AMY WINHOUSE...N´HI HA PER TANT?

Ara fa uns dies va morir una gran veu, Amy Winhouse i com no podia ser d´altra manera en "estranyes circumstàncies" tot i que després es va saber que no va moritr per drogues ni alcohol com tothom es pensava sinó precisament pel contrari tot i que hi està relacionat: Del "mono" de l´abstinència que el seu fràgil cós no va poder suportar.Pel que es veu la noia estava en plena cura de desintoxicació.

Brindem?

El que ha passat aquests dies posteriors  a la seva mort és absolutament exagerat i fora de mida.S´han dit unes coses que fan posar vermell: "que si s´ha mort la més gran", "mort la última gran estrella de la música"etc..vaja que s´ha mort l´Elvis en versió femenina.Anem a parlar clar. Amy Winhouse va treure un segon disc (Back to Black) fent una relectura del "Soul" i posant al dia una música que sempre ha tingut èxit si es fa ben feta.Si això hi afegim una intèrpret amb una imatge extravagant, una gran veu, una vida personal inestable (per dir-ho d´una manera suau) retransmesa puntualment pels tabloides britànics i sobretot pel talent compositiu de l´artista doncs ella va escriure les cançons que l´han feta famosa..que tenim?..vendes assegurades.Ara bé si ens ajustem a l´ho estrictament musical "Back tot black" té bones cançons però no és un disc ni molt menys rodó.Per ja no parlar del su primer disc ("Frank") que va passar absolutament desapercebut més que res perquè era molt "Jazzy". El seu directe no era res de l´altre món, apanyadet i justet i a sobre com que hi sortia borratxa a drogada feia que la seva veu no brillés com hauria de brillar.S´ha perdut el compte de la quantitat de concerts que va haver d´anular.

Sense comentaris

Aquí li ha tocat la loteria és a la seva companyia discogràfica que ja havia perdut l´esperança de fer 4 duros amb un tercer disc que encara és inacabat degut a les anades i vingudes de la clínica de rehabilitació. Amb tota la publicitat que s´ha generat al voltant de la seva mort els diners per les vendes dels seus 2 discs s´han multiplicat.Aques és, doncs,  el perquè de tanta exageració per una noia amb un grapat de bones cançons i prou. Una cosa són els interessos i un altra cosa el que queda de veritat.Si Amy Winhouse és una de les "grans" que deuen ser "Elvis" "Led Zep" o "Sinatra"?...Déus integalàctics potser?