Pels pares amb filles: "Al tantu que va de cantu"

El cancer del jovent

Ja fa temps que tinc la mosca al nas, potser perquè tinc una filla petita que no trigará gaire a ser una adol.lescent i ja penso en els futurs problemes.Ja se sap que a aquesta edat, l´adolescència, és una època difícil sobretot per les noies. Quan nosaltres passàvem per aquests edats erem més simples: una pilota al carrer (bàsquet i/o futbol) admirar les ties bones de la classe que no ens fotíen ni puto cas, començar a sortir de nit, anar amb els col.legues a fotres les nostres primeres  birres etc...per les noies era diferent, estudiàven, es fotien palles mentals sobre els nois d´edats superiors desitjant que algun d´quests les portés de passeig amb cotxe, a sopar i si podia ser que les desvirgués (això les més atrevides, la majoria no passàven d´uns picos), i molta neurosis sobre les relacions d´amistat amb les seves companyes etc..

Ara les coses han canviat molt.Les noies ja no miren als nois de la seva edat amb aires de superioritat (el clàssic “sou uns putos crios”) com passava abans. Estan obsessionades amb tenir novio i que les desvirguin de totes totes com més aviat millor perquè sinó no ets ningú dintre el món femení adol.lescent. Són noies en general molt carinyoses, han estat criades per pares que han estat molt per elles, els hi han dit que sí a tot i tornen aquesta emotivitat cap els demés.Tenen ganes de tocar i ser tocades, dona igual qui sigui i és per això que tot el el dia es petonejen i s´abraçen amb els amics masculins (que deuen anar com el foc).

Del que em vinc a queixar és del bombardeig que pateixen aquestes generacions per part del móns de la moda, de la publicitat, de la música etc..és senzillament acollonant. Algú s´ha parat a llegir revistes com “Marie Claire”, “Ragazza”, “Glamour”  “InStyle” , aquestes gran desconegudes pel món masculí...quedaríeu parats. Rieu-vos del “Super Pop”del anys 80, allò eren només tonteries sobre idols efímers de la música pop-basura. El que hi ha en aquestes revistes és no ja que t´aninim a fornicar tan com puguis i amb qui vulguis de manera trivial sinó com i on fer- ho, amb pèls i senyals, per treure´n el màxim rendiment.També et diuen com t´has de vestir per estar més “guapa que mai” que traduït vol dir per fotre a mil als homes, ratllant la provocació.Seguit de tot un seguit de recomanacions sobre marques de rellotge, mòbils, roba, accessoris etc..que si no les compres i portes com ells et marquen esdevidràs una infeliç que no es menjarà un puto “roscu”. I tot amenitzat amb seccions de cartes de lectores traumatitzades per l´amor, pel sexe o la infidelitat. Si algú es pensa que aquestes revistes són comprades només per dones madures és que no viu en aquest món. Agafeu el tren i veureu com les adolescents les llegeixen a tot hora en les seves edicions de butxaca. No estic dient que no hagin d´existir aquestes revistes sinó que no es controla qui les llegeix quan acostumen a ser noies que encara estan formant la seva personalitat i són molt influenciables.

Que dir de la TV, la caixa tonta, encara és pitjor, sobretot la forània.Canals com la Mtv són d´un perillositat extrema amb programes del tipus "Mamá a los 15", programes “realilty” de buscar parella amb els pares al costat estan a l´ordre del dia i són d´una inmoralitat i insconsciència còsmica.Després hi ha les sèries de “teenagers” on se´ls veu patir constantment per les pressions de l´entorn sota una pàtina de serietat aparent i de producte ben fet s´hi amaguen una sèrie de clixés i prejucidis nefastos.Això sí, tots aquests joves són fills de pares forradíssims que els hi permeten tot i els hi compren tot...la únic preocupació que tenen és trobar parella, tenir un bon cotxe i anar de “shopping” amb la tarjeta del pare o del nòvio. Aquests són els valors que volem pels nostres fills? Promiscuitat, materialisme, faltar al respecte als progenitors, a l ´entorn, ser rebel (quan tens un pare forrat clar) amic de causes perdudes. Tot és jugar i tot és “ji ji ja ja” . On són els principis de l´esforç, del treball, de la serietat i el respecte i de començar a recòrrer el camí real de la vida? Ja no són nens. No dic que necessàriament hagin de fotre´s a pencar i picar pedra (sempre serà millor que estar parat) però que

començin a veure de que va la vida i tenir els valors adeqüats per afrontar-la crec jo que no estaria malament.

Després hi ha les séries ibèriques tipus “Física y Química “ o aquella “UPA Dance” on algunes actrius interpreten adolescents quan elles ja no ho són. Tampoc vull dir més ja que per higiene mental no miro séries espanyoles y menys escolto música en espanyol.

Oju amb el Manga

El tema dels Videoclips es també preocupant.És cert que ara van de baixa i hi ha pocs canals que en facin sinó són de pagament.Però ídols juvenils com Avril Lavigne,Kelly Clarkson, la Britney, Pink etc...donen un model de comportament lamentable: apareixen trencant tot el que troben per davant sigui a casa o al carrer (no diuen qui ho pagará això), robant cotxes o roba, marxant de casa als 15 anys sense saber on anirant a parar, restregant al cul a tot quisqui en discoteques i bàsicament que la vida és una festa eterna... és tot d´una banalitat i simplisme que espanta.

Compte amb l´última tendència que està picant fort:els còmics Manga per a noies que dònen una imatge fantasiosa i irreal del món femení adobat amb temes com el món gòtic i ultra cristià,els internats, la ciencia ficció monstruosa.etc..

Justin Bieber i Selena no sé qué

Tot això, aquestes gran corporacions que dominen el món, l´únic que tenen al cap és el seu compte de resultats i els importa tres collons el mal que facin als nostres fills en una edat tendre i influenciable on formen la seva personalitat.

Avril Lavigne

Sé que és com controlar la força dels corrents marins però s´ha de parlar clar d´una vegada a les nostres filles.Si elles creuen que estan preparades per llegir aquests pamflets o mirar aquests programes pseudofeministes també ho estaran per rebre l´explicació de que les coses a vegades és millor aprendre-les a poc a poc i per una mateixa i no per l´entorn social.Tot té el seu moment i formes segurament és la millor manera de ser lliure.