"A NIGHT AT THE OPERA"-experiència sublim.

Feia molts mesos que no em comprava un CD. Les novetats van cares i la burra funciona bé però hi ha discos que s´han de tenir a casa.Un d´aquests discos és "A night at the Opera dels Queen editat l´any 1975.Per mi està en el top 5 de millors discs de tots els temps.Recordo com va entrar a casa el primer cop, en format vinil amb aquella portada blanca amb el Logo del grup dissenyat d´una manera brillant. No el vem comprar aquell vinil. Va venir el meu germà de fer classes d´anglès amb el disc sota el braç deixat pel seu professor particular.No cal dir que aquell disc no va tornar mai a casa del professor.És allò de la Usucapió del Dret Civil: La possessió continuada d´una cosa moble que no és reclamada en un perióde determinat de temps...genera la propietat.Ho sento.Aquell disc era massa important. Deuria ser a finals dels 80 quan va passar allò.A casa "A Kind of Magic" també de Queen sonava a totes hores però desconeixia que els Queen tinguèssin discografia anterior als anys 80.Quan vaig posar el disc em vaig quedar parat..sonava tant difererent, amb un estil també diferent però eren els "Queen".D´això no hi havia dubte.Va ser també una lliçó perquè en música no sempre s´ha de mirar endavant o viure el present..el millor potser ja està fet.I també va servir per començar a escoltar com sonaven els grups de Rock als 70.

Queen als 70

Amb el temps el meu germà es va endur el vinil a casa seva i jo em vaig comprar el CD.Anys després em van obrir el cotxe i em van fotre el CD.Me´l vaig baixar de la burra però conservava la capsa original i les lletres del llibret però...allò no podia ser,  havia de tenir l´original i oh! miracle...resulta que pel 30è aniversari de l´edició del disc es va fer una edició de luxe amb el so renovat (sempre vaig ser crític amb el so), amb un Dvd amb entrevistes i més gadgets.Això era el que veníen almenys.Faltava saber si era veritat perquè sota el lema "remastered" s´amaguen molts fraus.El cap d´uns mesos el vaig localitzar en una biblio de BCN i efectivament...el so era brutal.Només hi havia un problema: el preu-més de 30 €-. Ara per fi la meva paciència s´ha vist recompensada doncs la Fnac l´ha posat a la venda per 8 putos €.I ahir davant la meva sorpresa davant l´oferta, el vaig comprar i ara només espero el moment més adeqüat per sentir-l´ho a tota òstia, perquè cada cosa té el seu moment i la seva litúrgia.

Freddie Mercury, John Deacon. Brian May i Roger taylor

Del disc en concret no m´extendré gaire.Ja fa com 15-20 anys que l´escolto i sempre em sorprenc de trobar-hi detalls nous.I no m´extranya perquè al seu dia va costar un milió de lliures esterlines de l´època.Va ser gravat en 9 estudis diferents durant 8 mesos.S´ho van currar i la discofràfica EMI va confiar en ells perquè cada disc que havien tret fins el moment (Queen I, Queen II i "Sheer Heart Attack" s´havíen venut molt bé i omplien cada vegada més en els seus concerts..era el moment d´apostar fort i els hi va sortir bé perquè va ser nº1 en vendes mundials durant mesos i mesos.Va ser una absoluta bogeria.El grup es va encaparrar a llançar "Bohemian Raphsody" com a "single"; un autèntic suicidi radiofònic a priori perquè durava més 7 minuts però la cosa va funcionar.Els Queen amb aquest disc (i el següent) es van consolidar com un dels grups de la dècada dels 70.

Aquí no hagi sentit el disc mai o només "Bohemian Raphsody" els hi diré que és un senyor disc de principi a fi, una meravella barroca plena de d´extravagàncies i jocs de veus amb cançons que van desde el rock més descarnat de "Death on Two legs" (dedicat al seu antic manàger) fins a la delicada "Love of my life" amb arpa i piano.Un disc inabarcable, una experiència sensorial..una meravella d´uns tios amb un talent enorme per a la música.