LESTAT DE LIONCURT..

Lestat

I Louis du Point du Lac..algú li sonen aquests noms? Féu memòria, any 94, 2 anys després de Wembley, es va estrenar "Interview With the vampire" de Neil Jordan.Va ser una peli que em va captivar, una relectura del món dels vampirs, una posada al dia, fora del vampir diabòlic,enemic de Nostrusenyor, sense estaques ni creus ni miralls.Uns vampirs cultes, hipersensibles, atractius i andrògins que es feien preguntes que es faria qualsevol espècie racional:Què som? d´on venim? cap on anem?.

La peli va ser interpretada per un brillant Tom Cruise que va clavar el personatge de Lestat, igual que Brad Pitt en el paper de Louis, i un també brillant Antonio Banderas en el paper d´Armand que, tot i que va fer una bona interpretació no era l´adequat, ja explicaré el perquè.

Lestat i Louis a la peli

La peli va ser un èxit però a mi el que em va atraure va ser l´argument. Plagat d´idees molt potents sobre la inmortalitat, el poder, la pèrdua, el pas del temps, la soletat, l´amistat, la traició....en definitiva, em va semblar una història brillant. Sabia que la peli estava basada en un llibre de l´any 76 d´una autora que es deia Anne Rice originària de New Orleans (on passa la història) però el que no sabia és que era el primer volum d´una extensa saga anomenada "Les cròniques vampíriques". M´hi vaig llençar de cap començant pel primer llibre "Entrevista amb Vampir de 1976 (desde d´ara EAV), que per a qui l´interessi que sàpiga que si ha vist la peli no li aportarà gaire cosa més.El que si diré és que un llibre en que un vampir explica la seva eterna vida a un periodista em sembla una idea per caure de la cadira i posar-se llegir.El segon Volum és el millor de tota la saga, "Lestat el vampir" (LEV),1985.Quina meravella de llibre, vaig quedar al.lucinat, era justament el que buscava, quasi bé 500 pàgines (el I volum no arribava a 200) plenes de misteris, sorpreses i revel.lacions que em vaig polir en menys de 2 setmanes. Un punt a ressaltar és que el tant el I volum com el II són escrits en primera persona la qual cosa dota de molta força al text i fa que els successos de la història siguin vistos desde el punt de vista del protagonista.Dic això perquè al llarg de tots els volums de les cròniques els personatges es van creuant en les seves vides en els mateixos succesos però són explicats desde diferents òptiques.Per exemple a EAV Armand va una breu referencia a Lestat, doncs a LEV s´explica aquest aconteixement i més endavant en el volum dedicat a Armand es torna a explicar però desde un altre punt de vista, és clar.Aquest segon volum és la clau de tota la saga, s´explica els orígens dels vampirs, perquè uns són més poderosos que d´altres, perque molts s´acaben autodestruint, s´expliquen, en resum, totes les claus per endisar-se en aquest submón.Imprescindible.

Armand

El III volum, la Reina del Condemnats de 1988, va ser un autèntica decepció, no vaig passar de lapàgina vint.Redactat en tercera persona és una anada d´olla de l´autora i un cúmul de despropòstits que fa posar vermell...Lestat estrella del Rock? doncs sí.Va tenir la seva versió en cines, produïda per la MTV, que va ser encara més lamentable i indigna.

El IV volum,"El Lladre de Cossos" de 1992 és una altra cosa, s´allunya una mica de la història dels primers volums.És com una aventureta de Lestat, un llibre curt però que de seguida enganxa.L´argument és molt atractiu, Lestat coneix algú capaç d´intercanviar el cos amb ell, es a dir, un inmortal podent ser altre cop mortal i a la inversa. De cop Lestat pot fornicar, pixar, veure el sol i gaudir dels plaers de la vida mortal però aviat se´n cansa i quan vol desfer l´intercanvi l´ altre meravellat per tenir el poders d´un vampir no vol desfer el canvi...i ja la tenim liada.Divertit.

El V volum, Mnemoch el Diable de 1995 va volguer ser tot el contrari de l´anterior tot i que també s´allunya dels orígens.Un llibre dens, filosòfic i místic de difícil digestió.Només diré que Lestat viatja els temps de Jesucrist i enmig del calvari de la creu consegueix tastar la sang de Crist.No massa recomanable la veritat.

Després d´aquestes dues aventuretes de Lestat, els "fans" dels primers volums entre els quals m´hi conto, volíem un retorn als orígens i saber més de personatges secundaris que enrioqueixen la trama base i així va ser.Volum VI "Armand el vampir" Armand és un nen rus de 15 anys (per això A.Banderas no era l´adeqüat).Armand explica la seva vida plena de tristeses i penúries i també els diversos creuaments amb Lestat i Louis explicats en d´altres volums anteriors aquest cop sent ell en primera persona el protagonista.Tot i que Anne Rice torna als orígens i seguiex l´estela dels seus 2 exitosos primers volums el llibre és poc interessant i poc inspirat.És només per seguidors fidels.

A partír d´aqui perdo el contacte amb els llibres d´Anne Rice.Es dedica a iniciar una nova saga (Les Bruixes de Mayfar)que no m´interessa en absolut o bé llibres de vampirs que poc tenen a veure amb Lestat i companyia (Pandora de 1998 i Vittorio el Vampir de 1999) que sí que he llegit però que és més del mateix  (suposo qe per pressions de l´editorial doncs les vendes havíen baixat) pèrò sense el vigor ni la sorpresa d´aquell ja llunyà LEV.

Arriba però el 2001 i Anne Rice recupera, per mí,  el vigor i el pols narratiu amb "Sang i Or" la vida de Màrius el Romà.Un vampir que és clau en tota la trama clàssica de les Cròniques.Es qui revel.la totes les claus a Lestat en el segon Volum, és el creador d´Armand...una peça fonamental del trencaclosques que explica la seva aventuresca vida plena de decepcions, persecucions, lluites etc..com a vampir desde els temps de l´emperador Octavi August.Per mi aquest llibre tanca el cercle, encara que formalment hi hauríen 2 llibres més de les Cròniques ja poc aportaríen i són del tot innecessaris.