Coruscant és un lloc encisador i bell però també pot ser sinistre i perillòs.Endinseu-vos-hi.Descobrireu coses que us enlluernaran o us ofegaran en la foscor més absoluta.
viernes, 23 de septiembre de 2011
AMY WINHOUSE...N´HI HA PER TANT?
Ara fa uns dies va morir una gran veu, Amy Winhouse i com no podia ser d´altra manera en "estranyes circumstàncies" tot i que després es va saber que no va moritr per drogues ni alcohol com tothom es pensava sinó precisament pel contrari tot i que hi està relacionat: Del "mono" de l´abstinència que el seu fràgil cós no va poder suportar.Pel que es veu la noia estava en plena cura de desintoxicació.![]() |
| Brindem? |
El que ha passat aquests dies posteriors a la seva mort és absolutament exagerat i fora de mida.S´han dit unes coses que fan posar vermell: "que si s´ha mort la més gran", "mort la última gran estrella de la música"etc..vaja que s´ha mort l´Elvis en versió femenina.Anem a parlar clar. Amy Winhouse va treure un segon disc (Back to Black) fent una relectura del "Soul" i posant al dia una música que sempre ha tingut èxit si es fa ben feta.Si això hi afegim una intèrpret amb una imatge extravagant, una gran veu, una vida personal inestable (per dir-ho d´una manera suau) retransmesa puntualment pels tabloides britànics i sobretot pel talent compositiu de l´artista doncs ella va escriure les cançons que l´han feta famosa..que tenim?..vendes assegurades.Ara bé si ens ajustem a l´ho estrictament musical "Back tot black" té bones cançons però no és un disc ni molt menys rodó.Per ja no parlar del su primer disc ("Frank") que va passar absolutament desapercebut més que res perquè era molt "Jazzy". El seu directe no era res de l´altre món, apanyadet i justet i a sobre com que hi sortia borratxa a drogada feia que la seva veu no brillés com hauria de brillar.S´ha perdut el compte de la quantitat de concerts que va haver d´anular.
![]() |
| Sense comentaris |
viernes, 16 de septiembre de 2011
EL SÓCRATES PLATÒNIC
Sòcrates ha estat el filòsof que més m´ha interessat.No puc dir que conegui tota la història del pensament filosòfic tot ique vaig fer filosofia a A l´Institut i allà es veuen molt per sobre uns quants filòsofs.Desde Protàgores a gent del S.XX La meva memòria només em permet recordar com els més propers a gent com Locke, Bacon,Hume i altres empírics del segle XIX crec.
Sempre m´han tirat molt els clàssics de la Grècia antiga més que res perquè van ser els primers i perquè la seves idees eren bastant universals i per tant extrapolables als temps actuals.També em van agradar alguns de més contemporanis com Nietszche o l´existencialisme Kierkegard però en canvi no vaig suportar a Kant, Descartes, Hegel i dels clàssics, no vaig entendre mai Aristòtil.
A Sòcrates el vaig trobar interessant desde el primer cop.Per una banda era un fals ignorant ("només sé que no sé res") i un murri amb els seus diàlegs en grup al voltant d´una reunió, àpat o tertúlia. Era molt cabró.No es dedicava a demostrar que era el més savi de tots sinó en demostrar que els que es pensàven que eren savis no en tenien ni punyetera idea.Cosa que tocava molt els collons i que li va suposar a la llarga la seva mort.
Obres com el "El Banquet, Fedó,La República" entre d´altres són fonamentals. La seva obra és tan important que n´és la referència per dividir la filosofia clàssica en pre-Socràtics i post-Socràtics.Va aprendre de gent com Anaxàgores o Pitàgores i va ser mestre d´Aristòtil.
De fet Sócrates no és que aportés molt de nou al pensament sinó que en qüestionava el coneixements existents per així fer-los més sòlids o bé despreciar-los. No suportava la ignorància del populatxo i per això es dedicava a ensenyar als fills dels rics de l´època.No feia com els sofistes que eren professionals de l´ensenyança i als quals deixava en ridícul sempre que podia.Ell mentres li donguèssin de menjar i pogués tirar-se algun jovenet ja en tenia prou.Va arribar als 70 anys (Déu n´hi dó en aquella època) i això que el van matar.
Els Grecs en aquells temps abans de Crist eren un desastre absolut.Tot el dia s´estaven barallant entre ells:Atenesos, Espartants, Macedonis, Tebenesos etc..no aixecàven cap i llavors venien els Perses i els allisàven.Per això els Romans no van tenir problema per sotmetre´ls, tot i que es van trobar amb una cultura superior que van abraçar com aigua de maig. Com a bon poble mediterrani molt xerrar i poc pencar.Els Atenesos a sobre eren uns milhomes als quals vencien una vegada i un altra i a la més mínima es revoltàven i els hi tornaven a fotre...un desastre de poble vaja.
Tornant a Sòcrates haig de dir que no sabem qui és Sòcrates.Tot el que sabem ve transcrit de la mà de Platò (un deixeble i admirador seu), Xenofont (un ric) i Aristòfanes (un Buenafuente de l´època que se n´enfotia).A sobre les versions que donen cada un sobre com era Sòcrates són con la nit i el dia.De tota manera l´obra de Plató és la font més abundant però no sabem amb exactitut on comença Sòcrates i on comença Plató.És realment el pensament Socràtic...Platonià? Realment Sócrates pensava de la manera que se´ns diu que pensava o era Plató?Sòcrates va ser un creació literària de Plató o bé una idealització feta per un deixeble genial? Importa això?.Pel que es diu, les primeres obres de Plató són bastant fidedignes a Sòcrates tenint en compte que transcriure converses com aquelles en aquella època de manera literal és impossible; és dóna per fet que Plató hi ficà cullerada.Ara bé, dels últims escrits de Plató es pot dir amb seguretat que són Platònics al 100%.De fet, ja és veu. En els primers escrits, Sòcrates és la referència i xerra pels descosits i demana rèpliques i en els últims apenes el contraresten o bé els seus contertulis assenteixen.De totes maneres el Sòcrates que tenim és un bon Sofista, un profund metafísc, un gran moralista, un agosarat reformador polític i si se´m permet un pèl místic. El que sí és important més que qui sigui Sócrates és que el seu pensament forma part del conglomerat de la nostra cultura occidental.
He estat llegint aquests dies de vacances "l´Apologia de Sòcrates" que no és altra cosa que la defensa que fa ell mateix davant els jutges que representen el poble d´Atenes davant l´acusació de "Corrompre la joventut i no honorar els Déus" cosa que Sòcrates desmenteix de manera genial, ridiculitzant els seus acusadors però, no li va servir per a res.Entre d´altres coses perquè la derrota Atenesa davant als Espartants va suposar un govern atenenc pro-espartà que va putejar a tothom -se´ls coneixia com "Els 30 Tirants" molts dels quals eren coneguts de Sòcrates-un d´ells era oncle de Plató-i clar quan la gent es va revoltà i va fer caure el Govern tothom mirà els col.laboracionistes i sobretot Sòcrates..calia un culpable simbòlic, un cap de turc. Va tenir l´oportunitat d´escapar-se en una operació clandestina d´alguns amics seus però ho va refusar i morí dignament pel seu poble doncs era Atenenc de naixament.
Però perquè va sorgir una figura com Sòcrates? O millor dit el pensament Socràtic? La Història ens diu que Atenes va passar de ser un estat agrari i patriarcal a una superpotència degut a una aliança dels pobles grecs contra els perses.Feren d´Atenes l´administradora de tot el capital recaudat per muntar un flota que presentés batalla.Aquest canvi radical va provocar que els valors, normes i pràctiques quedessin antiqüats.En calien de nous i és aqui on surten els sofistes i Sòcrates.
Quin seria el mètode per propagar el nous dogmes.Els Sofistes es van adonar que si un sap xerrar és capaç de convèncer qualsevol de qualsevol futilitat.Amb la democràcia va arribar l´oportunitat de convèncer assamblees senceres.Els Sofistes van engatussar a tothom, eren capaços de presentar algo com a just i bo encara que no ho fós ni de conya mentre d´això poguessin viure. Sòcrates va intuir que la gent pot ser idota una vegada però no dos i de seguida va anar més enllà perquè allò s´estava convertint en un campi qui pugui insolidari i individualista.Ell no volia tornar al pensament antic per això es va dedicar en vida a desmuntar- l´ho, però d´això a viure en un caos social hi ha un tros.Per això parlà i difongué el bé, la virtut i la justicia en estat pur dotant-los d´uns bons fonaments i un contingut coherent.
L´essència de l´actitud de l´home davant la vida ja no serien la virtut i el bé segons els costums del grup sinó que havien de sorgir de l´interior de cadascú il.luminats per la raó però no una raó que escombri cap a casa sinó contrastada i clarificada en el diàleg per arribar un consens social.Resumint..debatre entre tots (tots en aquella època eren uns quants) per arribar a una entesa que signifiqués una acords duradors i justos entenc jo.
![]() |
| Sócrates |
A Sòcrates el vaig trobar interessant desde el primer cop.Per una banda era un fals ignorant ("només sé que no sé res") i un murri amb els seus diàlegs en grup al voltant d´una reunió, àpat o tertúlia. Era molt cabró.No es dedicava a demostrar que era el més savi de tots sinó en demostrar que els que es pensàven que eren savis no en tenien ni punyetera idea.Cosa que tocava molt els collons i que li va suposar a la llarga la seva mort.
Obres com el "El Banquet, Fedó,La República" entre d´altres són fonamentals. La seva obra és tan important que n´és la referència per dividir la filosofia clàssica en pre-Socràtics i post-Socràtics.Va aprendre de gent com Anaxàgores o Pitàgores i va ser mestre d´Aristòtil.
![]() |
| Plató |
Els Grecs en aquells temps abans de Crist eren un desastre absolut.Tot el dia s´estaven barallant entre ells:Atenesos, Espartants, Macedonis, Tebenesos etc..no aixecàven cap i llavors venien els Perses i els allisàven.Per això els Romans no van tenir problema per sotmetre´ls, tot i que es van trobar amb una cultura superior que van abraçar com aigua de maig. Com a bon poble mediterrani molt xerrar i poc pencar.Els Atenesos a sobre eren uns milhomes als quals vencien una vegada i un altra i a la més mínima es revoltàven i els hi tornaven a fotre...un desastre de poble vaja.
![]() |
| La mort de Sócrates |
He estat llegint aquests dies de vacances "l´Apologia de Sòcrates" que no és altra cosa que la defensa que fa ell mateix davant els jutges que representen el poble d´Atenes davant l´acusació de "Corrompre la joventut i no honorar els Déus" cosa que Sòcrates desmenteix de manera genial, ridiculitzant els seus acusadors però, no li va servir per a res.Entre d´altres coses perquè la derrota Atenesa davant als Espartants va suposar un govern atenenc pro-espartà que va putejar a tothom -se´ls coneixia com "Els 30 Tirants" molts dels quals eren coneguts de Sòcrates-un d´ells era oncle de Plató-i clar quan la gent es va revoltà i va fer caure el Govern tothom mirà els col.laboracionistes i sobretot Sòcrates..calia un culpable simbòlic, un cap de turc. Va tenir l´oportunitat d´escapar-se en una operació clandestina d´alguns amics seus però ho va refusar i morí dignament pel seu poble doncs era Atenenc de naixament.
Però perquè va sorgir una figura com Sòcrates? O millor dit el pensament Socràtic? La Història ens diu que Atenes va passar de ser un estat agrari i patriarcal a una superpotència degut a una aliança dels pobles grecs contra els perses.Feren d´Atenes l´administradora de tot el capital recaudat per muntar un flota que presentés batalla.Aquest canvi radical va provocar que els valors, normes i pràctiques quedessin antiqüats.En calien de nous i és aqui on surten els sofistes i Sòcrates.
Quin seria el mètode per propagar el nous dogmes.Els Sofistes es van adonar que si un sap xerrar és capaç de convèncer qualsevol de qualsevol futilitat.Amb la democràcia va arribar l´oportunitat de convèncer assamblees senceres.Els Sofistes van engatussar a tothom, eren capaços de presentar algo com a just i bo encara que no ho fós ni de conya mentre d´això poguessin viure. Sòcrates va intuir que la gent pot ser idota una vegada però no dos i de seguida va anar més enllà perquè allò s´estava convertint en un campi qui pugui insolidari i individualista.Ell no volia tornar al pensament antic per això es va dedicar en vida a desmuntar- l´ho, però d´això a viure en un caos social hi ha un tros.Per això parlà i difongué el bé, la virtut i la justicia en estat pur dotant-los d´uns bons fonaments i un contingut coherent.
L´essència de l´actitud de l´home davant la vida ja no serien la virtut i el bé segons els costums del grup sinó que havien de sorgir de l´interior de cadascú il.luminats per la raó però no una raó que escombri cap a casa sinó contrastada i clarificada en el diàleg per arribar un consens social.Resumint..debatre entre tots (tots en aquella època eren uns quants) per arribar a una entesa que signifiqués una acords duradors i justos entenc jo.
domingo, 11 de septiembre de 2011
GUIA DEFINITIVA DE TANATORIS DE CATALUNYA
GUIA DEFINITIVA DE TANATORIS DE CATALUNYA
Ja és aquí, per fi, la guia més esperada i més necessitada pel país. Un instrument de cohesió social i germanor cívica. Una guia per anar com Déu mana per tota la geografia catalana sense fer el rídícul o quedar-se amb el braços plegats davant un fet tan tràgic com és la mort de sers estimats o no.
![]() | |
| Tanatori amb vistes al finat |
![]() |
| "No em preocupo, tinc la guia" |
Qué hi trobem a la guia? Primerament un índex ordenat alfabèticament de municipis que disposen de tanatori amb les seves direccions i com arribar-hi per no arribar quant el finat ja està més que enterrat i donar el pèsam a una familia (equivocada) que hi ha vingut posteriorment a vetllar el seu mort ( a la guia també s´explica com sortir-se´n d´aquests tipus de situacions lamentables.) Una vegada escollit el tanatori anirem a buscar a la guia aquest en concret per saber quins serveis ofereix (càmara de fred, vestidor de morts, tapa-forats, maquillatge (ara se´n diu cures post-mortem) , cadires per seure, reclinatoris, servei d´”abanicus” per si no hi aire acondicionat, servei de quiosc amb revistes del cor per fer agradable l´espera,saló de manicura (pels vius), sabó per les mans per falta d´higiene dels que vénen, perfumeria perquè la sala no faci olor de suat, massatgista, càtering,floristeria i forn crematori d´última generació etc..). Molt important és reconèixer els professionals de donar el pèsam locals o nacionals que fan de bulto o donen el pèsam cada 10-15 minuts (segons tarifa), ploren com a magdalenes i es desmaien o lamenten cada x minuts o bé donen conversa als parents, amics coneguts i saludats sobre temes (segons tarifa) tals com el Barça, el temps, Nostrusenyor, la crisi, senderisme o els forats negres a la constel.lació d´Orió entre d´altres a escollir. A l´apèndix final de la guia es comenta que cal fer per ser un membre de l´Asociació de Donants de Pèsam de Catalunya (ADPC), els centres homologats per treure´s el títol oficial reconegut per la Generalitat, temari, proves d´exàmen, pràctiques etc..)
![]() |
| Les formes són importants |
Molt important és el segon capítol-Formes i maneres d´estar en un tanatori per a no membres de l´ADPC (aquests ja han passat els exàmens).No entrarem en detalls però hi ha coses bàsiques: en un tanatori no s´hi por entrar rient, no es poden fer burilles ni rascar-se els ous davant el “fiambre” però d´altres coses no tan conegudes com portar mitjons blancs amb mocasins, anar borratxo o portar camisetes d´Iron Maiden o Manowar.Però sí hi ha coses que ens pensem que no es poden fer i que resulta que estan molt ben vistes com fardar de parella nova o si ja és antiga però està boníssima passar-la de mà en mà masculina. És molt recomanable que porti un vestit jaqueta que deixi entreveure un bon “canalillo”. També ho és entrar quasi bé fins a dintre del tanatori amb el 4x4 de 40.000 € o repartir mocadors de seda als parents del finat amb frases del tipus-Les meves llàgrimes són ara teves”.
![]() |
| Grans professionals |
Un tercer capitol de la guia és- Com donar el pèsam?.Un questió sempre dificil i incòmoda però que pot servir per no quedar-se callat davant la viuda i fills amb cara de burro, no tartamudejar, no donar la mà suada o no eixugar els mocs de l´últim estornut a l´ombrera del vidu.També hi una col.lecció de frases que van més enllà dels clàssics “ t´acompanyo en el sentiment”, “ho sento molt ” si ens necessites ja ho saps (pel que faci falta)”, si et fan falta diners te´n puc prestar” o vols que et deixi la dóna un rato xato”.
Ja per acabar, la guia ens mostra una classificació dels millors tanatoris de Catalunya, el “Top ten” dels donadors de pèsam dels pais i un llistat de mossèns de guardia per si es vol fer un petit recordatori en el mateix tanatori si el client és creient o sinó ho és, se´ns ofereix un llistat d´empreses que faciliten un professional de l´oratòria mortuòria que farà les delícies dels presents amb discursos de tot tipus ja siguin èpics, ultracatòlics, laics, demoníacs, demagògics, tristos, ensopits o directament de mal gust... dependrà de la tarifa i del gust del client.
![]() |
| No em perdré: tinc la Guia |
Per últim, i degut als temps de crisi i la liberització del mercat de tanatoris s´ha afegit pels emprenedors un apèndix final “Com muntar un tanatori privat” en lliure competència amb els de titularitat municipal o d´altre privats. Se´ns ensenyarà a buscar una bona localització per fer-ne un d´obra nova o bé que cal tenir en compte si és vol llogar un local i adapta´l. Consells sobre llicències, impostos, suborns a funeràries, decoració etc..i possibles sortides al local per donar-li un rendiment fora d´hores com a discoteca, plató per a pel.lícules d´adults, sala de “skating”, ludoteca o bar de tapes i vins.
![]() |
| Tanamòbil |
No em puc deixar de comentarla última tendència..EL TANATORI MÒBIL...no, no és una furgoneta amb un mini tanatori a dins (tot i que no és mala idea) sinó que un trailer et porta un contenidor gegant al lloc on el client desitgi (la plaça del poble per exemple) i així la gent més propera, nomalment gent gran o impedits no s´ha de desplaçar.El Conductor del trailer pot ser el mossèn o un dels oradors que abans hem dit proporcionats per la mateixa empresa així es amten dos ocells d´un tret.Porta un nou model de cadires plegables que es poden posar al voltant del Tanamòbil perquè la gent segui i si es contracta el servei de bar amb cambrer (que també faria el conductor) pots pendre un bon vermut a la salud del traspassat en companyia del seus amics.Donant la possibilitat en el contracte de si el finat en vida o el client va preveure aquesta possibilitat es convidi al poble a un refrigeri.
![]() |
| Tanatori amb bar |
Tot, tot i tot ho trobareu en aquesta meravellosa guia editada per l´editorial La Foscor per mòdic preu de 15.95 € amb IVA (12.95 € amb carnet jove o de jubilat) que us servirà de per vida a vosaltres i a la resta de la familia per resoldre els dubtes que us puguin sorgir tipus "que diré? Com hi arribo? Que hi faré allà? o on anem aquest diumenge a la tarda?"
Hi una edició de Lux amb tapa dura i adornada amb ribets d´or i pròleg de l´alcalde de Catellbisbal que porta incoporat un CD interactiu que permet veure els capítols del llibre desde la perspectiva del homenatjat dintre la càmara de fred.Més un “link” per fer una visita guiada i interactiva pel Tanatori de Cabrils.
viernes, 2 de septiembre de 2011
Malena Costa:Un exemple de prostitució Civil (no profesional)
![]() |
| Puyol arrambant |
Ara farà un temps vaig pujar un article sobre la prostitució civil o domèstica per definir aquelles pràctiques que fan certes dones establint una espècie de contracte del qual ja en vaig parlar (ho podeu veure en articles passats).De totes formes sempre és bo clarificar-ho amb un exemple físic i clar.Malena Costa (22 anys) és la nòvia del magnífic defensa central del Barça.És una noia guapa no ho negarem, amb un cós bonic i cara de nena (si fos prostituta profesional tindria anunci a la Vanguardia amb allò de "aniñada" sense ser espectacular ni d´una bellesa embriagadora...potser pel carrer no se´n veuen tantes però dintre de l´entorn on es mouen els jugadors del Barça crec jo que no juga la Champions.Va fer les eves primeres escamusses com a prostituta civil amb només 20 anys liant-se amb un "joven Empresario". Ella és una xavalita que es va presentar a un programa lamentable que es deia "Supermodelos" on noies de carrer amb poca experiència de model eren escollides per participar en concurs per ser "Top Model" i on per cert,no va guanyar.Allà lluny del seu entorn les fotien pencar una miqueta i evidentment les xavales a aquestes edats només fotien que plorar i barallar-se que és el que interessa en definitiva a tots els "realities": La pornografia sentimentaloide i els baixos instints..el demés (cantin , ballin o facint mitja) és el ganxo.Buenu, el cas és que noia vergonya no té perquè per sortir a un programa d´aquests s´ha de tenir ben posats o ser una inconcient apart de tenir uns pares directament imbècils.La xavala pel que es veu volia ser model sí o sí perquè d´estudia
![]() |
| cap a l´altar? |
l
´assecarà sense comprometres perquè encara és jove i sempre estará a temps de trobar un altra flor però està amb una edat que un ja començá a voler certa estabilitat...veurem que pasa...perquè la noia tonta no és però quan obre la boca és pitjor que l´aigua bullint. L´altra dia en una entrevista va deixar anar perles del calibre de "me gustan los deportes de mar....la moto de agua"(sic) o càrregues de profunditat del tipus " no soy discotequera pero me encantan los bailes de discoteca" ai ai..Puyol que prendrem mal
Suscribirse a:
Entradas (Atom)














