THE WRESTLER

Vaig llegir un dia al diari que Mickey Rourke havia tornat al cine i que havia guanyat diversos premis i nominacions a Venecia i Cannes en una pel.lícula sobre un lluitador de "Wrestling", Pels no entesos els "Wrestling" és un espècie de combat home contra home dintre un "ring" on tot però absolutament tot és més fals que un duro sevillano això sí molt espectacular. És pur "entertaiment" i als USA té un èxit brutal on mou unes xifres més que respectables.Quan em vaig assabentar que Mickey Rourke era nominat a l´ Oscar vaig marcar-me la peli com a objectiu: Wrestling i M.Rourke semblaven una bona combinació.No he seguit gaire la carrera de M. Rourke desde el film " 9 semanas y media". Entre que va caure en una espiral de pelis infumables i una vida personal diguem-ne que desordenada la seva carrera artística va caure en un forat.Sembla que aquesta peli l´ha fet resorgir.

Una vegada vist el film he de dir que tant la peli com el seu protagonista es merèixen l´èxit que han tingut tot i que pel que es veu en un principi només va ser estrenada en 17 cines a tota Amèrica.

M.Rourke pactant el combat

L´argument tracta d´un vella glòria del "Wrestling" a la que la vida no li anat bé i ha de seguir lluitant en divisions menors contra altres velles glòries o catxes de gimnàs que no són ningú.Això s´hi afegeix la difícil relació amb la seva filla a la qual intenta recuperar després de l´atac de cor que pateix lluitant i que l´obliga retirar-se veint-se més sol que la una. Té un paper secundari l´actriu Marisa Tomei (també galordanada com a millor actriu de repartiment en diversos certàmens) que fa d´"stripper" en la mateixa situació que el protagonista, veterana , acabada i amb un fill petit.

La dura vida dela Stripper

La peli resulta interessant perquè permet veure el grau de patetisme de molts dels personatges, obligats a sobreviure com bonament poden en món de paios musculats acabadíssims, "strippers" de regional preferent, recintes amb 4 espectadors etc...També permet fer-se una idea del que és el món del Wrestling ja sigui a gran nivell o de tercera divisió com és el cas: Hi ha una gran respecte entre les velles glòries i els joves que comencen, tothom és molt professional i es veu com pacten el que faran durant els combats fins i tot els àrbitres formen part del "Show".Tot és pura filfa. Les drogues sintètiques i esteroides també fan acte de presència...en definitiva un submón ben interessant. Hi han escenes que el director de la peli, Darren Aronofski, sap transmetre molt bé com quan s´organitza una recepció de fans on hi van 4 persones amb tot de velles glòries sentades rere una taula ( alguns de lisiats i tot) i el nostre protagonista se´ls mira i no fa falta saber que pensa ( mare meva quina pena).O com quan convida a un nen a la seva caravana a jugar a la consola amb un joc de Wrestling ja superat per les consoles d´avui dia..un reflex de la seva situació...el temps ja l´ha superat. La banda sonora de la peli no té desperdici, és un reflex de l´anclament en el passat en el que viu "The Ram" (així es fa dir ell) tot bandes de rock de L.A. any 80 a l´estil Motley Crüe que als 90 ja no pintaven res però que a les vides d´ell i de la "stripper" els fan companyia i per botó de mostra el diàleg que mantenen els 2 sobre la música d´aquells temps: "Los Crüe era muy buenos pero los Guns eran los mejores..hasta que ese idiota de Cobain lo arruinó todo"

Atac final

En definitiva, una peli interessant que no deixa de ser un drama de la vida sobre la inadaptació als nous temps.Uns "losers" que segueixen fent el que millor saben perquè no saben fer altra cosa per guanyar-se la vida.Per ells no té sentit fer veure el que no són, no es tracta ja de sobreviure sinó de sentir-se realitzats encara que facin el ridícul fent- ho..ells són grans així...a la seva manera.En el seu submón són encara respectats.