EL SÓCRATES PLATÒNIC

Sòcrates ha estat el filòsof que més m´ha interessat.No puc dir que conegui tota la història del pensament filosòfic tot ique vaig fer filosofia a A l´Institut i allà es veuen molt per sobre uns quants filòsofs.Desde Protàgores a gent del S.XX La meva memòria només em permet recordar com els més propers a gent com Locke, Bacon,Hume i altres empírics del segle XIX crec.

Sócrates

Sempre m´han tirat molt els clàssics de la Grècia antiga més que res perquè van ser els primers i perquè la seves idees eren bastant universals i per tant extrapolables als temps actuals.També em van agradar alguns de més contemporanis com Nietszche o l´existencialisme Kierkegard però en canvi no vaig suportar a Kant, Descartes, Hegel i dels clàssics, no vaig entendre mai Aristòtil.
A Sòcrates el vaig trobar interessant desde el primer cop.Per una banda era un fals ignorant ("només sé que no sé res") i un murri amb els seus diàlegs en grup al voltant d´una reunió, àpat o tertúlia. Era molt cabró.No es dedicava a demostrar que era el més savi de tots sinó en demostrar que els que es pensàven que eren savis no en tenien ni punyetera idea.Cosa que tocava molt els collons i que li va suposar a la llarga la seva mort.
Obres com el "El Banquet, Fedó,La República" entre d´altres són fonamentals. La seva obra és tan important que n´és la referència per dividir la filosofia clàssica en pre-Socràtics i post-Socràtics.Va aprendre de gent com Anaxàgores o Pitàgores i va ser mestre d´Aristòtil.

Plató

De fet Sócrates no és que aportés molt de nou al pensament sinó que en qüestionava el coneixements existents per així fer-los més sòlids o bé despreciar-los. No suportava la ignorància del populatxo i per això es dedicava a ensenyar als fills dels rics de l´època.No feia com els sofistes que eren professionals de l´ensenyança i als quals deixava en ridícul sempre que podia.Ell mentres li donguèssin de menjar i pogués tirar-se algun jovenet ja en tenia prou.Va arribar als 70 anys (Déu n´hi dó en aquella època) i això que el van matar.
Els Grecs en aquells temps abans de Crist eren un desastre absolut.Tot el dia s´estaven barallant entre ells:Atenesos, Espartants, Macedonis, Tebenesos etc..no aixecàven cap i llavors venien els Perses i els allisàven.Per això els Romans no van tenir problema per sotmetre´ls, tot i que es van trobar amb una cultura superior que van abraçar com aigua de maig. Com a bon poble   mediterrani molt xerrar i poc pencar.Els Atenesos a sobre eren uns milhomes als quals vencien una vegada i un altra i a la més mínima es revoltàven i els hi tornaven a fotre...un desastre de poble vaja.

La mort de Sócrates

Tornant a Sòcrates haig de dir que no sabem qui és Sòcrates.Tot el que sabem ve transcrit de la mà de Platò (un deixeble i admirador seu), Xenofont (un ric) i Aristòfanes (un Buenafuente de l´època que se n´enfotia).A sobre les versions que donen cada un sobre com era Sòcrates són con la nit i el dia.De tota manera l´obra de Plató és la font més abundant però no sabem amb exactitut on comença Sòcrates i on comença Plató.És realment el pensament Socràtic...Platonià? Realment Sócrates pensava de la manera que se´ns diu que pensava o era Plató?Sòcrates va ser un creació literària de Plató o bé una idealització feta per un  deixeble genial? Importa això?.Pel que es diu, les primeres obres de Plató són bastant fidedignes a Sòcrates tenint en compte que transcriure converses com aquelles en aquella època de manera literal és impossible; és dóna per fet que Plató hi ficà cullerada.Ara bé, dels últims escrits de Plató es pot dir amb seguretat que són Platònics al 100%.De fet, ja és veu. En els primers escrits, Sòcrates és la referència i xerra pels descosits i demana rèpliques i en els últims apenes el contraresten o bé  els seus contertulis assenteixen.De totes maneres el Sòcrates que tenim és un bon Sofista, un profund metafísc, un gran moralista, un agosarat reformador polític i si se´m permet un pèl místic. El que sí és important més que qui sigui Sócrates és que el seu pensament forma part del conglomerat de la nostra cultura occidental.
He estat llegint aquests dies de vacances "l´Apologia de Sòcrates" que no és altra cosa que la defensa que fa ell mateix davant els jutges que representen el poble d´Atenes davant l´acusació de "Corrompre la joventut i no honorar els Déus" cosa que Sòcrates desmenteix de manera genial, ridiculitzant els seus acusadors però, no li va servir per a res.Entre d´altres coses perquè la derrota Atenesa davant als Espartants va suposar un govern atenenc pro-espartà que va putejar a tothom -se´ls coneixia com "Els 30 Tirants" molts dels quals eren coneguts de Sòcrates-un d´ells era oncle de Plató-i clar quan la gent es va revoltà i va fer caure el Govern tothom mirà els col.laboracionistes i sobretot Sòcrates..calia un culpable simbòlic, un cap de turc. Va tenir l´oportunitat d´escapar-se en una operació clandestina d´alguns amics seus però ho va refusar i morí dignament pel seu poble doncs era Atenenc de naixament.

Però perquè va sorgir una figura com Sòcrates? O millor dit el pensament Socràtic? La Història ens diu que Atenes va passar de ser un estat agrari i patriarcal a una superpotència degut a una aliança dels pobles grecs contra els perses.Feren d´Atenes l´administradora de tot el capital recaudat per muntar un flota que presentés batalla.Aquest canvi radical va provocar que els valors, normes i pràctiques quedessin antiqüats.En calien de nous i és aqui on surten els sofistes i Sòcrates.
Quin seria el mètode per propagar el nous dogmes.Els Sofistes es van adonar que si un sap xerrar és capaç de convèncer qualsevol de qualsevol futilitat.Amb la democràcia va arribar l´oportunitat de convèncer assamblees senceres.Els Sofistes van engatussar a tothom, eren capaços de presentar algo com a just i bo encara que no ho fós ni de conya mentre d´això poguessin viure. Sòcrates va intuir que la gent pot ser idota una vegada però no dos i de seguida va anar més enllà perquè allò s´estava convertint en un campi qui pugui insolidari i individualista.Ell no volia tornar al pensament antic per això es va dedicar en vida a desmuntar- l´ho, però d´això a viure en un caos social hi ha un tros.Per això parlà i difongué el bé, la virtut i la justicia en estat pur dotant-los d´uns bons fonaments i un contingut coherent.
L´essència de l´actitud de l´home davant la vida ja no serien la virtut i el bé segons els costums del grup sinó que havien de sorgir de l´interior de cadascú il.luminats per la raó però no una raó que escombri cap a casa sinó contrastada i clarificada en el diàleg per arribar un consens social.Resumint..debatre entre tots (tots en aquella època eren uns quants) per arribar a una entesa que signifiqués una acords duradors i justos entenc jo.