Bé com algú sabrá he estat de mudances. He tornat a aquesta vil.la marinera del Maresme plena de pujades i baixades.Un poble orgullós encara, de no ser Àrea Metropolitana jurídicament tot i que sí segurament de "Facto".Sempre hem mirat cap a Barcelona. En plena readaptació inicio la secció dels "dimes i diretes" del Poble que confio que ajudi al forà a fer-se una idea d´aquest cony de poble una mica tocat del bolet.
Per Catalunya corre la brama de que abans serem independents que no pas veurem La Vanguardia en Català.Doncs bé, el diari s´ha decidit, ja era hora, a fer-ne una edició i està presentan-la "on Tour" per Catalunya...i no som independents.Que hi farem.Gràcies al Ex-alcalde (després en parlaré) es va conseguir que el lloc designat pel baix Maresme (un concepte aquest, horrorrós) fos La sala del Teatre del Casino de Masnou.Com tot bon masnoví sabrà en aquesta sala tan maca i amb tanta història hi fot un fred que s´endú els vells a l´altre barri de tres en tres.Vaig decidir anar-hi perquè La Vanguardia és un diari que es fa llegir (si es té temps) i perquè sabia que seria un acte de glorieta local a 2 mesos de les el.leccions.Sabia que allà hi trobaria el meu bon amic ( i núm 2 d´ERC al poble) Oriol "Nandes" Fernandez en una discreta novena fila, lluny de l´espectacle que es veuria ben aviat.La gent que omplia la platea, tots abrigats, eren el públic esperat: Iaies amb tres litres de laca lila al cap, molt de collaret de perles i abric de cabra pirenaica de fa 2 centúries i molta agulla de platí a la solapa.Els homes tots mirant a la jubilació (o el més enllà ) sinó hi són ja, cabells blancs, calves i entrades resplandescents, alguns desdentegats i alguna bragueta baixada. Després, la politiqueta de sempre a les primeres files fent-se notar i jugant al joc esperpèntic i ridícul de "a veure qui s´asseu l´últim. Joc que va guanyar, com no podia ser d´altra manera l´ex-alcalde (alcalde un cop alcalde per sempre) Josep Azuara que va ser qui va posar en contacte la gent de La Vanguardia i el Casino. |
| Portada alternativa |
 |
| Otros tiempos |
Els tres representants de la Vanguardia van ser Enric Juliana (gran periodista i amic de la cúria Romana), l´editor de la Vanguardia digital, i un dels lingüistes que s´encarregaran del tema que ens va descobrir que "twitejar" és piolar.Fantàstic.
Ens van passar un video curradet de la història del diari on vaja...qualsevol hagués dit que ha estat el far del catalamisme i vigilant de la pàtria..bé, vigilant sí que ho ha estat però no de la catalana precisament.La veu en off era de Màrius Carol que com tothom sap va estar liat amb la infanta, la normal, no la retardada.Van passar de puntetes pel seu passat franquista però també s´ha de dir que hi han escrit una gent excepcional (Pla, Gaziel, Xènius) propera al catalanisme o regionalisme polític.
Després va xerrar la presidenta del Casino que com mig poble sap és filla d´uns ultrafalangistes d´extrema dreta carca fins els carnots (La llengua no fa al frare) i després la gent de La Vanguardia en una llarga justificació de perquè ara i no abans.Almenys quan vem sortir ens van donar un exemplar pílot (jo anava per això) i vaig poguer esquivar les nenes cercasubscriptors (de baix nivell per cert).Els comentaris de "el Vestidor" els esperats: "Ja era hora", "quin fred"," i els canapés?" " hem fet l´acte nostre" " a mi no m´han anomenat al discurs"...en fí tots d´un nivell ínfim.La veritat és que la gent eren els de sempre, polítcs, curiosos i menja croquetes (aquest sóc jo).
Us deixo un article d´Astrid Bierge al Singular Digital que us pot il.luminar: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/02/el_perque_de_la_vanguardia_en_catala_64464.php
No hay comentarios:
Publicar un comentario