourite Mistake " quan tenen auntèntiques peçes d´orfebreria. Esperem que tornin.