ANADA A MILANO: The black Crowes

Per fi em vaig decidir, feia molt de temps que no els veia (aquesta serà la quarta).Van tocar a Vitòria la setmana passada com a única data a l´estat però però motius de feina no podia ser.Vaig mirar altres dates de la curta gira europea...2 a Itàlia, a Pistoia i una altra a Milano. En principi anava anar a Pistoia però hi havia problemes logístics i econòmics i ja m´estava desesperant però al mirar Milano els números quadraven: avió, hotel i entrada.Som-hi.
Dia 3/07/2013: calculo malament el que trigaré en tren a arribar a               l´aeroport.Terminal C de la T2 amb "Easy Jet".Per fi arribo i ja està la gent embarcant..bufff. Viatge d´una hora i 10 minuts i a les 10:15 toca terra el nostre Airbus A-320 en un aterratge correcte.Agafo el bus que porta al centre de Milà que et deixa a l´estació central (10 € et canen per 40 minuts).Següent pas localitzar l´hotel Greco que ja me´l vaig buscar a prop de la sala on es faria el concert.Agafo el metro, linia 4 amb trens com els que teníem aquí fa 20 vint anys (tenen una altra línia ultra moderna com la nostra linia 9) localitzo la sala i enfilo cap a l´Hotel a 15 minuts a peu.Fa calor, més que a Barcelona i sort del mapa que portava perquè el puto hotel estava entaforat en un carreró sense sortida dins un barri de classe mitja baixa al nord de Milano plagat de xinesos. L´hotel o millor dit pensió el gestionen uns magrebíes. L´habitació era llarga i estreta amb una finestra en un extrem amb cortines gruixudes i una finestra sense cortines on entrava la llum del sol...em veia despertant-me a les 6 del matí (no suporto la llum solar).Em dutxo i surto a investigar: el barri és antic, mal conservat i d´aspecte residencial. Els cotxes són variats com aquí, només s´han de substituir els SEAT nostres per Alfa Romeos, Fiats i Lancias. A mesura que deixo el barri i m´acosto a la sala de concerts hi ha més moviment i apareixen pizzeries de tota mena.Entro en una i encara no havia acabat de mirar-me la carta que ja em venen a preguntar, en demano una amb bolets i als 5 minuts ja me la porten, flipo. Serà recalentada? No ho sé però estava bonísima. Perquè Pizza? es barata i alimenta, els preus com aquí 9 €.Torno a l´hotel per descansar, no descanso, torno a sortir, passejo i m´entretinc fins l´hora del concert.

setlist

Sala ALCATRAZZ ala via Valtellina nº 25 arribo i em poso ala cua perquè       m´entreguin l´entrada comprada per internet.A la cua conec un parella          d´americans.En Chad de de Texas ros, fort,  sense panxa i 1.90 d´alçada. Havia vist els Crowes 23 cops i junt amb ell la seva parella de complexitat teutònica i potes paquidérmiques.. "Eileen" de Florida que chapurrejava          l´espanyol.Poso aprova el meu anglés...sense problema.Fem amistat.Entrem a la sala, bastant gran, cerveses a 7 € (" fuck ") li dic a la Eileen que no       m´ho puc permetre i em diu "dont Worry Caloss (sic)".
Surten The Black Crowes. Chris Robinson extremadament prim, el seu germà Rich a la guitarra ritmica,  l´enorme Steve Gorman a la bateria, Sven Pippien al baix amb el cabell més llarg que mai i el nou guitarrista solista Jackie Greene sota un barret.Basen el "setlist" en els seus 2 primers discos.No em sembla malament per un concert perquè són cançons molt animades però em fa l´efecte que les cançons dels últims discos fetes amb el genial Luther Dickinson (North Missipi All Stars) requereixen un nivell que el bo de J.Greene no arriba i amb prou feines toquen "Movin´ all down the line" de l´últim, disc ("Before the Frost...until the Freeze").Hi ha un ambient fantàstic, la banda està excepcional i sonen de meravella. La Eileen em porta una cervesa darrera un altra (jo em vaig contar set), se m´abraça, començo anar content i ella a  perdre els papers.En Chad desapareix.

duomo

Acaba el concert, estem feliços..."where is Chad Eileen?"...li entra la plorera, després riu histèricament, no s´aguanta els pets i a mi em falta poc.Vol anar al lavabo, els segurates ens empenten com si fòssim púrria, ella cau per les escales.Sortim fora i em dono compte que estic molt malament i ella pitjor però vull la meva camiseta de record que per fi localitzo però m´en demanen 20€ cosa que m´hi nego i n´hi ofereixo la meitat que ja em conec com van aquests negocis."where is Chad?". El venedor m´enpenta enviant-me a prendre pel cul.No el culpo el volia gitanejar i tenia la cara desencaixada pel meu estat ebri.Era només qüestió de temps i aixi va ser per 12 €.La Eileen tirada pel terra mig desmaiada, l´aixeco com puc i em començo a preocupar perque... que foto jo amb una gorda borratxa a  Milà  a les 11 de la nit.De cop apareix en Chad amb cara de pocs amics i agafa la seva parella en un estat lamentable i em mira com si fos tot culpa meva. M´oriento i busco com puc la direcció de la pensió tornant-me a trobar els "yankees", Ella al terra i ell fent parar un taxi ja amb la porta oberta però quant el taxista veu l´estat d´ella estira el braç, tanca la porta i es dona a la fuga. Me´ls miro i li dic "Can I Help You"... en Chad em mira i em fa una senyal amb la mà dient-me...ni       t´acostis." Ok bye ". No sé com vaig arribar, anava tort però si recordo que em vaig trobar 2 putes que no estaven gens malament però que al veure el meu estat lamentable em van donar l´esquena...quina manca de professionalitat per Déu.
Diumenge 04/07/2013- 06:30

ragazza 1

Entra la llum del sol per l´habitació i em desperta.Intento dormir però no puc, em roda el cap.Em dutxo, llegeixo i surto a  esmorzar veient llavors que la finestra tenia persianes a fora ("fuck").Dia de turisme.Vaig al centre a veure la catedral...Impressionant. Art gòtic i més maca que la de Barcelona segur.Milà no és una ciutat turística sinó industrial.Fora del "Duomo" i el seu entorn no té res més. L´avió no surt fins a les 7 de la tarda.Que foto? són la 1 del migdia.Passejo, veig  l´ambient i les "ragazzes", fa calor.Decideixo que com que tinc temps me n´aniré caminant fins l´estació Central. Descubreixo el centre financer, el barri de les botigues de moda italianes però no les típiques botigues multinacionals del centre, les oficines de la NATO etc...i em compro un gelat per 1,50 € amb una quantitat de gelat descomunal quan aqui per 2 € et donen la meitat de gelat.El que jo dic : ens hem acustomat a que ens robin.

ragazza 2

Tan sols sóls són les 14:30, m´assec per l´estació veient la gent passar i les " ragazzes "en particular. Agafo el bus amb temps i cap a la terminal.Sento parlar català 2 noies.Estic mort de gana però he gestionat bé el pressupost així que vaig al Burger King de la terminal i demano una "cheese burger"... me la miro... sabes que... ponme 2.
Arribem a BCN veig Sant Adrià i Badalona, fa una tarda preciosa, l´aterratge lamentable..se li en va l´aparell cap a la dreta de la pista i ha de frenar massa per corregir.Molt malament.Viatge pesat amb tren, perdo l´enllaç a Sants fins a Ocata però el recupero a El Clot. Arribo a casa. " Buona Notte" 

ELS 10 DISCOS IMPRESCINDIBLES DELS 90

Abans de començar directament amb el llistat m´agradaria puntualitzar.En aquesta llista figuraran els que jo crec que són discos rodons, és a dir que estan a la llista perquè es poden escoltar de "de cabu a rabu".Hi han bandas boníssimes que tenen carreres extenses amb grans cançons però per mí no tenen un disc rodó en la seva discografia...seria el cas de REM o Pearl Jam i en canvi hi pot haver gent que potser han fet només un disc però aquest és increible.Una última cosa, l´ordre de la llista no va llligat a a la importancia que li pugui donar. És important que hi apareixi.Són discos que al meu entendre s´han de tenir acasa en original si estimes la música.

1) BLOOD SUGAR SEX & MAGIC dels Red Hot Chili Peppers de L.A.Una mescla de "funk i hard rock" impressionant que és impossible que et deixi quiet.

2) RAGE AGAINTS THE MACHINE de Rage Againt the Machine.Demolidor, noquejant.Només a Axl Rose l´he vist cantar amb aquesta mala òstia.Un creuament entre Led Zep i qualsevol banda de "gansta rap" .Els seus postulats polítics són el de menys.

3) USE YOUR ILUSION I&II de Guns n´Roses de L.A.Quasi 30 cançons per a la história.Els "Guns" es fan grans, maduren musicalment parlant.Aparquen el "Punk Rock" que els va fer famosos per un disc variat on hi pots trobar desde balades comercials a cançons èpiques passant per cops de puny a l´estòmac o cançons acústiques amb "feeling" stonià.

4) EXIT THE DRAGON dels Urge Overkill de Chicago.Van ser la banda de moda gràcies a Tarantino però el cas és que tenen parell de discos en  la seva discografia molts bons ("Saturation") i aquest que cito.Un disc fosc que sona genial amb una producció excepcional i unes cançons memorables.

5) AMORICA dels Black Crowes D´Atlanta. Molta gent no va entendre que canviessin la seva formula d´èxit que els va donar milions de discos venuts.Van deixar el seu estil prestat marcat pels Stones/Faces i s´en van cap a Grateful Dead.Un disc psicodèlic i dens que guanya a cada escolta.Va servir per veure quins fans eren fidels i quins només estaven per "Remedy" i els "hits" que els van fer famosos.

6) SWEET OBLIVION dels Screaming Trees-Seattle.Quan vaig descobrir aquest disc quasi em desmaio.Quina veu, quines guitarres, quin so, quines cançons.Com es podia ser dur i a la vegada tan melòdic.Excepcionals Mark Lanegan i els germans Conner sense oblidar la bestia a la bateria Barret Martin.No diguis "Grunge" digues ROCK. 

7) DOWN ON THE UPSIDE de Soundgarden.També de Seattle.Sé que quan es parla de Soundgarden tothom parla dels seus primers discs que a mi sempre m´han semblat anodins (que no vol dir que no siguin bons) però quan vaig escoltar aquest no vaig volguer saber res dels altres.Aquesta combinació de Hard rock i psicodèlia tocada per 4 instrumentistes sublims i en estat de gràcia em va volar el cap.No tant melòdics com els "Trees" però sí més densos i recargolats.El disc se´l van produir ells mateixos tot i que és una opció sempre perillosa i generalment desastrosa aquest cop els va sortir perfecte.

8 HOW TO MAKE FRIENDS & INFLUENCE PEOPLE de Terrorvision.Per fi una banda britànica (Bradford).Amb aquest disc van tenir un èxit que mai van poder retenir.Tenien el que per mi era el so dels 90 (Gil Norton a la producció) és a dir enllaçar els 70´s amb un rentat de cara i posada al dia.És un disc carregat de "Hit-singles".Té de tot:canya, mitjos temps, ara sonen Funk, ara sonen a Hard Rock,ara sonen comercials i a sobre eren bons en directe apart de ser un tios molt divertits.

9) SUMMER TEETH-Wilco- Chicago- Els vaig descobrir quan van començar i no ocupaven portades del Rockdelux feien rock americà d´arrels i em molaven sobretot la veu del cantant Jeff Tweedy. Amb SummerTeeth van fer una evolució per sonar més "Pop" amb pinzellades psicodèliques a l´estil "Beach Boys" però sense les harmonies vocals d´aquests.La van encertar de ple.Summerteeth és una peça d´orfebreria, quelcom delicat i preciós que a la vegada pot sonar melangiós i a la vegada alegre i contagiós.Un disc molt especial de finals dels 90 ja.

10) EVERYTHING MUST GO dels Manic Street Preachers-Blackwood (Gales, UK).Sempre he sigut fan d´aquesta banda i per mi aquest és el gran disc que necessitaven  per demostrar el seu talent i callar boques de que només eren propaganda comunista per sortir al diaris.Van necesitar que el seu membre més radical desapareixés (literalment...ningú sap on és) perquè fessin el pas endavant.Un disc excepcional, grandiloqüent i pompós.Pop-rock amb lletres majúscules i un cantant (James Dean Bradfield) lletrista i guitarra que és, per mí, el més gran talent que ha sortit de les Illes en els últims 20 anys.A mí, els MSP sempre m´han recordat a uns Queen polititzats.

Biblioteques...un èxit. Cap.I

Sí hi ha una cosa que funciona bé en aquest pais (Catalunya) són les biblioteques públiques de la província de Barcelona. Els motius són variats però el principal és que són competència de la Diputació de Barcelona que com és ben sabut és una institució amb un pressupost descomunal quan apenes te competències que traduït al cristià vol dir que no saben que fer amb els “quartos” o sigui que la casa és gran.Un altre motiu que ha ajudat és la integració de totes les biblioteques municipals a la de la xarxa de la Diputació per la qual cosa amb un mateix carnet de biblioteca pots disposar dels fons de catàleg de biblios de pobles perduts (Vallromanes), llocs perillosos ( Badia del Vallès) o grans ciutats (Mataró, Badalona etc)…que no només disposen d´una biblio sinó de més segons una ràtio per habitant que implica a la vegada unes biblios més grans. El problema sorgia quant et preguntaves com cony podia arribar a X biblio, quin horari, quin catàleg té? Estarà disponible el document que busco? Tot això s´ha solucionat amb la pàgina web on pots trobar una guia de biblios per pobles i ciutats amb els seus horaris, localitzacions i telèfons.A més a més hi ha una funció de búsqueda de documents que et diu a quines biblioteques disposen el que tu vols i si està disponible.Sinó ho està ho podràs reservar i rebràs un email que t´avisarà que tens una setmana per anar a buscar el document. L´aplicació actual et permet endur-te a casa en préstec un determinada quantitat d´audio visuals i llibres i/o revistes que fa uns anys era molt més generosa la qual cosa va implicar el que un es pot imaginar…Que hi havia gent que tenia un arsenal de documents a casa que en un mes de termini que tens no te´ls acabes.Una altra avantatja informàtica és que desde casa o desde la mateixa biblio pots accedir al teu compte i saber quant s´han de tornar els documents i renova´ls (màxim 3 cops sinó estan reservats per algú altre). L´única deficiència que li veig es que si tens diversos documents de diferents biblios no et diu que pertanyen a aquella biblio i clar al cap d´un mes o 3 pots no enrecordar-te d´on s´havien de tornar. Normalment els "docs" s´han de tornar personalmanet al lloc d´on els vas treure prestats però si vols pots encarregar que te´ls portin a la biblio que desitgis..un servei que ara es de pagament però que havia estat gratuit.

Tot i que crec que hi ha una central de compres i molts documents acaben estant a totes les biblios la veritat és que val la pena buscar perquè no sempre és així.Hi han docs que només els tenen determinades biblios. 

El poder a les teves mans

Un tema de debat és que les biblios actualment estan funcionant com a videoclub fent la competència als poc video clubs que encara queden que evidentment no poden competir-hi: a les biblios les pelis són gratis i te les deixen un mes.Altra cosa és l´estat de conservació d´algunes pelis o Cd´s.
Que es puguin prestar Cd´s ho trobo sensacional perquè quantes vegades no ens ha passat de comprar Cd´s que després eren una merda.Amb les biblios els pots escoltar i valorar i com és el meu cas…grabar-te´ls o comprar-te´ls originals o baixar-te´ls de la burra.

Després hi ha hagut un canvi de concepte en el serveis de  les biblios. La tendència és evitar que la gent hi estudii i només consulti i s´emporti en préstec.No entenc per exemple que es dediquin a donar servei gratuit d´internet fent la competència als locutoris que bé que deuen pagar els seus impostos. Apart de que aquest servei gratuit atrau una calanya de gent que van desde vagos o freakies a pertorbats que s´hi passen el dia saltant d´ordinador a ordinador doncs el temps és limitat.Qui vulgui internet que s´ho pagui.Si veig bé en canvi, que s´hi facin clubs de lectura o explicar contes als nens.

Miradetes a les Biblios

Dels personatges que estan als mostradors se´n por parlar llarg.A nivell dels pobles petits hi ha gent que no té ni el títol de bibliotecari (s´hauria de pgar més de sou) i hi predominen el enxufats i gent que no saben que fer amb ells.A les ciutat en canvi et pots trobar gent molt cremada, amb molt mal geni (també han d´aguantar a gent de tot tipus), vagos i/o incompetents que provoquen cues absurdes i com no podia ser d´altre manera algun pervertit que entreté les jovenetes mentre se les repassa de dalt abaix. Generalitzo clar, però el que trobo impresentable és gent que no et sap atendre en català o s´adreça a tu directament en castellà quan la llei diu el contrari.

Més endavant parlaré d´algunes biblioteques interessants per les quals val la pena passar-hi.

Vull acabar dient que tot aquest tema de les biblioteques ha suposat un avanç i un luxe que s´ha d´aprofitar.S´ha acabat comprar discos a cegues o anar al videoclub o bé comprar llibres per la portada que tenen.Poder combinar i tenir accés a Plató, Josep Pla passat per els "best sellers" de Dan Brown o Ken Follet i arribant a revistes de cotxes,diaris del dia, comics o guies de viatge amb tanta facilitat i tit al amteix lloc és un luxe..almenys per mi.

Un altre cop QUEEN part 1: "JAZZ"

He escoltat tos els discos dels Queen (que en són uns quants) però mai he tingut en original els que per mí, junt amb "The Miracle"(Emi-1989) són els seus discos més fluixos que no dolents: "Jazz" (EMI 1978) i "Hot Space" (EMI-1982).

Amb "Jazz" els Queen arribaben d´una dècada esplèndida rematada amb un disc que va tenir un èxit brutal (News of The World, EMI-1977) sobretot als USA i Canadà però es presentàven a l ´estudi amb una clara falta d´inspiració potser esgotada després tants èxits.Havien deixat fa uns anys el productor (Roy Thomas Baker) que els va fer famosos pel seu so ja feia uns anys i no els hi havia anat malament però el van tornar a trucar perquè els hi produís el que havia de ser " Jazz " tot un signe d´inseguretat tot i que estava clar que fessin el que fessin els hi aniria bé doncs ja tenien un base de "fans" fidels enorme.El productor se´ ls va endur a gravar per primer cop lluny d´UK concretament a Niça (Super Bear Studios) i Suissa (Mountain Studios, que seria per sempre més el camp base del grup a l´hora de gravar, entre altres coses perquè Suissa és un paradís fiscal).

Estudis Super Bear a  Niça

Sincerament el so que el productor els hi va trobar no ha estat mai del meu gust.És veritat que els Queen sempre els ha agradat sonar grandiloqüents però aquest so va més enllà:  sobreproduit, buit  artificial...amb una bateria que sona extravagant, inflada i pomposa i unes guitarres que sense perdre l´estil d´en Brian May sonen recargolades i greus en excés.En canvi el baix d´en John Deacon sona realment de conya...bé exactament crec que sonen les notes del baix com mai havien sonat en anteriors discos.El baix està al nivell de la guitarra d´en May.No havia passat mai això. Qui no falla és la veu d´en Freddie..com sempre excel.lent.

                            Freddie al Jazz tour                                           

"Jazz", és segurament l´últim disc on en Brian May domina la situació general dels disc com sempre havia estat i es fa present no només a les seves cançons (les rockeres "Fat Bottomed Girls" i "Dead on time" i les semi acústiques "Dreamers Ball" i "Leaving Home ain´t easy" sinó que marca la pauta a les de la resta. En Freddie ja començava a estar cansat d´aquesta linia rockera 70´s i tot que se´n marca una de preciosa i ja habitual al piano amb acompanyament (" Jealousy ") i la que seria el "mega-hit-single" dels disc "Don´t stop me now" (una canço que com ha reconegut en Brian "no suportava" tot i el solo que hi posa) començava a  no sentir-se cómode amb tanta guitarra contundent a les seves cançons.Els seus gustos musicals estaven canviant però com molta gent sap Freddie Mercury li agradava tenir muntanyes de diners per, a diferència del rata de Mick Jagger, rebentar-se´ls en cases, decoració, regals, festes etc...era un tio molt generós amb el seu cercle íntim i com que tonto no era no volia matar la gallina dels ous d´or. Va aguantar-se.Qui està molt desafortunat en el disc és el bateria Roger Taylor que treu una experimental "Fun it" i una vergonya de cançó "More of That Jazz" que és autèntic "rellenu".Per contra el que per mí és l´arma secreta compositiva dels Queen, el baixista John Deacon ( " Deaky " com se´l coneix entre el seus companys) treu unes excel.lents perles com l´ emocional "In only Seven Days" i la marxosa "If You can´t beat them".

Crec que els Queen necessitaven un canvi, en Freddie començava avorrir-se, ho van intentar però no va ser suficient i es van quedar a mig camí. Un canvi de so fallit i unes ganes de "rizar el Rizo" de volguer ser originals van fer que els hi sortís el tret per la culata i quedar impostats i artificials.La realitat és que el disc va ser nº 2, es va vendre bastant bé i conec molta gent que per ells és un dels millors discs dels Queen.Per mi no.Hi ha una cançó en concret que junt amb "Stop me Now" va tenir un èxit brutal però que jo no he suportat mai "Bicycle Race".S´hi poden trobar, però, aquelles perles ocultes dels Queen que fa que aguantin els discos fora del "singles" d´èxit..a saber, "In Only Seven Days" i "Jealousy".

Tot i l`exit els Queen sabien que no podien seguir així..sinó feien el canvi d´estil que els nous temps dels 80 portaven com aire fresc quedarien com els Vampirs d´Anne Rice o sigui atrapats en una època que acabaria passant, enmarcant-los en un quadre d´època penjat a la pared.

INVÁLIDS DEL MÓN...VENIU A MASNOU?

D´un temps ençà està passant una cosa curiosa al poble.No paren de sorgir places de invàlids a la via pública treient espai per aparcar els cotxes als ciutadans "normals".Comencen a haver-hi casos que en un mateix carrer hi han fins i tot 3 places quasi bé consecutives.Un escàndol vaja.Ignoro quins son els criteris per adjudicar les places pero crec que s´hauria de limitar el nombre de places per poble i endurir el criteri per otorgar-les.D´invàlids i impedits n´hi ha hagut tota la vida i no passaven aquests abusos.Els invàlids simplement s´espavilaven.O que passa que abans no sortien de casa o que? Només els casos molt greus haurien de tenir plaça.Els demés que es busquin la vida com tothom.Perquè sinó passa el de sempre que surten els aprofitats i hi han invàlids que tenen cotxes de 30.000€ i sol.liciten amb tot el morro del món una plaça davant de casa per ell i familiars que aquesta és un altra.Sí, sí ja ho sé està prohibit fer-ho però la poli passa de tot i si el cotxe de la dona o el germà no molesta o ningú denúncia...compreu-vos un "putu" parking com altra gent.

P.J.HARVEY: White Chalk

R.E.M PLEGUEN PERQUÈ JA TOCAVA

REM als 80

Els nois d´Athens (Georgia) pleguen.REM, la mítica banda de rock que sorgí als 80 posen punt i final a una llar

ga trajectòria plena d´èxits.El grup el formaven Stipe (Veu), Buck (Guitarres), Berry (bateria) i Mills (baix), van començar sent una una banda que es movia pels ambients universitaris fins que una petita discogràfica (IRS) es va fixar en ells.Van treure 5 discos als 80 entre els quals cal destacar el primer "Murmur" (83) i "Document" (87).La multinacional Warner va copsar el potencial del grup i els va firmar  5 discos per 10 milions de $ i després una ampliació més. Eren valor segur.Ens van portar discos com "Green" (88) i els mítics i multivendes "Out of time" i "Automatic for the People (91 i 92) entre d´altres.Bé fins aquí la part biogràfica que es pot completar a la Wikipedia mateix.

REM ara

Portada de "Murmur"1983

Vaig conèixer REM com moltíssima altra gent amb el megahit "Losing my Religion".Una cançó rodona i perfecte que va marcar jo diria una generació..qui no la coneix? o no ha sentit alguna vegada? però no m´hi vaig interessar de debó fins al cap de 10 anys.Vaig començar a escoltar els seus discos a partir d´"Out of Time" fins l´irrellevant "up" (98) gràcies al servei de biblios que els tenien quasi tots.Anys més tard encara aprofondiria més i escoltaria els seus discs de l´etapa IRS.La meva opinió sobre ells és que no són un grup de fer discos sinó de fer cançons.No tenen, per mí, cap disc que diguis quina meravella de principi a fi, ni

un.Inclós els més famosos.En canvi però, tenen cançons memorables repartides per tota la seva discografia.És el grup ideal per fer-se un recopilatori al teu gust. Als seus inicis van el.laborar un rock melòdic i ritmic molt atraient per després en l´etapa Warner variar bastant a un estil de rock més emocionant i sentimental on barrejaven a la perfecció guitarres acústiques i elèctriques incorporant- hi teclats; fins anar a parar a experiments vanguardístics a "New Adventures in HI-F

i" (95) o  exercicis "Grunge" a "Monster" (94) o bé la tornada al rock melòdic de tota la vida dels ultims 2 discos però sense tant encert.No cal ni dir que el secret de l´èxit és la veu de M.Stipe...una veu tristoia però molt maca que en estudi brilla com el sol però que en directe baixa bastant.Personalment, tot que no els he vist mai en viu sí que els he vist en actuacions editades oficialment o per concerts a la Tv i em semblen uns músics molt capaços (Buck i Mills són multinstrumentistes) i polifacètics capaços de fer noves interpretacions de les seves cançons de manera realment original.Diu molt d´ells però són virtuts també més propies de l´estudi de gravació.Allà és on realment són grans però al directe els trobo poc contundents i resolutius.Els hi falta nervi.I no saben escollir bé els repertoris.Sembla que s´hagin de fer perdonar per tocar cançons poc trascendents del seu repertori i hàgin de cobrir l´expedient amb "Man on the Moon".És una opinió molt personal.Clau de l`èxit en canvi és saber escollir molt bé els "singles" a promocionar perquè això sí, com ja ha dit, tenen cançons memorables a les quals han acompanyat amb bons videos que la MTv ha repetit fins a la sacietat.

Portada de "Colapse In to the Now"2011

Ara bé, perquè dic que ja era hora que ho deixessin? Quan el bateria Bill Berry va tenir un aneurisme en plena gira de "Monster" i va decidir abandonar la música, el grup es va trencar.Aquelll era el moment de deixar-ho com van fer al seu dia LED ZEP.No hi havia grup.O tots o ningú.Ja havien tingut l´èxit i el reconeixement de tothom... que més volíen? seguir fent d´estrelles del rock?...Doncs així ho van fer.El tres que quedàven van decidir equivocadament seguir endavant.Crec que no va ser intencionat però a la llarga s´ha demostrat que tot i que són gent inquieta que ha tret discos nous entre d´altres coses perquè un contracte els hi obligava la qualitat no ha estat la mateixa i alguns discos dels 90 i del 2000 sòn pèssims.Els REM per dir- ho clarament han anat tirant de la rifa dels seus anys d´or gestionant un catàleg de cançons que l´ opinió pública i publicada han anat mificant.Que si ara una gira, que si ara un disc amb una única cançó potable, que si ara un recopilatori amb tres cançons noves infumables etc..Vaja que desde que Bill Berry ho va deixar no s´han acostat al nivell del passat.Cosa certament difícil.Especialment humiliant va ser la substitució del bateria per una caixa de ritmes a "New Adventures,," o veure con la llista de mercenaris a sou aumentava exponencialment als seus directes.

Ha sobtat aquest anunci de plegar perquè no fa ni quatre dies havien tret "Colapse in to the now" (2011) del qual sospitosament no havíen anunciat gira.Senzillament ja n´estaven cansats, els discos tampoc es venien bé tot i el marqueting de "REM torna a l´època d´IRS" i sobretot que acabaven contracte amb Warner.

Gràcies pels bons moments xavals i sobretot gràcies per meravelles com "Radio Free Europe, Nightswiming, Talk About the Passion o Sidewinder sleeps tonite"

CAP AL COPAGAMENT?...CLAR QUE SÍ

Torno al tema de la Sanitat.N´estic una mica fart de tota aquesta colla de metges i infermers, funcionaris públics i per tant amb la feina assegurada de per vida i amb sous que no estan gens malament, es passin el dia protestant perque els hi retallen un 5% del seu puto sou quant a  moltíssima gent els foten senzillament al carrer dia rere dia.Pregunte-los a tots aquests si preferirien conservar la feina i que només els hi toquessin una mica el sou o haguessin de fer una hora més sense cobrar-la...No,elsmetges no, ells no s´han de sacrificar com els demés.I a sobre es dediquen  a fer la vida impossible als pobres que no en tenim cap culpa organitzant talls a les vies d´accés.Si us hi heu fixat protesten els 4 de sempre dels sindicats...els usuaris de la sanitat passem absolutament d´ells tot i que ens amenacen amb una " mala qualitat del servei" o "no poder

"Hola som metges i follem junts sí"

atendre a la gent".La gent per sort és més intel.ligent i sap que no estarà desatesa i els que de veritat necessiten d´atenció mèdica la tindran ni que sigui més tard de l´ho habitual.Després està allò dels tancaments dels CAPS nocturns.Sabeu quanta gent anava a determinats CAPS d´aquests per les  nits? un 0.84% de mitja diària nocturna...ara bé si el que volen el metge i la infermera és cobrar per tota una nit de feina aquest no és el meu problema i més si hi ha un CAP nocturn a 2 km del tancat.Al final, tota aquesta xerrameca es redueix a defensar el sou i als privilegis de sempre.
Està clara una cosa la Sanitat no pot seguir com fins ara.És un pou sense fons però la culpa no és dels metges no,.. sinó dels seus gestors.Fa un parell o tres d´anys hi havia un dècifit ja important però assumible que l´Estat va eixugar.Va venir el Tripartit..l´any passat estava pressupostat uns 2.000 milions per la Sanitat i la Generalitat Tripartita se´n va gastar 2.900...?¿?¿ al.lu-ci-nant.I ara els hem de veure a l´oposició criticant les retallades sense posar-se vermells de vergonya.
Recordo una entrevista  a un escriptor anglés que vivia a la Costa Brava dient que teníem una Sanitat fantàstica amb un personal i equips millor que l´anglesa...em vaig posar a  tremolar. Millor que la Sanitat Anglesa? no serà perquè ell la tenia gratis com milions de pensionistes alemanys i britànics que vènen a viure a qui entre d´altres coses perquè la Sanitat a diferència dels seus països és de pagament? Aqui sempre som més xulos i rics que els demés que són burros.A tota l´Europa no llatina la Sanitat és de pagament!!.

Ai que et punxo

Heu pensat quantes vegades anem al metge durant l´any? i quantes vegades és realment necessari? jo hi vaig 3-4 vegades per mals de coll, talls  i tonteries varies.Procuro ser responsable i també per què crec que el millor metge és un mateix.Ara bé no tothom és així. Hi han iaios que no saben fer altra cosa que anar al metge si no hi han obres al carrer o la nena de "la Caixa" ja està avorrida d´ells. Per no parlar dels inmigrants (marroquins i africans) que flipen amb la gratuitat i la qualitat del servei i hi van dia sí dia també, ells i els seus 5 fills.Per evitar aquests abusos i mantenir el nivell de la Sanitat no hi altra mesura que el copagament que vol dir pagar un part del cost.Si anem 3 cops a l´any a 10 € la visita són 30€...no és tant em sembla a mi.Pot ser cert com em va dir algú que llavors no vagi el metge algú que de veritat ho necessita i no ho sap i llavors quan la cosa empitjora pot ser més car el tractament i l´hospitalització i no ens estalviem res, però buenu jo crec que això serien les anècdotes.

CLIP DE LA SETMANA: AEROSMITH-" Let the music do the talking"

AMY WINHOUSE...N´HI HA PER TANT?

Ara fa uns dies va morir una gran veu, Amy Winhouse i com no podia ser d´altra manera en "estranyes circumstàncies" tot i que després es va saber que no va moritr per drogues ni alcohol com tothom es pensava sinó precisament pel contrari tot i que hi està relacionat: Del "mono" de l´abstinència que el seu fràgil cós no va poder suportar.Pel que es veu la noia estava en plena cura de desintoxicació.

Brindem?

El que ha passat aquests dies posteriors  a la seva mort és absolutament exagerat i fora de mida.S´han dit unes coses que fan posar vermell: "que si s´ha mort la més gran", "mort la última gran estrella de la música"etc..vaja que s´ha mort l´Elvis en versió femenina.Anem a parlar clar. Amy Winhouse va treure un segon disc (Back to Black) fent una relectura del "Soul" i posant al dia una música que sempre ha tingut èxit si es fa ben feta.Si això hi afegim una intèrpret amb una imatge extravagant, una gran veu, una vida personal inestable (per dir-ho d´una manera suau) retransmesa puntualment pels tabloides britànics i sobretot pel talent compositiu de l´artista doncs ella va escriure les cançons que l´han feta famosa..que tenim?..vendes assegurades.Ara bé si ens ajustem a l´ho estrictament musical "Back tot black" té bones cançons però no és un disc ni molt menys rodó.Per ja no parlar del su primer disc ("Frank") que va passar absolutament desapercebut més que res perquè era molt "Jazzy". El seu directe no era res de l´altre món, apanyadet i justet i a sobre com que hi sortia borratxa a drogada feia que la seva veu no brillés com hauria de brillar.S´ha perdut el compte de la quantitat de concerts que va haver d´anular.

Sense comentaris

Aquí li ha tocat la loteria és a la seva companyia discogràfica que ja havia perdut l´esperança de fer 4 duros amb un tercer disc que encara és inacabat degut a les anades i vingudes de la clínica de rehabilitació. Amb tota la publicitat que s´ha generat al voltant de la seva mort els diners per les vendes dels seus 2 discs s´han multiplicat.Aques és, doncs,  el perquè de tanta exageració per una noia amb un grapat de bones cançons i prou. Una cosa són els interessos i un altra cosa el que queda de veritat.Si Amy Winhouse és una de les "grans" que deuen ser "Elvis" "Led Zep" o "Sinatra"?...Déus integalàctics potser?

EL SÓCRATES PLATÒNIC

Sòcrates ha estat el filòsof que més m´ha interessat.No puc dir que conegui tota la història del pensament filosòfic tot ique vaig fer filosofia a A l´Institut i allà es veuen molt per sobre uns quants filòsofs.Desde Protàgores a gent del S.XX La meva memòria només em permet recordar com els més propers a gent com Locke, Bacon,Hume i altres empírics del segle XIX crec.

Sócrates

Sempre m´han tirat molt els clàssics de la Grècia antiga més que res perquè van ser els primers i perquè la seves idees eren bastant universals i per tant extrapolables als temps actuals.També em van agradar alguns de més contemporanis com Nietszche o l´existencialisme Kierkegard però en canvi no vaig suportar a Kant, Descartes, Hegel i dels clàssics, no vaig entendre mai Aristòtil.
A Sòcrates el vaig trobar interessant desde el primer cop.Per una banda era un fals ignorant ("només sé que no sé res") i un murri amb els seus diàlegs en grup al voltant d´una reunió, àpat o tertúlia. Era molt cabró.No es dedicava a demostrar que era el més savi de tots sinó en demostrar que els que es pensàven que eren savis no en tenien ni punyetera idea.Cosa que tocava molt els collons i que li va suposar a la llarga la seva mort.
Obres com el "El Banquet, Fedó,La República" entre d´altres són fonamentals. La seva obra és tan important que n´és la referència per dividir la filosofia clàssica en pre-Socràtics i post-Socràtics.Va aprendre de gent com Anaxàgores o Pitàgores i va ser mestre d´Aristòtil.

Plató

De fet Sócrates no és que aportés molt de nou al pensament sinó que en qüestionava el coneixements existents per així fer-los més sòlids o bé despreciar-los. No suportava la ignorància del populatxo i per això es dedicava a ensenyar als fills dels rics de l´època.No feia com els sofistes que eren professionals de l´ensenyança i als quals deixava en ridícul sempre que podia.Ell mentres li donguèssin de menjar i pogués tirar-se algun jovenet ja en tenia prou.Va arribar als 70 anys (Déu n´hi dó en aquella època) i això que el van matar.
Els Grecs en aquells temps abans de Crist eren un desastre absolut.Tot el dia s´estaven barallant entre ells:Atenesos, Espartants, Macedonis, Tebenesos etc..no aixecàven cap i llavors venien els Perses i els allisàven.Per això els Romans no van tenir problema per sotmetre´ls, tot i que es van trobar amb una cultura superior que van abraçar com aigua de maig. Com a bon poble   mediterrani molt xerrar i poc pencar.Els Atenesos a sobre eren uns milhomes als quals vencien una vegada i un altra i a la més mínima es revoltàven i els hi tornaven a fotre...un desastre de poble vaja.

La mort de Sócrates

Tornant a Sòcrates haig de dir que no sabem qui és Sòcrates.Tot el que sabem ve transcrit de la mà de Platò (un deixeble i admirador seu), Xenofont (un ric) i Aristòfanes (un Buenafuente de l´època que se n´enfotia).A sobre les versions que donen cada un sobre com era Sòcrates són con la nit i el dia.De tota manera l´obra de Plató és la font més abundant però no sabem amb exactitut on comença Sòcrates i on comença Plató.És realment el pensament Socràtic...Platonià? Realment Sócrates pensava de la manera que se´ns diu que pensava o era Plató?Sòcrates va ser un creació literària de Plató o bé una idealització feta per un  deixeble genial? Importa això?.Pel que es diu, les primeres obres de Plató són bastant fidedignes a Sòcrates tenint en compte que transcriure converses com aquelles en aquella època de manera literal és impossible; és dóna per fet que Plató hi ficà cullerada.Ara bé, dels últims escrits de Plató es pot dir amb seguretat que són Platònics al 100%.De fet, ja és veu. En els primers escrits, Sòcrates és la referència i xerra pels descosits i demana rèpliques i en els últims apenes el contraresten o bé  els seus contertulis assenteixen.De totes maneres el Sòcrates que tenim és un bon Sofista, un profund metafísc, un gran moralista, un agosarat reformador polític i si se´m permet un pèl místic. El que sí és important més que qui sigui Sócrates és que el seu pensament forma part del conglomerat de la nostra cultura occidental.
He estat llegint aquests dies de vacances "l´Apologia de Sòcrates" que no és altra cosa que la defensa que fa ell mateix davant els jutges que representen el poble d´Atenes davant l´acusació de "Corrompre la joventut i no honorar els Déus" cosa que Sòcrates desmenteix de manera genial, ridiculitzant els seus acusadors però, no li va servir per a res.Entre d´altres coses perquè la derrota Atenesa davant als Espartants va suposar un govern atenenc pro-espartà que va putejar a tothom -se´ls coneixia com "Els 30 Tirants" molts dels quals eren coneguts de Sòcrates-un d´ells era oncle de Plató-i clar quan la gent es va revoltà i va fer caure el Govern tothom mirà els col.laboracionistes i sobretot Sòcrates..calia un culpable simbòlic, un cap de turc. Va tenir l´oportunitat d´escapar-se en una operació clandestina d´alguns amics seus però ho va refusar i morí dignament pel seu poble doncs era Atenenc de naixament.

Però perquè va sorgir una figura com Sòcrates? O millor dit el pensament Socràtic? La Història ens diu que Atenes va passar de ser un estat agrari i patriarcal a una superpotència degut a una aliança dels pobles grecs contra els perses.Feren d´Atenes l´administradora de tot el capital recaudat per muntar un flota que presentés batalla.Aquest canvi radical va provocar que els valors, normes i pràctiques quedessin antiqüats.En calien de nous i és aqui on surten els sofistes i Sòcrates.
Quin seria el mètode per propagar el nous dogmes.Els Sofistes es van adonar que si un sap xerrar és capaç de convèncer qualsevol de qualsevol futilitat.Amb la democràcia va arribar l´oportunitat de convèncer assamblees senceres.Els Sofistes van engatussar a tothom, eren capaços de presentar algo com a just i bo encara que no ho fós ni de conya mentre d´això poguessin viure. Sòcrates va intuir que la gent pot ser idota una vegada però no dos i de seguida va anar més enllà perquè allò s´estava convertint en un campi qui pugui insolidari i individualista.Ell no volia tornar al pensament antic per això es va dedicar en vida a desmuntar- l´ho, però d´això a viure en un caos social hi ha un tros.Per això parlà i difongué el bé, la virtut i la justicia en estat pur dotant-los d´uns bons fonaments i un contingut coherent.
L´essència de l´actitud de l´home davant la vida ja no serien la virtut i el bé segons els costums del grup sinó que havien de sorgir de l´interior de cadascú il.luminats per la raó però no una raó que escombri cap a casa sinó contrastada i clarificada en el diàleg per arribar un consens social.Resumint..debatre entre tots (tots en aquella època eren uns quants) per arribar a una entesa que signifiqués una acords duradors i justos entenc jo.

RAGE AGAINTS THE MACHINE: Renegades of Funk

GUIA DEFINITIVA DE TANATORIS DE CATALUNYA

GUIA DEFINITIVA DE TANATORIS DE CATALUNYA

Ja és aquí, per fi, la guia més esperada i més necessitada pel país. Un instrument de cohesió social i germanor cívica. Una guia per anar com Déu mana per tota la geografia catalana sense fer el rídícul o quedar-se amb el braços plegats davant un fet tan tràgic com és la mort de sers estimats o no.

Tanatori amb vistes al finat

"No em preocupo, tinc la guia"

Qué hi trobem a la guia? Primerament un índex ordenat alfabèticament de municipis que disposen de tanatori amb les seves direccions i com arribar-hi per no arribar quant el finat ja està més que enterrat i donar el pèsam a una familia (equivocada) que hi ha vingut posteriorment a vetllar el seu mort ( a la guia també s´explica com sortir-se´n d´aquests tipus de situacions lamentables.) Una vegada escollit el tanatori anirem a buscar a la guia aquest en concret per saber quins serveis ofereix (càmara de fred, vestidor de morts, tapa-forats, maquillatge (ara se´n diu cures post-mortem) , cadires per seure, reclinatoris, servei d´”abanicus” per si no hi aire acondicionat, servei de quiosc amb revistes del cor per fer agradable l´espera,saló de manicura (pels vius), sabó per les mans per falta d´higiene dels que vénen, perfumeria perquè la sala no faci olor de suat, massatgista, càtering,floristeria i forn crematori d´última generació etc..). Molt important és reconèixer els professionals de donar el pèsam locals o nacionals que fan de bulto o donen el pèsam cada 10-15 minuts (segons tarifa), ploren com a  magdalenes i es desmaien o lamenten cada x minuts o bé donen conversa als parents, amics coneguts i saludats sobre temes (segons tarifa) tals com el Barça, el temps, Nostrusenyor, la crisi, senderisme o els forats negres a la constel.lació d´Orió entre d´altres a escollir. A l´apèndix final de la guia es comenta que cal fer per ser un membre de l´Asociació de Donants de Pèsam de Catalunya (ADPC), els centres homologats per  treure´s el títol oficial reconegut per la Generalitat, temari, proves d´exàmen, pràctiques etc..)

Les formes són importants

Molt important és el segon capítol-Formes i maneres d´estar en un tanatori per a  no membres de l´ADPC (aquests ja han passat els exàmens).No entrarem en detalls però hi ha coses bàsiques: en un tanatori no s´hi por entrar rient, no es poden fer burilles ni rascar-se els ous davant el “fiambre” però d´altres coses no tan conegudes com portar mitjons blancs amb mocasins, anar borratxo o portar camisetes d´Iron Maiden o Manowar.Però sí hi ha coses que ens pensem que no es poden fer  i que resulta que estan molt ben vistes com fardar de parella nova o si ja és antiga però està boníssima passar-la de mà en mà masculina. És molt recomanable que porti un vestit jaqueta que deixi entreveure un bon “canalillo”. També ho és entrar quasi bé fins a dintre del tanatori amb el 4x4 de 40.000 € o repartir mocadors de seda als parents del finat amb frases del tipus-Les meves llàgrimes són ara teves”.

Grans professionals

Un tercer capitol de la guia és- Com donar el pèsam?.Un questió sempre dificil i incòmoda però que pot servir per no quedar-se callat davant la viuda i fills amb cara de burro, no tartamudejar, no donar la mà suada o no eixugar els mocs de l´últim estornut a l´ombrera del vidu.També hi una col.lecció de frases que van més enllà dels clàssics “ t´acompanyo en el sentiment”, “ho sento molt ” si ens necessites ja ho saps (pel que faci falta)”, si et fan falta diners te´n puc prestar” o vols que et deixi la dóna un rato xato”.

Ja per acabar, la guia ens mostra una classificació dels millors tanatoris de Catalunya, el “Top ten” dels donadors de pèsam dels pais i un llistat de mossèns de guardia per si es vol fer un petit recordatori en el mateix tanatori si el client és creient o sinó ho és, se´ns ofereix un llistat d´empreses que faciliten un professional de l´oratòria mortuòria que farà les delícies dels presents amb discursos de tot tipus ja siguin èpics, ultracatòlics, laics, demoníacs, demagògics, tristos, ensopits o directament de mal gust... dependrà de la tarifa i del gust del client.

No em perdré: tinc la Guia

Per últim, i degut als temps de crisi i la liberització del mercat de tanatoris s´ha afegit pels emprenedors un apèndix final “Com muntar un tanatori privat” en lliure competència amb els de titularitat municipal o d´altre privats. Se´ns ensenyarà a buscar una bona localització per fer-ne un d´obra nova o bé que cal tenir en compte si és vol llogar un local i adapta´l. Consells sobre llicències, impostos, suborns a funeràries, decoració etc..i possibles sortides al local per donar-li un rendiment fora d´hores com a discoteca, plató per a pel.lícules d´adults, sala de “skating”, ludoteca o bar de tapes i vins.

Tanamòbil

No em puc deixar de comentarla última tendència..EL TANATORI MÒBIL...no, no és una furgoneta amb un mini tanatori a dins (tot i que no és mala idea) sinó que un trailer et porta un contenidor gegant al lloc on el client desitgi (la plaça del poble per exemple) i així la gent més propera, nomalment gent gran o impedits no s´ha de desplaçar.El Conductor del trailer pot ser el mossèn o un dels oradors que abans hem dit proporcionats per la mateixa empresa així es amten dos ocells d´un tret.Porta un nou model de cadires plegables que es poden posar al voltant del Tanamòbil perquè la gent segui i si es contracta el servei de bar amb cambrer (que també faria el conductor) pots pendre un bon vermut a la salud del traspassat en companyia del seus amics.Donant la possibilitat en el contracte de si el finat en vida o el client va preveure aquesta possibilitat es convidi al poble a un refrigeri.  

Tanatori amb bar

Tot, tot i tot ho trobareu en aquesta meravellosa guia editada per l´editorial La Foscor per mòdic preu de 15.95 € amb IVA  (12.95 € amb carnet jove o de jubilat) que us servirà de per vida a  vosaltres i a la resta de la familia per resoldre els dubtes que us puguin sorgir tipus "que diré? Com hi arribo? Que hi faré allà? o on anem aquest diumenge a la tarda?"

Hi una edició de Lux amb tapa dura i adornada amb ribets d´or i pròleg de l´alcalde de Catellbisbal que porta incoporat un CD interactiu que permet veure els capítols del llibre desde la perspectiva del homenatjat dintre la càmara de fred.Més un “link” per fer una visita guiada i interactiva pel Tanatori de Cabrils.