HE ESTAT MUSICALMENT AFORTUNAT.

Miguel Rios rockejant

Manolo ( arriba esas manos Cuenca) Garcia

Sí, musicalment he estat afortunat perquè gràcies a unes coordenades espai-temps i a uns pares que van decidir viure a la comarca del Maresme, a pocs minuts de Barcelona, he pogut disfrutar de gires internacionals de músics inabarcables.Si hagués viscut a Cuenca, Albacete o Segovia no hagués tingut l´oportunitat de veure´ls.I el que encara és pitjor, segurament hagués patit  "grans artistes" espanyols de la talla de Manolo García (arriba esas palmas Logroño), La Oreja de van Gogh, Jarabe  de Palo o pitjor encara, Estopa, el calorrisme fet dúo musical.Tota aquesta trepa viuen de les ciutats "de províncias" on no van els que de veritat valen, és a dir, els que no són d´aquí. I no ho dic afectat per l´autoodi més ranci sinó que  només cal escoltar un disc d´ Ana Torroja o Paulina Rubio i compara´l amb qualsevol de Beyoncé per posar un exemple també comercial.

Mari "fuckin"´Trini

Hi ha una gran frase de no sé qui que diu : "Som el que mengem" i jo afegiria : "Som el que escoltem".A l´Estat Espanyol hem patit, primer per culpa del franquisme que ens va aïllar del món durant anys i després per un provincianisme mal entés, d´un analfabatisme musical de proporcions còsmiques.Només cal mirar el passat musical español: Mocedades, Mecano, Miguel Bosé, Miguel Rios, Obús, Barón Rojo, Danza Invisible, Barricada, Dunca Dhu, Sabina, Serrat.. bufff....em poso malalt només de visualitzar-los a la meva ment, música com la seva momés pot tenir un propòsit: incitar al suicidi col.lectiu. I el més trist es que alguns encara viuen del "cuentu" perquè clar amb gent com David Civera, Extremoduro, Marea i d´altres són encara més dolents i permeten que els "clàssics" siguin "gloria in excelsis".

A Itàlia o França la cosa actualment no sé si està millor, crec que no però ho desconec i tampoc vull perdre el temps però almenys han tingut moments destacables amb gent interessant i la prova és que aqui s´escoltaven artistes francesos o italians als anys 60-70 però no al revés. A qui havíem d´exportar?..a Julio Iglesias? a Raphael? a Mari Trini (ai que em trenco).. ens haguéssin fet fora del planeta.

Miguel déjalo ya.

La majoria de tots aquests artistassos s´ha dedicat a copiar lamentablement als grans de veritat, és a dir, a anglesos i americans però és clar si a Salamanca no han vist altra cosa que Hombres G quan veuen Fito y los Fitipaldis..flipen.

El més trist és que molts d´aquests artistes s´imposen a Ràdios i TV espanyoles per Decret "para promocionar lo nuestro" o bé estan subvencionats. La Cultura subvencionada és un exemple del que no s´ha de fer mai, és fins i tot perillós per la salut.I que consti que a Catalunya també s´ha fet (malfet també) però és clar quan ho fan els espanyols és cosmopolita i universal i quan ho fan els catalans és "aldeano". Sense oblidar que el català s´ha de defensar com bonament es pot. mentre que el castellà el parlen 300 milions de persones.

Baron Rojo: la caspa arriba al "Jevi"

Apart de cobrar de la SGAE, perquè de discos ja no en ven ningú, els calers de veritat els fan en els directes però no els 4 concerts que fan aquí sinó on es forren és a Llatinoamérica on creuen que tot el que ve d´Espanya es fenomenal.i molts viuen del que guayen allà quan aqui ja no tenen res a fer.

Puc dir que no he patit aquesta xusma, no els hi he ft el més mínim cas, no són ningú per mi, qui els necesita? He vist en directe als Stones, els Aerosmith, als AC/DC, Pearl Jam, Black Crowes, GN´r, Wilco...i he pogut disfrutar de discografies del calibre de Led Zep, Queen, Pink Floyd, Ramones, Elvis, Sinatra, Cash etc....qui cony necessita a Manolo Garcia, es més, com algú amb aquest nom por vendre una puta entrada d´un concert.S´ha d´estar malament del cap per fer- ho dic jo.

THE WRESTLER

Vaig llegir un dia al diari que Mickey Rourke havia tornat al cine i que havia guanyat diversos premis i nominacions a Venecia i Cannes en una pel.lícula sobre un lluitador de "Wrestling", Pels no entesos els "Wrestling" és un espècie de combat home contra home dintre un "ring" on tot però absolutament tot és més fals que un duro sevillano això sí molt espectacular. És pur "entertaiment" i als USA té un èxit brutal on mou unes xifres més que respectables.Quan em vaig assabentar que Mickey Rourke era nominat a l´ Oscar vaig marcar-me la peli com a objectiu: Wrestling i M.Rourke semblaven una bona combinació.No he seguit gaire la carrera de M. Rourke desde el film " 9 semanas y media". Entre que va caure en una espiral de pelis infumables i una vida personal diguem-ne que desordenada la seva carrera artística va caure en un forat.Sembla que aquesta peli l´ha fet resorgir.

Una vegada vist el film he de dir que tant la peli com el seu protagonista es merèixen l´èxit que han tingut tot i que pel que es veu en un principi només va ser estrenada en 17 cines a tota Amèrica.

M.Rourke pactant el combat

L´argument tracta d´un vella glòria del "Wrestling" a la que la vida no li anat bé i ha de seguir lluitant en divisions menors contra altres velles glòries o catxes de gimnàs que no són ningú.Això s´hi afegeix la difícil relació amb la seva filla a la qual intenta recuperar després de l´atac de cor que pateix lluitant i que l´obliga retirar-se veint-se més sol que la una. Té un paper secundari l´actriu Marisa Tomei (també galordanada com a millor actriu de repartiment en diversos certàmens) que fa d´"stripper" en la mateixa situació que el protagonista, veterana , acabada i amb un fill petit.

La dura vida dela Stripper

La peli resulta interessant perquè permet veure el grau de patetisme de molts dels personatges, obligats a sobreviure com bonament poden en món de paios musculats acabadíssims, "strippers" de regional preferent, recintes amb 4 espectadors etc...També permet fer-se una idea del que és el món del Wrestling ja sigui a gran nivell o de tercera divisió com és el cas: Hi ha una gran respecte entre les velles glòries i els joves que comencen, tothom és molt professional i es veu com pacten el que faran durant els combats fins i tot els àrbitres formen part del "Show".Tot és pura filfa. Les drogues sintètiques i esteroides també fan acte de presència...en definitiva un submón ben interessant. Hi han escenes que el director de la peli, Darren Aronofski, sap transmetre molt bé com quan s´organitza una recepció de fans on hi van 4 persones amb tot de velles glòries sentades rere una taula ( alguns de lisiats i tot) i el nostre protagonista se´ls mira i no fa falta saber que pensa ( mare meva quina pena).O com quan convida a un nen a la seva caravana a jugar a la consola amb un joc de Wrestling ja superat per les consoles d´avui dia..un reflex de la seva situació...el temps ja l´ha superat. La banda sonora de la peli no té desperdici, és un reflex de l´anclament en el passat en el que viu "The Ram" (així es fa dir ell) tot bandes de rock de L.A. any 80 a l´estil Motley Crüe que als 90 ja no pintaven res però que a les vides d´ell i de la "stripper" els fan companyia i per botó de mostra el diàleg que mantenen els 2 sobre la música d´aquells temps: "Los Crüe era muy buenos pero los Guns eran los mejores..hasta que ese idiota de Cobain lo arruinó todo"

Atac final

En definitiva, una peli interessant que no deixa de ser un drama de la vida sobre la inadaptació als nous temps.Uns "losers" que segueixen fent el que millor saben perquè no saben fer altra cosa per guanyar-se la vida.Per ells no té sentit fer veure el que no són, no es tracta ja de sobreviure sinó de sentir-se realitzats encara que facin el ridícul fent- ho..ells són grans així...a la seva manera.En el seu submón són encara respectats.

NOVETAT AL BLOC

JA ES PODEN FER COMENTARIS (QUI VULGUI) SENSE HAVER-SE DE REGISTRAR.

ELS ERRORS DEL "FÜHRER" PART 2

ERROR FINAL: ATACAR RÚSSIA. i I DECLARAR LA GUERRA ALS USA.

Camarada Stalin

No sé que cony li va passar pel cap a Hitler però tenint el front més o menys controlat contra els aliats occidentals i tenint un acord amb els russos per no agredir-se no se li va acudir altra cosa que atacar als russos.Puc entendre que li interesessin els pous de Petroli propers al marc negre, puc entendre que vulgués per ell la zona industrial i minera d´Ucraïna però encara no entenc que coi va anar a fer a Moscú o Stalingrad. O es deuria sentir molt fort o estava directament grillat.Molts generals li van dir que no convenia  dividir els esforços però no se ´ls va volguer escoltar suposo que per l´odi que li tenia al comunisme.Primer de tot es va començar amb retard l´ofensiva per culpa dels italians a l´Àfrica.Anar a rescatar els "Panini" va endarrerir l´ofensiva uns mesos preciosos on el General Hivern seria un factor clau. D´haver començat uns mesos abans la cosa hagués anat molt diferent.És cert que els russos també patien el fred però lògicament hi estaven més acostumats i coneixien el terreny.Tot i això els primers mesos d´estiu no van anar malament, es va arribar a 25 Km de Moscú entre altre coses perquè Stalin es va refiar de la paraula de Hitler de no atacar- l´ho i quan va adonar-se que anaven a pel seu pais ja eren ben endins.Com he dit, el fred i la falta de suministres van parar l´ofensiva  però la cosa estava estabilitzada perquè la maquinària russa era lenta i s´esperava que vingues la primavera per reiniciar l´ofensiva.

Stalingrad

Hitler va donar ordre llavors d´atacar Stalingrad i allò va ser una masacre per les dues parts, les pelis "Stalingrado" y "Enemigo a las puertas" en són un bon reflex.I la cosa va anar ben bé d´un pèl pels alemanys que després d´arrasar la ciutat i perdre- hi molts soldats i divisions cuirassades van expulsar gairebé els russos a l´atra vora del Volga però aquest "gairebé" va ser fatal perquè els russos desde l´altra vora del Volga enviaven constants suministres i soldats i pobre del que tornés enrera perquè era afusellat "ipso facto" pels comissaris politics del règim Comunista.

El cas és que la truita es va girar i van perdre;  havent-se de retirar.Amb aquestes que Japó ataca Pearl Harbor i els USA entre en Guerra amb els Nipons..a Hitler li va faltar temps per declarar-los la guerra  aprofitant el cop japonès però la realitat es que pels USA  era l´excusa necessària per entrar a la Guerra de manera oficial (ja ajudaven a Britànics i Russos).Els aliats van apretar pel Mediterrani i després per Normandia.Alemanya no donava l´abast.

Tornant al front de l´Est cal dir que junt amb els nazis hi havien rumanesos (molt valents però sense experiència) i de fet va ser per una zona defensada per rumanesos pero on van trencar el fornt alemany els russos a Stalingrad. Apart d´ells dos també hi havíen altres russos farts del comunisme que no vull ni magimar que els va passar quans els van enxampar.

tanc alemany "Tiger"

Stalingrad té molts fama com a batalla i realment va ser el principi de la fi però on de veritat els alemanys van perdre la guerra a l´est va ser a la Batalla de Kursk. Després de perdre a Stalingrad van replegar-se i van decidir fer front als russos amb tot el que tenien en divisons cuirassades i amb els tancs nous "Panther" i "Tiger" que encara eren...doncs això.. massa nous.Va ser la batalla de tancs més gran de la història.Era Doble o res. I va ser res

tanc rus T-34

No crec que fos un error doncs en algun lloc havíen de plantar cara perquè sinó els russos se´ls menjarien.La cosa va anar molt equilibrada i competida però finalment els russos i els seus tancs T-34 se´n van sortir. Via lliure cap a Berlin? Sí, via lliure però de fàcil res. 

Els alemanys van defensar-se com gat panxa enlaire tot i sabent que tot estava perdut. Prova de que als russos els va costar molt arribar a Berlin per les grans baixes que tenien era que es va estar a punt de firmar la Pau amb Stalin.Tornar a les fronteres de 1917 i que Rússia tingués tota l´Europa Oriental fins a Polònia.eren les condions Japonesos i també els aliats ja resaven (canviar Alemanys per Russos podria ser pitjor). Per sort d´ells Stalin no en va tenir prou, volia arribar a Berlin com fos i anexionar-se tot el que pogués sense descartar la França ocupada.Sort que els aliats occidentals es van espabilar i també van arribar a les portes de Berlin on es van parar per no molestar Stalin.Així es va pactar. Berlin era cosa dels russos.I Hitler l´objectiu.

ELS ERRORS DEL "FÜHRER" (PART I)

el "Führer"

Aquests dies m´ha agafat per llegir sobre els fets de la II Guerra Mundial, suposo que per influencia paterna inconscient.Sempre he pensat que el meu pare en un altra vida va ser oficial de la "Luftwaffe" o un capità de la "Royal Navy".Com que és un tema que sempre m´ha atret però en tenia molt poca informació dels detalls necessitava un llibre curt i amè que expliquès breument com va anar la cosa però sense deixar-se detalls.S´ha escrit molt sobre el tema i trobar un llibre així que no fos dens o especialitzat no ha estat fàcil però finalment l´he trobat: "Breve historia de la 2ª Guerra Mundial" de Jesús Hernández (el podreu trobar a diverses biblioteques-www.diba.cat/biblioteques .

No parlaré de les causes ni de les conseqüències de la guerra, ni dels jueus,ni dels encerts de uns i dels altres ni de les cagades dels aliats(que també n´hi van haver) sinó de les cagades...anava a dirs dels nazis però és més correcte dir del "Führer" perquè la majoria van ser degudes a la seva ment malalta i psicòtica que a vegades es tornava lúcida però no al revés. Citaré varis errors, uns més importants que d´altres però errors en definitiva que fan fer que ara no diguem "atchung" per dir "para compte". Ai si hagués fet més cas dels seus generals..

Blitzkrieg

ERROR Nº1-NORUEGA: Hitler estava obssesionat amb aquest pais i de fet no li faltava raó, tenien ferro per fer blindats i una sortida a l´Atlàntic i els anglesos en preparaven alguna per aquest pais.Noruega era neutral però col.laborava amb el III Reich. Al mar del Nord hi van haver enfrontaments navals amb la tot poderosa marina anglesa i la dèbil "Kriegsmarine" que van deixar a finals de 1940 la marina alemanya amb 3 destructors i 4 creuers per la resta de la guerra fins el 1945. Sí..Hitler va envair Noruega de seguida però va perdre la poca força naval que tenia, que hagués estat vital per lluitar al canal de la Manxa en la possible invasió d´ UK;  Hitler en la seva ment malalta es va obssessionar tant amb Noruega que pensava que seguia sent un objectiu prioritari pels aliats per desembarcar i va fortificar tota la costa noruega (1.600 km) deixant- hi mig milió de soldats allà morts de fàstic.Per si no fos poc va retirar els submarins alemans que estaven destrossant primer el carguers plens de mercaderies, de soldats i armament i que després van fer anar de cul a la Royal Navy per anar a guardar la costa Noruega.La realitat és que els anglesos no s´hi van acostar en tota la resta de la guerra i mentres els aliats entraven a Berlin, 22 divisons blindades es podrien a Escandinavia...ai si haguessin anat a Normandia...

ERROR Nº2-DUNKERKE: Encara que sembli impossible Hitler no volia la guerra amb els anglesos, els admirava, eren companys de raça...pensava que després d´arrassar Europa no tindrien collons d´enfrontar-s´hi i el deixarien tranquil.."per ells el mar i les colònies i per mi el continent" no comptava amb "Churchill" que no el tragava. Quan els nazis van envair França per Bèlgica en una operació fantàstica, els anglesos i francesos van contraatacar de manera tan impotent que es van veure obligats retirar-se a les platges de Dunkerke absolutament acollonits pels tancs Panzer alemanys que anaven tant depressa que la infanteria alemana no els podia seguir...Hitler es va acollonir i els va fer parar per por de que es quedessin aillats i els aliats van tenir temps d´evacuar 300.000 soldats mentres els Panzer s´ho miraven. Va ser un gest de bona voluntat de Hitler per forçar un armistici? De fet el general Goering de Luftwaffe va obternir permís per bombardejar les platges infestades de soldats a plaer però va tenir la mala sort que la sorra de la platja es menjava les bombes  i amb prou feienes feien mal.Aquells 300.000 soldats va ser la base dels que van desembarcar a Normandia després.

Londres després d´una visita alemana

ERROR Nº3-LA BATALLA D´ANGLATERRA: És el nom com es coneix els duels aeris sota cel anglès entre la RAF i la "Luftwafe". Si els alemanys apenes tenien marina i els anglesos anaven sobrats en vaixells passava el contrari amb la força aèrea.Els alemanys els doblaven en número i va anar d´un pèl que no ho aconsegueixen.Si ho haguèssin fet els dominis dels cels hagués estat  nazi, Uk envaida i la guerra acabada.Que va passar? Els alemanys tenien el "handicap"de que tenien que sortir de dintre França i es quedaven sense combustible per defensar bombarders, atacar caçes o bombardejar ciutats...molts pilots nazis van perdre la vida al canal de la Manxa mentre tornaven.Quan van construir aeròdroms a la costa francesa a tocar de l´anglesa la cosa es va desnivelar..arrasàven els aeròdroms anglesos, Londres i d´altres ciutats van patir molt però no la gent que es refugiava als metros i al dia segúent anava a treballar com si res.La RAF apenes tenia pilots (molts eren polacs,) i arriba el moment clau: Churchill monta un contraatac i fa caure 4 bombes a Berlin que no van fer res llavors Hitler entra en còlera i ordena destrossar Londres i d´altres ciutats i s´oblida dels aeròdroms que es van poder recuperar.Seguidament els caçes anglesos aniquilen el bombarders alemanys i les seves escoltes que o morien en combat o no arribaven a França de tornada.És de justicia reconèixer que els anglesos van comptar amb un aliat poderós: el rádar.Sabíen en tot moment per on els atacarien.A partir d´aqui els alemans perden la superioritat al cel i abandonen la idea d´envair UK i començen a resar.

Adolf i Benito

ERROR Nº 4 -ALIAR-SE AMB ELS "PANINI": Musolini ( "Il Duce") va veure que si s´aliava amb Alemania estava de part del guanyador i així ho va fer posant elseus exèrcits contra els aliats.El que no comptava Hitler era que l´exèrcit italià era un absolut desastre, una colla d´ineptes indisciplinats i vagos que no estaven motivats en absolut per liar-se a òsties amb els anglesos.I no només això, el Duce i el Führer eren molt amics però els seus respectius exèrcits no se suportaven bàsicament per una qüestió de caràcters.Els  italians anven sempre alaseva bola, un exemple d´això es el fet d´anar ampliar fronteres a l´ Àfrica contra els anglesos...només diré que els alemanys els van haver d´anar a rescatar corrents la qual cosa va comportar destinar divisions blindades i homes durant mesos i mesos en un front on els alemanys consideraven que no se ´ls hi havia perdur res.Això va comportar un retràs en l´invasió de Rússia que seria clau en la derrota del Reich.

TE QUIERO PHILIP MORRIS

Genial Jim Carrey

Acabo de veure aquesta peli que m´he baixat de la burra, n´havia sentit a parlar però no en tenia massa idea de que anava.Sé que havia tingut problemes de distribució i ara després de veure-la ho entenc...es tracta d´una comèdia romàntica plena d´escenes en les que pots petar-te de riure o bé somriure (depén de qui) on els protagonistes són homosexuals.I sí, també hi ha escenes bastant explícites, de fet que siguin un parell de maricons és només un anècdota. Un genial Jim Carrey i un inspirat Ewan Mcregor (Obi Wan, recorde-m´ho) interpreten el seu paper de forma collonuda sense ser les típiques  "locas"..La peli no dura gaire cosa que s´agraeix, passes una bona estona veient com Jim Carrey se les empesca per estar al costat del seu estimat ni que si deliquint i passant temporades a la presó.Abstenir-se homofòbics i recomanable pels que vulguin passar una estona somrient.

"IN MEMORIAM": FREDDIE MERCURY

Freddie als anys 70

Fa uns dies, crec que els dia 24 de Novembre va fer 19 anys que va morir Freddie Mercury.Crec que va ser un dels dies més tristos de la meva vida, era com un germà llunyà que no havia conegut però que era un més a la familia perquè la seva veu i la seva imatge eren presents a casa a tota hora. Si alguna cosa recordo d´aquell dia infeliç va ser una sensació de pena enorme.També recordo que vaig anar a parlar aquell mateix dia amb la professora d´anglès de l´Institut perquè creia que s´havia de fer algo tot i que com sol passar en aquests casos el 80% de la classe no tenia ni puta idea de qui era Freddie Mercury. Al cap d´uns dies vaig portar el majestuós video del concert al Wembley Stadium del 1986 i el vem revisar a classe d´anglés...segurament a la meitat de la classe no li va interessar però almenys no vem donar lliçó aquell dia.

Freddie als 80

Freddie va ser uns dels millors sinó el millor "frontman" de la història del Rock i "oju" que entre ells hi ha gent del nivell d´uns Mick Jagger (Stones), Steven Tyler (Aerosmith) o Robert Plant (Led Zep).Era un tio en privat, a la vida real, tot al contrari de la seva vida artística, molt tímid, molt amic del seus amics i molt gelòs de la seva intimitat.Li agradaven molt el "quartus" però no per tenir-los per tenir com Mick Jagger sinó per rebentar-se´ls o donar- los als seus amics i així va ser al seu testament.Fotia unes festes espectaculars les quals podrien arribar a durar dies (va llogar el Concorde per montar-ne una). Dotat d´una veu inarbarcable i un carisma escènic històric va portar els Queen a l´èxit mundial.

Freddie es despedeix

Després de mort encara es va fer més famós, les noves generacions l´han anat descobrint perquè de gent com ell no n´hi ha hagut i els d´ara no li arriben ni a la sola de la sabata. La seva tràgica mort va ser una espècie de "tal faràs tal trobaràs" doncs va portar una vida plena d´excessos per la gran vitalitat que portava dins, una vitalitat que es va anar pansint com una flor de tardor. Ho podeu comprobar en l´ultim videoclip que va gravar amb Queen- "These are the days of our lives"- on el seu estat lamentable era més evident i que va ser gravat entre vòmits i desmais.Va volguer estar al peu del canó fins l´ultim moment. Encara avui se´l troba a faltar...

TOTS AL SOT :-IRVIN KESHNER-

Ha mort el que fou director de l´episodi V de "Star Wars" -"El Imperio Contraataca" segurament el millor dels episodis potser junt amb l´episodi III de tota la saga..Un episodi fosc i tenebrós on el costat fosc de la Força predomina i els bons pateixen.Impossible no oblidar la batalla al món gèlid de Hoth, la persecució galàctica dintre el cinturó d´asteroides i les ensenyances del Gran mestre Jedi Yoda (Difícil de ver el futuro es siempre en movimiento está" al pantanós món de Dagobah o el duel final entre Darth Vader i el seu fill amb uns minuts finals emocionants i que van deixar paralitzats tot el món-" Luke...Yo soy tu padre".

Descansi en Pau.

EL.ECCIONS 2010

Artur (Guapooo) Mas

Ja està..ja és President.S´ho mereixia més que ningú, no podia ser que un altre cop el desastrós Tripartit s´unís per simplement impossibilitar que l´home més preparat, més intel.ligent i més perseverant que hagi donat la política catalana en els últims 10 anys no acabés allà on el poble ja havia manat que hi fos per 2 cops.Hagués estat injust com ho va ser en anteriors plebiscits. Per fi la coalició de perdedors ha pagat amb vots perduts haver enganyat al poble deixant a banda la seva nefasta gestió.

És cert, Mas no hagut de fer gaire cosa, El Tripartit solet ha estat tant lamentable i inútil que ell solet s´ha enfonsat sol. Anem a repassar el paper d´aquests perdedors:

L´amic Pasqui

en "Monti"

PSC: La seva ànsia de venjança contra CIU, el pensament de que CiU a l´oposició es desfaria com el gel a la platja "perquè porten tans anys manant que a l´oposició es fotaran els plats pel cap" els va portar a fer una coalició de Govern antinatura amb ERC que els hi passat factura tant a Catalunya com a  Espanya.Però si hi ha una cosa que jo almenys com a català que té un President que em representa no he pogut perdonar es que aquesta senyors tenen 25 diputats al Congrés que no han votat mai a en contra del Psoe quant aquest agredia els interessos dels catalans amb lleis i reglaments que buidaven les competencies catalanes.Abans eren socialistes espanyols que diputats catalans representant la força majoritària catalana al Congréso de los Diputados.Una vergonya.Que dir dels 2 Presidents que ens han endossat? Pasqual Maragall era un ximple amb carisma de geni,el pitjor President dela Generalitat en tota la seva història.No s´enterava de res, li havia tocat el càrrec perquè ERC va voler..ell ja marxava a Roma. No s´en va sortir perquè no en sabia més, en un Govern on tothom fotia el que li donava la gana començant per Carretero (sí sí el de Reagrupament) i amb un impresentable Josep Bargalló de Conseller en Cap que no anava amb corbata perquè no feia d´esquerres.Després va venir "Pepe" Montilla, un home gris, mediocre i sense gens de carisma al qual ningú havia votat i ningú volia però un altre cop ERC de salvadora quan havíen estat expulsats del govern de Maragall de manera indigna. Senzillament a Montilla el càrrec li venia gran, ho passava molt malament quan parlava en català improvisant, sempre li escrivien els discursos...un buròcrata que avorria a les ovelles i que la única cosa que sabia dir per defensar-se es "hem fet més en un any que Ciu en 23" cosa que repetia sempre que fotien la pota (cosa que passava cada 15 dies).

Joan "Manelic"Puigcercós

ERC: Han traicionat un poble, s´han traicionat a ells mateixos i ho han pagat, potser de manera excessiva.Quan eren a l´oposició havíen de proclamar la independencia en 2 dies (com ara Laporta), suprimirien els peatges i farien les coses "diferents" de CIU...aquell "Mans netes" recordeu...je je je quan van ser al Govern es van oblidar de tot això...primer era ser d´esquerreTs i tota la resta podia esperar.Van enganyar als seus propis votants dient que no hi hauria més Tripartit però ja ho tenien tot pactat i la prova és que en 2 dies van montar el segon i més nefast Tripartit. ERC va salvar el PSC 2 cops d´una agonia que ara arribat però a més se´ls ha endut a ells per endavant.I en sap greu per Puigcercós, és un bon polític, però es va equivocar 2 cops escollint companys de viatge pensant- se que els tornaria  independentistes...ingenu total.Ja no entro en el propi partit de funcionament a assambleari i de naturalesa cainista que el converteix històricament en que ha esdevingut: una olla de grills.La quantitat de gripaus que s´han hagut d´empassar per part del PSC-PSOE és còsmica i han mirat cap una altra banda deixant la imatge d´estar apoltronats.

Joan "fuckin´" Saura

ICV: Si el PSC sent odi per CiU..ICV sent repugnància.Són tant patètics.I sincerament no ho entenc perquè al Pais Basc pacten amb el PNV. El seu grau de patetisme és tan alt que han de reivindicar un impossible Tripartit III perquè no poden pactar amb ningú més per governar.El regal enverinat de la conselleria d´Interior (Com pot manar la Policia el defensor dels okupes i antisistemes?), la seves surrealistes politiques medioambientals han estat un fre per les nostres empreses, han paralitzat Catalunya a 80 Km/h (qui no ha tornat de nit, ja fora de les Rondes per carreteres de tres carrils absolutament sol a 80 per hora?), la nefasta gestió de les nevades, l´incendi D´horta de Sant Joan, les ventades, les sequeres etc...un desastre total amb personatges tan infames com Joan Boada de Secretari d´interior.Joan Saura ha estat un dels personatges més inútils i incompetents que he vist mai en política.Una vergonya sobre 2 cames.El seu lloc és a l´oposició on s´han passat la vida dient "NO" a tota proposta que no és d´ells.

De CiU també diré algo: Crec que després de 23 anys al poder feia falta passar-se una temporadeta a l´oposició per obrir les finestres el que passa és el que el poble no va dir això i van tornar a guanyar.Si en aquells moments haguessim sabut el que ens venia a sobre durant 8 anys molts ´s haguessin repensat moltes coses. Un argument aquest dels 23 anys manant que sempre van fer servir els del Tripartit però que curiosament no utilitzaven pels 30 anys que que porten el PSC i Cia a L´Ajuntament de Barcelona i a la Diputació

S´HA ACABAT LA TARIFA PLANA A INTERNET?

Suposo que ja sabeu que les operadores d´internet s´estan pensant de treure la tarifa plana als seus clients i cobra´ls pel que consumeixen. De moment només ha estat un globus sonda llençat per Telefónica i la resta estan a l´expectativa.Normalment aquestes poderoses companyies quant se´ls hi fica algo al cap no s´ho pensen gaire a l´hora de dur- ho a terme, ja ho han anat madurant.Suposo que han fet els seus números.Clar, això de la tarifa plana va ser un invent per atraure molts clients però és normal que no agradi a tothom.Per exemple el que arriba a  casa cansadíssim de currar a la nit i mira el correu i 4 coses més, necessita una tarifa plana? Segur que prefereix tenir una relació amb el seu proveïdor d´internet com si fos la companyia del gas...tant gastes tant et cobro.Per contra, qui és lleva al matí, conecta el PC, obre l´ Emule i el deixa baixant arxius durant dies (jo ho he fet)..la tarifa plana és glòria absoluta. Segurament si fòssim Dinamarca no hi hauria Tarifa plana però estem al paradís del pirata i les companyies dubten.De seguida han sortit els de la Puta Sgae i els defensors de la cultureta subvencionada a posicionar-se contra la tarifa plana.Però compte perquè a part de que tenim l´ Internet més car d´Europa i el més lent (pitjor que Grècia) i ens d´aguantar, caldria abans que els operadors responguèssim a la següent pregunta: Si eliminen la tarifa plana i molta gent deixa de piratejar,caldrà pagar per velocitats de vertígen tipus 50 Mb si per navegar amb 1 o 3 Mb n´hi ha més que suficient amb la conseqüent rebaixa en el preu i pèrdua de negoci?

BON "SHOVI"

Ho diré clarament mai he suportat a Jon Bon Jovi i el seu grup. És el paradigma de grup "chaquetero" de rock .Faig memòria i recordo que era una grup que va començar al 1984 amb l´original nom del disc de debut "Bon Jovi" que va passar sense pena ni glòria però els va posar al mercat i a l´any següent conscients que havien vingut a aquest món a atormentar- nos van llençar "78000º Farenheit" que inexplicablement va ser disc d´or. Es van pensar que es menjarien el món i van pressionar per aparèixer en un del que seria aconteixements de la dècada, el Live Aid, al costat de monstres com Queen o Led Zep, no ho van aconseguir.

Portada original i censurada

L´any 1986 arriba un punt d´inflexió, treuen al mercat "Slippery When Whet" i allò es converteix en la bomba i no m´importa reconèixe-ho: el meu germà va comprar el disc a través " de "El Círculo de Lectores" ( vaya tela) i vaig flipar.Es com aquell disc de "Europe" que tothom tenia i que ara tothom nega que el té a casa per no passar vergonya. Com passa normalment és perquè algo hi ha.Tenia uns temes d´aquesta fàcils i corejables a puny alçat ("Livin´on a Prayer", "You Give love a Bad name") i la que per mi és el millor tema del grup " WantedDead  or Alive ". Realment de 10 cançons que tenia el disc, 7 eren "Hits".De totes manera és un disc que el temps va posar al seu lloc i tot i que va vendre molt té una importància menor en la història del rock.No negaré que tenia cançons que encara avui molta gent recorda i de fet en algun bar quan posen "Livin onPrayer " funciona molt bé i la gent s´anima però amb un somriure sota el nas de " estic fent el pena".I és que Bon Jovi és segurament això: una música fàcil i corejable cervesa en mà però del tot intrascendent, sense cap mena d´espiritualitat i és per això que són un grup oblidable i autoparòdic.No es prenen en sèrio ni a ells mateixos, van venir per fotre quartos i ensenyar l´ho guapos que són, follar-se tot el que es mou i jugar sense passar-se amb les drogues. 

Super Bon any 91

Super Bon any 89

En aquella època feien un rock pompós i fàcil en la línea del que es feia a Los Angeles (ells són de New Jersey) amb grups com "Twisted Sister" o "Warrant", ja sabeu, aquelles melenes crepades,malles de "Spandex" i poses lamentables.Músicalment copiaven a Queen, els Aerosmith dels 80, Kiss etc..era el que s´anomenava "Glam Metal" però el fet de que fossin de la Costa Est feia que no fossin radicals d´aquest estil.

Després de l´èxit mundial de "SWW" va començar el malson amb "New Jersey" un disc ple de vomitives balades amb títols tan lamentables com " Born to be my Baby " , "Love for sale" o encara pitjor " I´ll be there for you" combinades amb cançons falsament radicals que només servien per espantar iaies sens dents ("Living in Sin"per exemple).Això sí, tenia una cançó realment potent "Bad medicine" que encara dona gust escoltar.

Com sol passar, arriben les gires mastodòntiques inacabables, les tensions i les ganes de perdre de vista els companys.Era el moment de parar per sempre i fer un favor a la humanitat i quasi ho aconsegueixen perquè el grup es retira i arriben el discs en solitari de Super Bon, infumable per cert i de Richie Sambora.

R.Sambora i Heather Lockhear

Per sorpresa de tothom l´any 92 tornen amb "Keep th Faith" un canvi en la seva música ara ja ultracomercial , abandonen el glam metal de forma radical però almenys tenen la decència de no passar-se al Grunge.Fan una espècie de Rock FM per tots els públics, sense distorsions, sense brutícia, sense ofendre a ningú parlant de sexe o drogues o Harleys.El grup canvia de "look" de manera sorprenent: deixant la perruqueria barata i se´n van d´Armani.De cop són els nois guapos que tota sogra voldria, mullabragues i pixacolònies,cabells curts de perruqueria com si no fossin de perruqueria, vestits cars, música de grans magatzems etc,,,lamentable. Oju, lamentable i criticable però no és pot negar que la jugada els hi va sortir rodona.Van vendre milions de discs, van renovar el públic, van fer videoclips d´alt pressupost plens de jovenetes guapes i gires exitoses.Encara avui omplen estadis tot i ser una una banda de directe mediocre però perquè has de ser bo si tens el somriure de Super Bon? Han anat caient discos insufribles de quallitat paupèrrima però inversament proporcional al seu èxit i s´han fet rics del cagar.

Richie Sambora i Denise Richars. Ai el Botox

Dels seus membres quatre apunts: Del vocalista no en diré res perquè em fot malalt només de pensar-hi però està clar que no té mala veu i que es un guaperes etern però s´ha dedicat a copiar, sobretot en directe, els grans "Frontmen" dels 70: Mercury (Queen), Tyler (Aerosmith),Daltrey (The Who) aplicant els pitjors vicis del "Stadium Rock": Metxerus a l´aire, "arriba esas palmas", canvis de vestuari constants, sobreactuacions etc...

Richie Sambora (guitarra) és un pobre diable que no negaré que sap el que es fa amb els dits al màstil però no té cap mena de carisma, no és que no en tingui ni puta idea però tampoc és res de l´altre món tot i que ha tret alguns riffs i solos als 80 memorables, posteriorment ha demostrat que el talent i la inspiració se li van quedar a les malles i ara toca amb el pilot automàtic posat.Això si, no té mal gust amb les dones: es va casar amb l´actriu Heather Lockhear que sortia d´una relació psicotrópica amb el baixista de Motley Crüe, Nicky Sixx fins que el va enxampar tirant-se al a seva millor amiga, una altra actriu de segona però guapisima "Denise Richards".

on és Tico Torres?

Del bateria, Tico Torres, es pot dir que té una bateria amb la qual et pots pagar la hipoteca però sempre l´he trobat tècnicament nul, no dic que no en sàpiga però és molt avorrit veure´l i el so que treu del seu instrument és bàsic, impersonal i gris...un funcionarid´hisenda amb un Ferrrari vamos.D´ell es diu però que és el músic que ha derramat més semen sobre la sorra de Venice Beach.Va estar casat amb la top model Eva Herzigova durant 2 anys.

I del teclista David Bryan i el baixista Alec John Such millor no dir res perquè senzillment no fan res a destacar, són un gerro al costat de super Bon.

CAL QUE TOT "CRISTU" SIGUI FUNCIONARI?

Sé que el títol del "post" pot sonar exagerat però ja fa dies que em faig unes certes reflexions sobre el que està passant al nostre pais (Catalunya) i el nostre pais germà (Espanya).

Ja no parlaré de que a certes Comunitats autònomes del Sud d´Espanya el 30 % de la població activa és funcionaria i l´altre 70% aspira a ser-ho.Senzillament vomitiu.Com pot tirar endavant així una regió?tenint en compte que un funcionari no produeix res sinó que presta serveis.I a sobre encara ens hem de sentir dir de tot quan els ho criitiques....és clar que quan et cauen els diners del cel durant 30 anys un s´acostuma, és humà, tan humà com mossegar a qui pensa canviar el que ja és el seu "Modus Vivendi" Lamentable i trist.

No vull anar per aqui en les meves reflexions sinó en una sèrie de qüestions com ara: Cal que un mestre o un metge siguin funcionaris públics amb tota la sèrie de privilegis que tots sabem i que fan que hi hàgin òsties per ser-ho? Perquè a veure, un funcionari té com a prioritat l´interés públic perquè éstà en uns sectors com l´ensenyança i la salut que són públics però això només és una ficció juridica doncs aquests sectors tenen operadors privats i aqui no passa res.Quin altre interés por tenir un metge i un professor que no sigui curar i ensenyar? Tan malament ho fa el sector privat operant en aquests sectors? poden fer- ho inclús millor.

Cal que una administrativa de categoria D o C sigui funcionària? per fer les tasques que fa cal ser- ho? Cal que un treballador de TV3 per exemple un operador de càmara o un presentador siguin funcionaris?L´ho de TV3 és d´escàndol...un periodista català escrivia sobre Tv3 arran d´una vaga que van fer:

"TV3 és la segona empresa de comunicació de l’Estat amb major nombre d’empleats, tenen tres pagues extraordinàries (juny, setembre i desembre); mitja paga extraordinària a l’abril; una paga de prop de 500 euros a l’agost per cada fill menor de 18 anys; 35 dies de vacances; cinc dies de permís de lliure disposició cada any; plans de pensions; assegurances; uns permisos per matrimoni (20 dies), canvi de domicili (2 dies) o per malatia greu de familiar (3 dies) superiors als marcats per l’Estatut del Treballador i un llarguíssim llistat de condicions (salaris, horaris, hores extres, dietes, etcètera) inimaginables en qualsevol empresa". I encara fan vaga?" Suposo que tots recordeu presentadors de TN que fa anys que no veieu en pantalla (Isabel Bosch o Inmma Pedemonte per exemple)...no, no no han marxat de TV3 estan "a la redacció" una redacció que deu ser com el Camp Nou. Tv3 costa uns 300 milions d´euros amb un dèficit al.lucinant. Sé que és una crítica aquesta contra Tv3 típica dela ultradreta Espanyola que la única cosa que busca és acabar amb el català però és que Jaume Roures "capo" dela Sexta diu que la  fa funcionar amb 100 persones.

En la meva modesta opinió els únics que han de ser funcionaris són els alts càrrecs de l´administració que tinguin poder per decidir grans contractes o decisions que poden afectar a moltíssima gent, tots els que maneguen assumptes tributaris i tots els que tinguin competència per usar la força pública.

RETORN ALS CÒMICS.

Mace Windu a "Clone Wars"

Sempre he estat un seguidor del còmics i més en concret dels còmics de la Marvel.Com també passa amb la música, no és massa recomanable encasellar-se amb algo en concret però he de reconèixer que al contrari que amb la música no m´he diversificat gaire...coses com "The Darkness" o "Witchblade" de l´editorial "Top Cow" o les Col.leccions que publica Planeta de Agostini  o Norma Comics sobre "Star Wars" del tipus "Clone Wars", Legado" ,"Imperio" i "Old Republic" són exemples dels pocs Còmics actuals que m´han interessat si exceptuem els de la Marvel.

The Darkness, no es pot ser més cabró

Obviament no em puc oblidar dels còmics que em van marcar de ben petit com ara el "Tintín" d´Hergé" i sobretot els excepcionals Astèrix i Obélix d´ Uderzo y Goscinny dels quals tinc tota la col.leccció i amb els quals he passat i passo encara moments fantàstics doncs són uns còmics amb bastanta mala llet que amb els anys un va descobrint entre línees. Els meus preferits d´Astèrix sempre van ser quan els antagonistes no eren els romans sinó els propis habitants del poblet gal, títols com ara "La Zitzània" "Obèlix i Companyia" o bé " "Astèrix i el Calderó".Quan va morir els guionista Goscinny l´editorial va pressionar perquè el dibuixant Uderzo fes de guionista la qual cosa va ser un absolut desastre amb uns títols que ni nomenaré per respecte a Goscinny.

Quin parell

Uns altres que em van fer saltar les llàgrimes de riure són, com no podia ser d´altra manera, "Mortadelo iFilemón " senzillment enormes però també diré que al contrari que Astèrix fa anys que no en llegeixo cap dels que tinc per casa. Aquells mítics "Superhumor" eren bestials. Una cosa curiosa que em pasa amb tots aquests es que tant Astèrix com Tintín sóc incapaç de llegir-los en castellà, deixant de banda que les traduccions catalanes són molts millors i fidels als originals en francés.Per contra, amb "Mortadelo y Filemón" fa anys en van treure en català i la veritat.. se´m queien de les mans, allò no tenia sentit.

Quin altre parell

La meva relació amb els còmics de la Marvel sempre ha estat mot curiosa perquè no sé perquè no em van interessar mai de mai els còmics de la competència-"DC Comics"- amb gent com Batman i Superman, no els hi veia res i això que Superman ja tenia pelis que l´havien fet famós als 80 i després als 90, els Batman de "Tim Burton" (gran Nicholson fent de "Joker").Tornant a la Marvel, curiosament els personatges més famosos i que més vendes teníen en aquells temps com els Mutants "X-men" i "Spiderman" no els vaig descobrir fins anys posteriors.Són els que jo anomeno el sector d´"esquerres" de la Marvel (proscrits i gent que no arriba a fi de mes ). A mi sempre en van interessar el sector "dretes"  del tipus "Capitán america", "Vengadores" van ser amb els que vaig començar.Sempre passa que quan parles del Capitán America la gent pijoprogre et mira com si fossis idota amb la qual cosa demostra que no l´ha llegit mai.El "capi"com a personatge de còmic va néixer en els temps de la Segona Guerra Mundial per defensar un ideal de llibertat que va representar el seu pais en la lluita contra el nazisme pero mai ha lluitat pels Governs USA, de fet quan l´administració americana el va voler manipular s´hi va negar i els va deixar plantats i va passar a lluitar amb un altre nom.

Spidey de McFarlarne

Com sempre passa en aquests casos sempre t´acabes trobant algú igual de "freak" que tú que no només comparteix aficions amb tu sinó que et descobreix coses noves. Aquest va ser el meu bon amic i veí "Higuins" amb el qual ens hem fet un fart de canviar còmics intercalant èpoques més fluides que altres combinades amb disputes ridícules però divertides.L´amic "Higuins" (pronunciis "Jiguins") em va descobrir "The Mighty Thor" -el poderós Thor-  curiosament en la millor època del Deú nòrdic en molts anys i encara per superar avui dia, estic parlant de la "Saga de Surtur" dibuixada i guionitzada per Walt Simonson. Senzillament vaig flipar.Quina història més potent mare meva i quin dibuix tan personal. I és que Thor no és un desgraciadet de la vida és el Déu del tro i del llamp amb un martell místic-"Mjolnir" amb fot unes òstiesde campionat

El martell no és per penjar quadros

Després van anar venint els "X-men " per la senzilla raó de que teníen els millors dibuixants (Jim Lee, per exemple) tot i que les seves històries sempre les he trobat molt enrevessades.S´ha de reconèixer però, que tenen personatges molt atractius aquests mutants: Lobezno, Magneto, Tormenta etc..

Un bon dia un amic del institut sabent que els còmics em tiraven em va donar la seva Cole de còmics amb gent que no havia llegit mai com Pantera negra i Iron Man que no estaven malament però sobretot l´ "Spiderman" de Todd Mcfarlane, un dibuixant que ha marcat època a la cole del trepamurs amb un dibuix d´una altra galàxia. La seva saga " Tormento" amb "El lagarto" d´antagonista és senzillament impressionant. El mateix McFarlane es va donar compte del seu potencial i va marxar de la Marvel montant la seva propia editorial-Image-.

Una debilitat propia de l´univers Marvel és un personatge no massa conegut i que no és de una de les primeres espases de l´editorial, el "Doctor Extraño" el fetiller suprem de la terra i mestre en arts místiques que vigila que altres mags i toca collons varis d´altres dimensions no vinguin a pel pobres mortals de la Terra.

Conan conquerint

L´amic Higuins també em va descobrir un altre personatge mític-"Conan" però no Conan El Bàrbar ,que és el més famós, fent de mercenari tallacaps, buscatresors cutre, follaprinceses adolescents i rameres varies ni tampoc la seva versió pornogràfica espanyola "Coñan" sinó "Conan Rei" quan ja era rei D´Aquilònia, casat amb fills i comandant d´exèrcits arrasassanacions rebels.Relats d´espasa i bruixeria sense desperdici amb la gràcia de veure com a un èsser tan primari com ell se li canvia la vida quan es converteix en Rei i ha de viure a la Cort.Impagable.

Arriba el punt d´inflexió i un perd de vista els còmics de la Marvel per motius varis però sobretot perquè jo sempre m´he mirat més la qualitat dels dibuixos que no pas l´argument i guió i la veritat a finals dels 90 i principis de segle XXI els dibuixos eren d´un infantil que feia feretat.

Fins que un bon dia les ments pensants de la Marvel veuen que els efectes digitals al cine avançen a un nivell acollonant i si Batman estava triomfant al cine  fent renèixer el personatge en vendes als còmics, ells podrien fer el mateix i aixi va ser: les pelis de Spiderman de Sam Raimi, els X-men de Brian Singer i els Iron Man de John Favreu van ser èxtis totals que van tapar els fracassos de Hulk, Daredevil, Punisher o Motorista Fantasma . El gran públic de cop va descobrir aquests personatges a través d´unes pel.lícules ben fetes i amb bones històries, de rebot els còmics van batre rècords de vendes..negoci rodó.Estan per venir les pelis de Thor, Capitán America, Vengadores que a mi personalment em faran feliç però crec que ja comença  a cansar a la gent tant de super heroi.

Doctor Extraño

Aqui a l´Estat, es va donar un fet importat, l´editorial Forum (Planeta de Agostini) deixa de tenir els drets de distribució del material de la Marvel entre d´altres factors perquè la gent estava farta dels errors de concepte, distribució i planificació que va repercutir a les vendes. Panini Comics va ser qui es va endur els drets i va aplicar la seva experiencia acumulada a Itàlia amb la Marvel.Es va deixar de prioritzar els números de petit format de 20 pàgimes i periodicitat quinzenal o mensual que suposava tenir milers de còmics petits i a la qual se li afegia la problemàtica dels "Crossovers" de la casa mare (una història dividida entre diverses col.lecions) que feia tornar boig. Panini fa recopilacions de històries senceres o bé de varis números seguits en tapa dura i paper de qualitat.És més car però la qualitat és millor i no t´has d´esperar mesos i mesos per acabar les històries.Això ha fet que les biblioteques de la Diputació poguin adquirir aquest material i no t´hagis de gastar res si no tens quartos.D´aquesta manera m´he tornat a enganxar als còmics i ja he pogut disfrutar de títols molt bons, quedant sorprés de la qualitat dels guions junt amb molt bons dibuixos, parlo per exemple de "Las 5 pesadillas de Iron Man" dibuixat per l´espanyol Salvador Larroca, "La muerte del Capitan América " (encara estic en estat de "shock") o "Dinastia de M" amb un argument invencible: Que faríeu si un bon dia descobriu que la vida que porteu, que és la que sempre havíeu desitjat amb una feina ben pagada i casat amb la noia més guapa de l´Insti i uns fills que són uns "cracks" etc..resulta que és falsa, no és que sigui un somni, és real però no és la vostra vida: la veritat es tens una feina de merda però és la teva feina, tens un dona normal que es tira pets pudents a dintre el llit i et crida a tothora però és la que t´estimes de veritat...que farieu? voldríeu recuperar aquesta vida o viure una mentida collonuda?

La cosa pinta bé perquè han sortit històries que només afecten la col.lecció d´un personatge sinó a tot l´Univers Marvel amb títols com "Civil War", La Iniciativa o Invasión Secreta.

Crec que una de les coses que ha fet millor la Marvel és com cuiden els antagonistes- els dolents - tenen sempre un gran carisma i evidenment són sempre derrotats però no eternament vençuts..sempre tornen perquè el bé  no pot existir sense el mal. Com molt bé s´explicava a la Peli "El Protegido"els dolents són sempre gent molt propera a l´ heroi de torn: Loki és el germà de Thor, El Duende Verde és el pare del millor amic de Spiderman, Magneto és el millor amic del cap dels X-men.

En definitiva això dels còmics és un petit vici que has de tenir controlat perquè sinó et pot passar com els de la Peli "KickAss " que sortien al carrer a  ostiar-se amb tothom pensant-se que tenien superpoders i l´únic que tenien era una cara rebentada,