P.J.HARVEY: White Chalk

R.E.M PLEGUEN PERQUÈ JA TOCAVA

REM als 80

Els nois d´Athens (Georgia) pleguen.REM, la mítica banda de rock que sorgí als 80 posen punt i final a una llar

ga trajectòria plena d´èxits.El grup el formaven Stipe (Veu), Buck (Guitarres), Berry (bateria) i Mills (baix), van començar sent una una banda que es movia pels ambients universitaris fins que una petita discogràfica (IRS) es va fixar en ells.Van treure 5 discos als 80 entre els quals cal destacar el primer "Murmur" (83) i "Document" (87).La multinacional Warner va copsar el potencial del grup i els va firmar  5 discos per 10 milions de $ i després una ampliació més. Eren valor segur.Ens van portar discos com "Green" (88) i els mítics i multivendes "Out of time" i "Automatic for the People (91 i 92) entre d´altres.Bé fins aquí la part biogràfica que es pot completar a la Wikipedia mateix.

REM ara

Portada de "Murmur"1983

Vaig conèixer REM com moltíssima altra gent amb el megahit "Losing my Religion".Una cançó rodona i perfecte que va marcar jo diria una generació..qui no la coneix? o no ha sentit alguna vegada? però no m´hi vaig interessar de debó fins al cap de 10 anys.Vaig començar a escoltar els seus discos a partir d´"Out of Time" fins l´irrellevant "up" (98) gràcies al servei de biblios que els tenien quasi tots.Anys més tard encara aprofondiria més i escoltaria els seus discs de l´etapa IRS.La meva opinió sobre ells és que no són un grup de fer discos sinó de fer cançons.No tenen, per mí, cap disc que diguis quina meravella de principi a fi, ni

un.Inclós els més famosos.En canvi però, tenen cançons memorables repartides per tota la seva discografia.És el grup ideal per fer-se un recopilatori al teu gust. Als seus inicis van el.laborar un rock melòdic i ritmic molt atraient per després en l´etapa Warner variar bastant a un estil de rock més emocionant i sentimental on barrejaven a la perfecció guitarres acústiques i elèctriques incorporant- hi teclats; fins anar a parar a experiments vanguardístics a "New Adventures in HI-F

i" (95) o  exercicis "Grunge" a "Monster" (94) o bé la tornada al rock melòdic de tota la vida dels ultims 2 discos però sense tant encert.No cal ni dir que el secret de l´èxit és la veu de M.Stipe...una veu tristoia però molt maca que en estudi brilla com el sol però que en directe baixa bastant.Personalment, tot que no els he vist mai en viu sí que els he vist en actuacions editades oficialment o per concerts a la Tv i em semblen uns músics molt capaços (Buck i Mills són multinstrumentistes) i polifacètics capaços de fer noves interpretacions de les seves cançons de manera realment original.Diu molt d´ells però són virtuts també més propies de l´estudi de gravació.Allà és on realment són grans però al directe els trobo poc contundents i resolutius.Els hi falta nervi.I no saben escollir bé els repertoris.Sembla que s´hagin de fer perdonar per tocar cançons poc trascendents del seu repertori i hàgin de cobrir l´expedient amb "Man on the Moon".És una opinió molt personal.Clau de l`èxit en canvi és saber escollir molt bé els "singles" a promocionar perquè això sí, com ja ha dit, tenen cançons memorables a les quals han acompanyat amb bons videos que la MTv ha repetit fins a la sacietat.

Portada de "Colapse In to the Now"2011

Ara bé, perquè dic que ja era hora que ho deixessin? Quan el bateria Bill Berry va tenir un aneurisme en plena gira de "Monster" i va decidir abandonar la música, el grup es va trencar.Aquelll era el moment de deixar-ho com van fer al seu dia LED ZEP.No hi havia grup.O tots o ningú.Ja havien tingut l´èxit i el reconeixement de tothom... que més volíen? seguir fent d´estrelles del rock?...Doncs així ho van fer.El tres que quedàven van decidir equivocadament seguir endavant.Crec que no va ser intencionat però a la llarga s´ha demostrat que tot i que són gent inquieta que ha tret discos nous entre d´altres coses perquè un contracte els hi obligava la qualitat no ha estat la mateixa i alguns discos dels 90 i del 2000 sòn pèssims.Els REM per dir- ho clarament han anat tirant de la rifa dels seus anys d´or gestionant un catàleg de cançons que l´ opinió pública i publicada han anat mificant.Que si ara una gira, que si ara un disc amb una única cançó potable, que si ara un recopilatori amb tres cançons noves infumables etc..Vaja que desde que Bill Berry ho va deixar no s´han acostat al nivell del passat.Cosa certament difícil.Especialment humiliant va ser la substitució del bateria per una caixa de ritmes a "New Adventures,," o veure con la llista de mercenaris a sou aumentava exponencialment als seus directes.

Ha sobtat aquest anunci de plegar perquè no fa ni quatre dies havien tret "Colapse in to the now" (2011) del qual sospitosament no havíen anunciat gira.Senzillament ja n´estaven cansats, els discos tampoc es venien bé tot i el marqueting de "REM torna a l´època d´IRS" i sobretot que acabaven contracte amb Warner.

Gràcies pels bons moments xavals i sobretot gràcies per meravelles com "Radio Free Europe, Nightswiming, Talk About the Passion o Sidewinder sleeps tonite"

CAP AL COPAGAMENT?...CLAR QUE SÍ

Torno al tema de la Sanitat.N´estic una mica fart de tota aquesta colla de metges i infermers, funcionaris públics i per tant amb la feina assegurada de per vida i amb sous que no estan gens malament, es passin el dia protestant perque els hi retallen un 5% del seu puto sou quant a  moltíssima gent els foten senzillament al carrer dia rere dia.Pregunte-los a tots aquests si preferirien conservar la feina i que només els hi toquessin una mica el sou o haguessin de fer una hora més sense cobrar-la...No,elsmetges no, ells no s´han de sacrificar com els demés.I a sobre es dediquen  a fer la vida impossible als pobres que no en tenim cap culpa organitzant talls a les vies d´accés.Si us hi heu fixat protesten els 4 de sempre dels sindicats...els usuaris de la sanitat passem absolutament d´ells tot i que ens amenacen amb una " mala qualitat del servei" o "no poder

"Hola som metges i follem junts sí"

atendre a la gent".La gent per sort és més intel.ligent i sap que no estarà desatesa i els que de veritat necessiten d´atenció mèdica la tindran ni que sigui més tard de l´ho habitual.Després està allò dels tancaments dels CAPS nocturns.Sabeu quanta gent anava a determinats CAPS d´aquests per les  nits? un 0.84% de mitja diària nocturna...ara bé si el que volen el metge i la infermera és cobrar per tota una nit de feina aquest no és el meu problema i més si hi ha un CAP nocturn a 2 km del tancat.Al final, tota aquesta xerrameca es redueix a defensar el sou i als privilegis de sempre.
Està clara una cosa la Sanitat no pot seguir com fins ara.És un pou sense fons però la culpa no és dels metges no,.. sinó dels seus gestors.Fa un parell o tres d´anys hi havia un dècifit ja important però assumible que l´Estat va eixugar.Va venir el Tripartit..l´any passat estava pressupostat uns 2.000 milions per la Sanitat i la Generalitat Tripartita se´n va gastar 2.900...?¿?¿ al.lu-ci-nant.I ara els hem de veure a l´oposició criticant les retallades sense posar-se vermells de vergonya.
Recordo una entrevista  a un escriptor anglés que vivia a la Costa Brava dient que teníem una Sanitat fantàstica amb un personal i equips millor que l´anglesa...em vaig posar a  tremolar. Millor que la Sanitat Anglesa? no serà perquè ell la tenia gratis com milions de pensionistes alemanys i britànics que vènen a viure a qui entre d´altres coses perquè la Sanitat a diferència dels seus països és de pagament? Aqui sempre som més xulos i rics que els demés que són burros.A tota l´Europa no llatina la Sanitat és de pagament!!.

Ai que et punxo

Heu pensat quantes vegades anem al metge durant l´any? i quantes vegades és realment necessari? jo hi vaig 3-4 vegades per mals de coll, talls  i tonteries varies.Procuro ser responsable i també per què crec que el millor metge és un mateix.Ara bé no tothom és així. Hi han iaios que no saben fer altra cosa que anar al metge si no hi han obres al carrer o la nena de "la Caixa" ja està avorrida d´ells. Per no parlar dels inmigrants (marroquins i africans) que flipen amb la gratuitat i la qualitat del servei i hi van dia sí dia també, ells i els seus 5 fills.Per evitar aquests abusos i mantenir el nivell de la Sanitat no hi altra mesura que el copagament que vol dir pagar un part del cost.Si anem 3 cops a l´any a 10 € la visita són 30€...no és tant em sembla a mi.Pot ser cert com em va dir algú que llavors no vagi el metge algú que de veritat ho necessita i no ho sap i llavors quan la cosa empitjora pot ser més car el tractament i l´hospitalització i no ens estalviem res, però buenu jo crec que això serien les anècdotes.

CLIP DE LA SETMANA: AEROSMITH-" Let the music do the talking"

AMY WINHOUSE...N´HI HA PER TANT?

Ara fa uns dies va morir una gran veu, Amy Winhouse i com no podia ser d´altra manera en "estranyes circumstàncies" tot i que després es va saber que no va moritr per drogues ni alcohol com tothom es pensava sinó precisament pel contrari tot i que hi està relacionat: Del "mono" de l´abstinència que el seu fràgil cós no va poder suportar.Pel que es veu la noia estava en plena cura de desintoxicació.

Brindem?

El que ha passat aquests dies posteriors  a la seva mort és absolutament exagerat i fora de mida.S´han dit unes coses que fan posar vermell: "que si s´ha mort la més gran", "mort la última gran estrella de la música"etc..vaja que s´ha mort l´Elvis en versió femenina.Anem a parlar clar. Amy Winhouse va treure un segon disc (Back to Black) fent una relectura del "Soul" i posant al dia una música que sempre ha tingut èxit si es fa ben feta.Si això hi afegim una intèrpret amb una imatge extravagant, una gran veu, una vida personal inestable (per dir-ho d´una manera suau) retransmesa puntualment pels tabloides britànics i sobretot pel talent compositiu de l´artista doncs ella va escriure les cançons que l´han feta famosa..que tenim?..vendes assegurades.Ara bé si ens ajustem a l´ho estrictament musical "Back tot black" té bones cançons però no és un disc ni molt menys rodó.Per ja no parlar del su primer disc ("Frank") que va passar absolutament desapercebut més que res perquè era molt "Jazzy". El seu directe no era res de l´altre món, apanyadet i justet i a sobre com que hi sortia borratxa a drogada feia que la seva veu no brillés com hauria de brillar.S´ha perdut el compte de la quantitat de concerts que va haver d´anular.

Sense comentaris

Aquí li ha tocat la loteria és a la seva companyia discogràfica que ja havia perdut l´esperança de fer 4 duros amb un tercer disc que encara és inacabat degut a les anades i vingudes de la clínica de rehabilitació. Amb tota la publicitat que s´ha generat al voltant de la seva mort els diners per les vendes dels seus 2 discs s´han multiplicat.Aques és, doncs,  el perquè de tanta exageració per una noia amb un grapat de bones cançons i prou. Una cosa són els interessos i un altra cosa el que queda de veritat.Si Amy Winhouse és una de les "grans" que deuen ser "Elvis" "Led Zep" o "Sinatra"?...Déus integalàctics potser?

EL SÓCRATES PLATÒNIC

Sòcrates ha estat el filòsof que més m´ha interessat.No puc dir que conegui tota la història del pensament filosòfic tot ique vaig fer filosofia a A l´Institut i allà es veuen molt per sobre uns quants filòsofs.Desde Protàgores a gent del S.XX La meva memòria només em permet recordar com els més propers a gent com Locke, Bacon,Hume i altres empírics del segle XIX crec.

Sócrates

Sempre m´han tirat molt els clàssics de la Grècia antiga més que res perquè van ser els primers i perquè la seves idees eren bastant universals i per tant extrapolables als temps actuals.També em van agradar alguns de més contemporanis com Nietszche o l´existencialisme Kierkegard però en canvi no vaig suportar a Kant, Descartes, Hegel i dels clàssics, no vaig entendre mai Aristòtil.
A Sòcrates el vaig trobar interessant desde el primer cop.Per una banda era un fals ignorant ("només sé que no sé res") i un murri amb els seus diàlegs en grup al voltant d´una reunió, àpat o tertúlia. Era molt cabró.No es dedicava a demostrar que era el més savi de tots sinó en demostrar que els que es pensàven que eren savis no en tenien ni punyetera idea.Cosa que tocava molt els collons i que li va suposar a la llarga la seva mort.
Obres com el "El Banquet, Fedó,La República" entre d´altres són fonamentals. La seva obra és tan important que n´és la referència per dividir la filosofia clàssica en pre-Socràtics i post-Socràtics.Va aprendre de gent com Anaxàgores o Pitàgores i va ser mestre d´Aristòtil.

Plató

De fet Sócrates no és que aportés molt de nou al pensament sinó que en qüestionava el coneixements existents per així fer-los més sòlids o bé despreciar-los. No suportava la ignorància del populatxo i per això es dedicava a ensenyar als fills dels rics de l´època.No feia com els sofistes que eren professionals de l´ensenyança i als quals deixava en ridícul sempre que podia.Ell mentres li donguèssin de menjar i pogués tirar-se algun jovenet ja en tenia prou.Va arribar als 70 anys (Déu n´hi dó en aquella època) i això que el van matar.
Els Grecs en aquells temps abans de Crist eren un desastre absolut.Tot el dia s´estaven barallant entre ells:Atenesos, Espartants, Macedonis, Tebenesos etc..no aixecàven cap i llavors venien els Perses i els allisàven.Per això els Romans no van tenir problema per sotmetre´ls, tot i que es van trobar amb una cultura superior que van abraçar com aigua de maig. Com a bon poble   mediterrani molt xerrar i poc pencar.Els Atenesos a sobre eren uns milhomes als quals vencien una vegada i un altra i a la més mínima es revoltàven i els hi tornaven a fotre...un desastre de poble vaja.

La mort de Sócrates

Tornant a Sòcrates haig de dir que no sabem qui és Sòcrates.Tot el que sabem ve transcrit de la mà de Platò (un deixeble i admirador seu), Xenofont (un ric) i Aristòfanes (un Buenafuente de l´època que se n´enfotia).A sobre les versions que donen cada un sobre com era Sòcrates són con la nit i el dia.De tota manera l´obra de Plató és la font més abundant però no sabem amb exactitut on comença Sòcrates i on comença Plató.És realment el pensament Socràtic...Platonià? Realment Sócrates pensava de la manera que se´ns diu que pensava o era Plató?Sòcrates va ser un creació literària de Plató o bé una idealització feta per un  deixeble genial? Importa això?.Pel que es diu, les primeres obres de Plató són bastant fidedignes a Sòcrates tenint en compte que transcriure converses com aquelles en aquella època de manera literal és impossible; és dóna per fet que Plató hi ficà cullerada.Ara bé, dels últims escrits de Plató es pot dir amb seguretat que són Platònics al 100%.De fet, ja és veu. En els primers escrits, Sòcrates és la referència i xerra pels descosits i demana rèpliques i en els últims apenes el contraresten o bé  els seus contertulis assenteixen.De totes maneres el Sòcrates que tenim és un bon Sofista, un profund metafísc, un gran moralista, un agosarat reformador polític i si se´m permet un pèl místic. El que sí és important més que qui sigui Sócrates és que el seu pensament forma part del conglomerat de la nostra cultura occidental.
He estat llegint aquests dies de vacances "l´Apologia de Sòcrates" que no és altra cosa que la defensa que fa ell mateix davant els jutges que representen el poble d´Atenes davant l´acusació de "Corrompre la joventut i no honorar els Déus" cosa que Sòcrates desmenteix de manera genial, ridiculitzant els seus acusadors però, no li va servir per a res.Entre d´altres coses perquè la derrota Atenesa davant als Espartants va suposar un govern atenenc pro-espartà que va putejar a tothom -se´ls coneixia com "Els 30 Tirants" molts dels quals eren coneguts de Sòcrates-un d´ells era oncle de Plató-i clar quan la gent es va revoltà i va fer caure el Govern tothom mirà els col.laboracionistes i sobretot Sòcrates..calia un culpable simbòlic, un cap de turc. Va tenir l´oportunitat d´escapar-se en una operació clandestina d´alguns amics seus però ho va refusar i morí dignament pel seu poble doncs era Atenenc de naixament.

Però perquè va sorgir una figura com Sòcrates? O millor dit el pensament Socràtic? La Història ens diu que Atenes va passar de ser un estat agrari i patriarcal a una superpotència degut a una aliança dels pobles grecs contra els perses.Feren d´Atenes l´administradora de tot el capital recaudat per muntar un flota que presentés batalla.Aquest canvi radical va provocar que els valors, normes i pràctiques quedessin antiqüats.En calien de nous i és aqui on surten els sofistes i Sòcrates.
Quin seria el mètode per propagar el nous dogmes.Els Sofistes es van adonar que si un sap xerrar és capaç de convèncer qualsevol de qualsevol futilitat.Amb la democràcia va arribar l´oportunitat de convèncer assamblees senceres.Els Sofistes van engatussar a tothom, eren capaços de presentar algo com a just i bo encara que no ho fós ni de conya mentre d´això poguessin viure. Sòcrates va intuir que la gent pot ser idota una vegada però no dos i de seguida va anar més enllà perquè allò s´estava convertint en un campi qui pugui insolidari i individualista.Ell no volia tornar al pensament antic per això es va dedicar en vida a desmuntar- l´ho, però d´això a viure en un caos social hi ha un tros.Per això parlà i difongué el bé, la virtut i la justicia en estat pur dotant-los d´uns bons fonaments i un contingut coherent.
L´essència de l´actitud de l´home davant la vida ja no serien la virtut i el bé segons els costums del grup sinó que havien de sorgir de l´interior de cadascú il.luminats per la raó però no una raó que escombri cap a casa sinó contrastada i clarificada en el diàleg per arribar un consens social.Resumint..debatre entre tots (tots en aquella època eren uns quants) per arribar a una entesa que signifiqués una acords duradors i justos entenc jo.

RAGE AGAINTS THE MACHINE: Renegades of Funk