sábado, 30 de abril de 2011

CLIP DE LA SETMANA: Queen- live at Hammersmith Odeon 1975-Medley

"A NIGHT AT THE OPERA"-experiència sublim.

Feia molts mesos que no em comprava un CD. Les novetats van cares i la burra funciona bé però hi ha discos que s´han de tenir a casa.Un d´aquests discos és "A night at the Opera dels Queen editat l´any 1975.Per mi està en el top 5 de millors discs de tots els temps.Recordo com va entrar a casa el primer cop, en format vinil amb aquella portada blanca amb el Logo del grup dissenyat d´una manera brillant. No el vem comprar aquell vinil. Va venir el meu germà de fer classes d´anglès amb el disc sota el braç deixat pel seu professor particular.No cal dir que aquell disc no va tornar mai a casa del professor.És allò de la Usucapió del Dret Civil: La possessió continuada d´una cosa moble que no és reclamada en un perióde determinat de temps...genera la propietat.Ho sento.Aquell disc era massa important. Deuria ser a finals dels 80 quan va passar allò.A casa "A Kind of Magic" també de Queen sonava a totes hores però desconeixia que els Queen tinguèssin discografia anterior als anys 80.Quan vaig posar el disc em vaig quedar parat..sonava tant difererent, amb un estil també diferent però eren els "Queen".D´això no hi havia dubte.Va ser també una lliçó perquè en música no sempre s´ha de mirar endavant o viure el present..el millor potser ja està fet.I també va servir per començar a escoltar com sonaven els grups de Rock als 70.
Queen als 70
Amb el temps el meu germà es va endur el vinil a casa seva i jo em vaig comprar el CD.Anys després em van obrir el cotxe i em van fotre el CD.Me´l vaig baixar de la burra però conservava la capsa original i les lletres del llibret però...allò no podia ser,  havia de tenir l´original i oh! miracle...resulta que pel 30è aniversari de l´edició del disc es va fer una edició de luxe amb el so renovat (sempre vaig ser crític amb el so), amb un Dvd amb entrevistes i més gadgets.Això era el que veníen almenys.Faltava saber si era veritat perquè sota el lema "remastered" s´amaguen molts fraus.El cap d´uns mesos el vaig localitzar en una biblio de BCN i efectivament...el so era brutal.Només hi havia un problema: el preu-més de 30 €-. Ara per fi la meva paciència s´ha vist recompensada doncs la Fnac l´ha posat a la venda per 8 putos €.I ahir davant la meva sorpresa davant l´oferta, el vaig comprar i ara només espero el moment més adeqüat per sentir-l´ho a tota òstia, perquè cada cosa té el seu moment i la seva litúrgia.
Freddie Mercury, John Deacon. Brian May i Roger taylor
Del disc en concret no m´extendré gaire.Ja fa com 15-20 anys que l´escolto i sempre em sorprenc de trobar-hi detalls nous.I no m´extranya perquè al seu dia va costar un milió de lliures esterlines de l´època.Va ser gravat en 9 estudis diferents durant 8 mesos.S´ho van currar i la discofràfica EMI va confiar en ells perquè cada disc que havien tret fins el moment (Queen I, Queen II i "Sheer Heart Attack" s´havíen venut molt bé i omplien cada vegada més en els seus concerts..era el moment d´apostar fort i els hi va sortir bé perquè va ser nº1 en vendes mundials durant mesos i mesos.Va ser una absoluta bogeria.El grup es va encaparrar a llançar "Bohemian Raphsody" com a "single"; un autèntic suicidi radiofònic a priori perquè durava més 7 minuts però la cosa va funcionar.Els Queen amb aquest disc (i el següent) es van consolidar com un dels grups de la dècada dels 70.
Aquí no hagi sentit el disc mai o només "Bohemian Raphsody" els hi diré que és un senyor disc de principi a fi, una meravella barroca plena de d´extravagàncies i jocs de veus amb cançons que van desde el rock més descarnat de "Death on Two legs" (dedicat al seu antic manàger) fins a la delicada "Love of my life" amb arpa i piano.Un disc inabarcable, una experiència sensorial..una meravella d´uns tios amb un talent enorme per a la música.

viernes, 15 de abril de 2011

CLIP DE SETMANA: KID ROCK-"All summer long"

Gran vídeo, divertit,amè i amb tetes i culs.Basat en un "sample" del "Sweet Home Alabama" dels Lynyrd Skynyrd.

miércoles, 13 de abril de 2011

S´HAN DE TENIR MOLT GRANS

Els verdades culpables de les retallades
Aquests dies estic quedan perplex.Quan CIU va deixar la Generalitat ara fa 8 anys es devien1.500 milions de € ara que hi han tornat la Generalitat deu 30.000 millons de €.Que ha passat pel camí? Ha passat que el senyors del Tripartit es van gastar el que tenien i el que no tenien i la factura se l´ha trobat el Govern actual amb una Generalitat apunt del col.lapse.Sobta que aquesta gent del Tripartit que se´ls podria enviar per la via Penal per irresponsables encara els hem de sentit clamant contra El Govern Mas per les retallades.Al.lucinant.Els que haurien de fer és sortir del pais.O es que es pensen que la gent es tonta i va votar Ciu masivament pensant-se que la festa seguiria?LA festa s´ha acabat i el Govern ha de ser fort davant de 4 metges i professors que amb la coartada de defensar una Sanitat i un Ensenyament Públics l´unic que fan és defensar els seus sous i privilegis.Que no surtin fent demagògia barata sobre els cotxes oficials dels polítics que això representa un 0.0025% del pressupost i la sanitat més d´un 30%.Sincerament penso que la sol.lució és el copagament.Volem una sanitat com la que teníem?doncs toca pagar com fan molts paísos europeus (1 euros per visita, jo hi vaig com a molt 3 vegades a l´any) sinó no potser.Sanitat Pública no vol dir gratuita.A sobre aquests metges no se´ls hi acudeix altra cosa que tallar les Rondes amb el conseqüent cabreig de la pobra gent que no té res a veure amb el tema.Avui a les imatges dels talls als accesssos es veia com una conductora que era de les primeres davant els metges es desganyitava contra ells al veure com no la deixaven passar quan el cotxe de davant seu havia passat.
Calen sacrificis, tothom els fa, del sector privat i també dels públic però hi ha gent del sector públic que sempre està en contra de tot i posa en perill el benestar de tots.No es pot "permitir" que diria Nuñez

domingo, 3 de abril de 2011

CLIP DE LA SETMANA: GUNS N´(FUCKIN´) ROSES-Paradise City-Live at The Ritz 1988

EL SUICIDI: RESPECTEM LES TRADICIONS SI US PLAU

Innovant la tradició
No no, tranquils no estic animant ningú a suicidar-se però si us plau si algú si vol posar..fem-ho bé.Vull dir que si vius al Maresme i aprop de mar, la manera de correcta, infal.lible i con Déu mana és tirar-se a la via del tren.Així s´ha fet sempre i així ha de ser.No només us anireu a l´altre barri de manera directa sinó que tocareu els collons a tot el personal de la línea de la costa del Ferrocarril al voltant d´unes tres hores perquè ha de venir el jutge, aixecar el finat etc..tothom es recordarà de tú en el teu viatge a l´ultratumba. He de reconèixer que últimament no n´hi han gaire de suicidis i menys de la manera que us dic per això, ara que són temps de crisis qui ho hagi decidit ja, si us plau... que respecti les tradicions. De jove recordo una època intensa en que la gent "es tirava ala via" cada 3 mesos, m´en vaig fer un fart de veure cervells esparcits i extremitats sesgades sota el tren.Però d´un temps ençà es va començar a veure gent que es penjava a la dutxa que és un mètode amb un percentatge d´error elevadíssim i que a sobre s´ha de fer venir el lampista o el paleta a arreglar "l´estropisiu" i ja se sap que l´hora de feina va cara.Després va venir el tancar-se al garatge amb el cotxe encés que també és poc efectiu i clar has de tenir garatge privat a no ser que vulguis fer un suicidi col.lectiu d´abonats.Després hi el clàssic tret al cap que com fallis pots quedat tonto de per vida i per últim això de ficar-se a la banyera i omplir-se de barbitúrics que no només és poc elegant, sinó que quedes inflat com un tocino i després els que t´han de veure al tanatori són els demés enduent-se un imatge del traspassat lamentable.Tallar-se les venes no només fots un merder de ca l´ample sinó que sempre ve algú a aixafar-te el tema. Així que ja ho sabeu, les tradicions es tant per sobre decisons personals i intímes perquè són fruït de ls costum que ens han format com a societat civilitzada que som