HE ESTAT MUSICALMENT AFORTUNAT.

Miguel Rios rockejant

Manolo ( arriba esas manos Cuenca) Garcia

Sí, musicalment he estat afortunat perquè gràcies a unes coordenades espai-temps i a uns pares que van decidir viure a la comarca del Maresme, a pocs minuts de Barcelona, he pogut disfrutar de gires internacionals de músics inabarcables.Si hagués viscut a Cuenca, Albacete o Segovia no hagués tingut l´oportunitat de veure´ls.I el que encara és pitjor, segurament hagués patit  "grans artistes" espanyols de la talla de Manolo García (arriba esas palmas Logroño), La Oreja de van Gogh, Jarabe  de Palo o pitjor encara, Estopa, el calorrisme fet dúo musical.Tota aquesta trepa viuen de les ciutats "de províncias" on no van els que de veritat valen, és a dir, els que no són d´aquí. I no ho dic afectat per l´autoodi més ranci sinó que  només cal escoltar un disc d´ Ana Torroja o Paulina Rubio i compara´l amb qualsevol de Beyoncé per posar un exemple també comercial.

Mari "fuckin"´Trini

Hi ha una gran frase de no sé qui que diu : "Som el que mengem" i jo afegiria : "Som el que escoltem".A l´Estat Espanyol hem patit, primer per culpa del franquisme que ens va aïllar del món durant anys i després per un provincianisme mal entés, d´un analfabatisme musical de proporcions còsmiques.Només cal mirar el passat musical español: Mocedades, Mecano, Miguel Bosé, Miguel Rios, Obús, Barón Rojo, Danza Invisible, Barricada, Dunca Dhu, Sabina, Serrat.. bufff....em poso malalt només de visualitzar-los a la meva ment, música com la seva momés pot tenir un propòsit: incitar al suicidi col.lectiu. I el més trist es que alguns encara viuen del "cuentu" perquè clar amb gent com David Civera, Extremoduro, Marea i d´altres són encara més dolents i permeten que els "clàssics" siguin "gloria in excelsis".

A Itàlia o França la cosa actualment no sé si està millor, crec que no però ho desconec i tampoc vull perdre el temps però almenys han tingut moments destacables amb gent interessant i la prova és que aqui s´escoltaven artistes francesos o italians als anys 60-70 però no al revés. A qui havíem d´exportar?..a Julio Iglesias? a Raphael? a Mari Trini (ai que em trenco).. ens haguéssin fet fora del planeta.

Miguel déjalo ya.

La majoria de tots aquests artistassos s´ha dedicat a copiar lamentablement als grans de veritat, és a dir, a anglesos i americans però és clar si a Salamanca no han vist altra cosa que Hombres G quan veuen Fito y los Fitipaldis..flipen.

El més trist és que molts d´aquests artistes s´imposen a Ràdios i TV espanyoles per Decret "para promocionar lo nuestro" o bé estan subvencionats. La Cultura subvencionada és un exemple del que no s´ha de fer mai, és fins i tot perillós per la salut.I que consti que a Catalunya també s´ha fet (malfet també) però és clar quan ho fan els espanyols és cosmopolita i universal i quan ho fan els catalans és "aldeano". Sense oblidar que el català s´ha de defensar com bonament es pot. mentre que el castellà el parlen 300 milions de persones.

Baron Rojo: la caspa arriba al "Jevi"

Apart de cobrar de la SGAE, perquè de discos ja no en ven ningú, els calers de veritat els fan en els directes però no els 4 concerts que fan aquí sinó on es forren és a Llatinoamérica on creuen que tot el que ve d´Espanya es fenomenal.i molts viuen del que guayen allà quan aqui ja no tenen res a fer.

Puc dir que no he patit aquesta xusma, no els hi he ft el més mínim cas, no són ningú per mi, qui els necesita? He vist en directe als Stones, els Aerosmith, als AC/DC, Pearl Jam, Black Crowes, GN´r, Wilco...i he pogut disfrutar de discografies del calibre de Led Zep, Queen, Pink Floyd, Ramones, Elvis, Sinatra, Cash etc....qui cony necessita a Manolo Garcia, es més, com algú amb aquest nom por vendre una puta entrada d´un concert.S´ha d´estar malament del cap per fer- ho dic jo.