RETORN ALS CÒMICS.

Mace Windu a "Clone Wars"

Sempre he estat un seguidor del còmics i més en concret dels còmics de la Marvel.Com també passa amb la música, no és massa recomanable encasellar-se amb algo en concret però he de reconèixer que al contrari que amb la música no m´he diversificat gaire...coses com "The Darkness" o "Witchblade" de l´editorial "Top Cow" o les Col.leccions que publica Planeta de Agostini  o Norma Comics sobre "Star Wars" del tipus "Clone Wars", Legado" ,"Imperio" i "Old Republic" són exemples dels pocs Còmics actuals que m´han interessat si exceptuem els de la Marvel.

The Darkness, no es pot ser més cabró

Obviament no em puc oblidar dels còmics que em van marcar de ben petit com ara el "Tintín" d´Hergé" i sobretot els excepcionals Astèrix i Obélix d´ Uderzo y Goscinny dels quals tinc tota la col.leccció i amb els quals he passat i passo encara moments fantàstics doncs són uns còmics amb bastanta mala llet que amb els anys un va descobrint entre línees. Els meus preferits d´Astèrix sempre van ser quan els antagonistes no eren els romans sinó els propis habitants del poblet gal, títols com ara "La Zitzània" "Obèlix i Companyia" o bé " "Astèrix i el Calderó".Quan va morir els guionista Goscinny l´editorial va pressionar perquè el dibuixant Uderzo fes de guionista la qual cosa va ser un absolut desastre amb uns títols que ni nomenaré per respecte a Goscinny.

Quin parell

Uns altres que em van fer saltar les llàgrimes de riure són, com no podia ser d´altra manera, "Mortadelo iFilemón " senzillment enormes però també diré que al contrari que Astèrix fa anys que no en llegeixo cap dels que tinc per casa. Aquells mítics "Superhumor" eren bestials. Una cosa curiosa que em pasa amb tots aquests es que tant Astèrix com Tintín sóc incapaç de llegir-los en castellà, deixant de banda que les traduccions catalanes són molts millors i fidels als originals en francés.Per contra, amb "Mortadelo y Filemón" fa anys en van treure en català i la veritat.. se´m queien de les mans, allò no tenia sentit.

Quin altre parell

La meva relació amb els còmics de la Marvel sempre ha estat mot curiosa perquè no sé perquè no em van interessar mai de mai els còmics de la competència-"DC Comics"- amb gent com Batman i Superman, no els hi veia res i això que Superman ja tenia pelis que l´havien fet famós als 80 i després als 90, els Batman de "Tim Burton" (gran Nicholson fent de "Joker").Tornant a la Marvel, curiosament els personatges més famosos i que més vendes teníen en aquells temps com els Mutants "X-men" i "Spiderman" no els vaig descobrir fins anys posteriors.Són els que jo anomeno el sector d´"esquerres" de la Marvel (proscrits i gent que no arriba a fi de mes ). A mi sempre en van interessar el sector "dretes"  del tipus "Capitán america", "Vengadores" van ser amb els que vaig començar.Sempre passa que quan parles del Capitán America la gent pijoprogre et mira com si fossis idota amb la qual cosa demostra que no l´ha llegit mai.El "capi"com a personatge de còmic va néixer en els temps de la Segona Guerra Mundial per defensar un ideal de llibertat que va representar el seu pais en la lluita contra el nazisme pero mai ha lluitat pels Governs USA, de fet quan l´administració americana el va voler manipular s´hi va negar i els va deixar plantats i va passar a lluitar amb un altre nom.

Spidey de McFarlarne

Com sempre passa en aquests casos sempre t´acabes trobant algú igual de "freak" que tú que no només comparteix aficions amb tu sinó que et descobreix coses noves. Aquest va ser el meu bon amic i veí "Higuins" amb el qual ens hem fet un fart de canviar còmics intercalant èpoques més fluides que altres combinades amb disputes ridícules però divertides.L´amic "Higuins" (pronunciis "Jiguins") em va descobrir "The Mighty Thor" -el poderós Thor-  curiosament en la millor època del Deú nòrdic en molts anys i encara per superar avui dia, estic parlant de la "Saga de Surtur" dibuixada i guionitzada per Walt Simonson. Senzillament vaig flipar.Quina història més potent mare meva i quin dibuix tan personal. I és que Thor no és un desgraciadet de la vida és el Déu del tro i del llamp amb un martell místic-"Mjolnir" amb fot unes òstiesde campionat

El martell no és per penjar quadros

Després van anar venint els "X-men " per la senzilla raó de que teníen els millors dibuixants (Jim Lee, per exemple) tot i que les seves històries sempre les he trobat molt enrevessades.S´ha de reconèixer però, que tenen personatges molt atractius aquests mutants: Lobezno, Magneto, Tormenta etc..

Un bon dia un amic del institut sabent que els còmics em tiraven em va donar la seva Cole de còmics amb gent que no havia llegit mai com Pantera negra i Iron Man que no estaven malament però sobretot l´ "Spiderman" de Todd Mcfarlane, un dibuixant que ha marcat època a la cole del trepamurs amb un dibuix d´una altra galàxia. La seva saga " Tormento" amb "El lagarto" d´antagonista és senzillament impressionant. El mateix McFarlane es va donar compte del seu potencial i va marxar de la Marvel montant la seva propia editorial-Image-.

Una debilitat propia de l´univers Marvel és un personatge no massa conegut i que no és de una de les primeres espases de l´editorial, el "Doctor Extraño" el fetiller suprem de la terra i mestre en arts místiques que vigila que altres mags i toca collons varis d´altres dimensions no vinguin a pel pobres mortals de la Terra.

Conan conquerint

L´amic Higuins també em va descobrir un altre personatge mític-"Conan" però no Conan El Bàrbar ,que és el més famós, fent de mercenari tallacaps, buscatresors cutre, follaprinceses adolescents i rameres varies ni tampoc la seva versió pornogràfica espanyola "Coñan" sinó "Conan Rei" quan ja era rei D´Aquilònia, casat amb fills i comandant d´exèrcits arrasassanacions rebels.Relats d´espasa i bruixeria sense desperdici amb la gràcia de veure com a un èsser tan primari com ell se li canvia la vida quan es converteix en Rei i ha de viure a la Cort.Impagable.

Arriba el punt d´inflexió i un perd de vista els còmics de la Marvel per motius varis però sobretot perquè jo sempre m´he mirat més la qualitat dels dibuixos que no pas l´argument i guió i la veritat a finals dels 90 i principis de segle XXI els dibuixos eren d´un infantil que feia feretat.

Fins que un bon dia les ments pensants de la Marvel veuen que els efectes digitals al cine avançen a un nivell acollonant i si Batman estava triomfant al cine  fent renèixer el personatge en vendes als còmics, ells podrien fer el mateix i aixi va ser: les pelis de Spiderman de Sam Raimi, els X-men de Brian Singer i els Iron Man de John Favreu van ser èxtis totals que van tapar els fracassos de Hulk, Daredevil, Punisher o Motorista Fantasma . El gran públic de cop va descobrir aquests personatges a través d´unes pel.lícules ben fetes i amb bones històries, de rebot els còmics van batre rècords de vendes..negoci rodó.Estan per venir les pelis de Thor, Capitán America, Vengadores que a mi personalment em faran feliç però crec que ja comença  a cansar a la gent tant de super heroi.

Doctor Extraño

Aqui a l´Estat, es va donar un fet importat, l´editorial Forum (Planeta de Agostini) deixa de tenir els drets de distribució del material de la Marvel entre d´altres factors perquè la gent estava farta dels errors de concepte, distribució i planificació que va repercutir a les vendes. Panini Comics va ser qui es va endur els drets i va aplicar la seva experiencia acumulada a Itàlia amb la Marvel.Es va deixar de prioritzar els números de petit format de 20 pàgimes i periodicitat quinzenal o mensual que suposava tenir milers de còmics petits i a la qual se li afegia la problemàtica dels "Crossovers" de la casa mare (una història dividida entre diverses col.lecions) que feia tornar boig. Panini fa recopilacions de històries senceres o bé de varis números seguits en tapa dura i paper de qualitat.És més car però la qualitat és millor i no t´has d´esperar mesos i mesos per acabar les històries.Això ha fet que les biblioteques de la Diputació poguin adquirir aquest material i no t´hagis de gastar res si no tens quartos.D´aquesta manera m´he tornat a enganxar als còmics i ja he pogut disfrutar de títols molt bons, quedant sorprés de la qualitat dels guions junt amb molt bons dibuixos, parlo per exemple de "Las 5 pesadillas de Iron Man" dibuixat per l´espanyol Salvador Larroca, "La muerte del Capitan América " (encara estic en estat de "shock") o "Dinastia de M" amb un argument invencible: Que faríeu si un bon dia descobriu que la vida que porteu, que és la que sempre havíeu desitjat amb una feina ben pagada i casat amb la noia més guapa de l´Insti i uns fills que són uns "cracks" etc..resulta que és falsa, no és que sigui un somni, és real però no és la vostra vida: la veritat es tens una feina de merda però és la teva feina, tens un dona normal que es tira pets pudents a dintre el llit i et crida a tothora però és la que t´estimes de veritat...que farieu? voldríeu recuperar aquesta vida o viure una mentida collonuda?

La cosa pinta bé perquè han sortit històries que només afecten la col.lecció d´un personatge sinó a tot l´Univers Marvel amb títols com "Civil War", La Iniciativa o Invasión Secreta.

Crec que una de les coses que ha fet millor la Marvel és com cuiden els antagonistes- els dolents - tenen sempre un gran carisma i evidenment són sempre derrotats però no eternament vençuts..sempre tornen perquè el bé  no pot existir sense el mal. Com molt bé s´explicava a la Peli "El Protegido"els dolents són sempre gent molt propera a l´ heroi de torn: Loki és el germà de Thor, El Duende Verde és el pare del millor amic de Spiderman, Magneto és el millor amic del cap dels X-men.

En definitiva això dels còmics és un petit vici que has de tenir controlat perquè sinó et pot passar com els de la Peli "KickAss " que sortien al carrer a  ostiar-se amb tothom pensant-se que tenien superpoders i l´únic que tenien era una cara rebentada,