RAGE AGAINTS THE MACHINE: Renegades of Funk

GUIA DEFINITIVA DE TANATORIS DE CATALUNYA

GUIA DEFINITIVA DE TANATORIS DE CATALUNYA

Ja és aquí, per fi, la guia més esperada i més necessitada pel país. Un instrument de cohesió social i germanor cívica. Una guia per anar com Déu mana per tota la geografia catalana sense fer el rídícul o quedar-se amb el braços plegats davant un fet tan tràgic com és la mort de sers estimats o no.

Tanatori amb vistes al finat

"No em preocupo, tinc la guia"

Qué hi trobem a la guia? Primerament un índex ordenat alfabèticament de municipis que disposen de tanatori amb les seves direccions i com arribar-hi per no arribar quant el finat ja està més que enterrat i donar el pèsam a una familia (equivocada) que hi ha vingut posteriorment a vetllar el seu mort ( a la guia també s´explica com sortir-se´n d´aquests tipus de situacions lamentables.) Una vegada escollit el tanatori anirem a buscar a la guia aquest en concret per saber quins serveis ofereix (càmara de fred, vestidor de morts, tapa-forats, maquillatge (ara se´n diu cures post-mortem) , cadires per seure, reclinatoris, servei d´”abanicus” per si no hi aire acondicionat, servei de quiosc amb revistes del cor per fer agradable l´espera,saló de manicura (pels vius), sabó per les mans per falta d´higiene dels que vénen, perfumeria perquè la sala no faci olor de suat, massatgista, càtering,floristeria i forn crematori d´última generació etc..). Molt important és reconèixer els professionals de donar el pèsam locals o nacionals que fan de bulto o donen el pèsam cada 10-15 minuts (segons tarifa), ploren com a  magdalenes i es desmaien o lamenten cada x minuts o bé donen conversa als parents, amics coneguts i saludats sobre temes (segons tarifa) tals com el Barça, el temps, Nostrusenyor, la crisi, senderisme o els forats negres a la constel.lació d´Orió entre d´altres a escollir. A l´apèndix final de la guia es comenta que cal fer per ser un membre de l´Asociació de Donants de Pèsam de Catalunya (ADPC), els centres homologats per  treure´s el títol oficial reconegut per la Generalitat, temari, proves d´exàmen, pràctiques etc..)

Les formes són importants

Molt important és el segon capítol-Formes i maneres d´estar en un tanatori per a  no membres de l´ADPC (aquests ja han passat els exàmens).No entrarem en detalls però hi ha coses bàsiques: en un tanatori no s´hi por entrar rient, no es poden fer burilles ni rascar-se els ous davant el “fiambre” però d´altres coses no tan conegudes com portar mitjons blancs amb mocasins, anar borratxo o portar camisetes d´Iron Maiden o Manowar.Però sí hi ha coses que ens pensem que no es poden fer  i que resulta que estan molt ben vistes com fardar de parella nova o si ja és antiga però està boníssima passar-la de mà en mà masculina. És molt recomanable que porti un vestit jaqueta que deixi entreveure un bon “canalillo”. També ho és entrar quasi bé fins a dintre del tanatori amb el 4x4 de 40.000 € o repartir mocadors de seda als parents del finat amb frases del tipus-Les meves llàgrimes són ara teves”.

Grans professionals

Un tercer capitol de la guia és- Com donar el pèsam?.Un questió sempre dificil i incòmoda però que pot servir per no quedar-se callat davant la viuda i fills amb cara de burro, no tartamudejar, no donar la mà suada o no eixugar els mocs de l´últim estornut a l´ombrera del vidu.També hi una col.lecció de frases que van més enllà dels clàssics “ t´acompanyo en el sentiment”, “ho sento molt ” si ens necessites ja ho saps (pel que faci falta)”, si et fan falta diners te´n puc prestar” o vols que et deixi la dóna un rato xato”.

Ja per acabar, la guia ens mostra una classificació dels millors tanatoris de Catalunya, el “Top ten” dels donadors de pèsam dels pais i un llistat de mossèns de guardia per si es vol fer un petit recordatori en el mateix tanatori si el client és creient o sinó ho és, se´ns ofereix un llistat d´empreses que faciliten un professional de l´oratòria mortuòria que farà les delícies dels presents amb discursos de tot tipus ja siguin èpics, ultracatòlics, laics, demoníacs, demagògics, tristos, ensopits o directament de mal gust... dependrà de la tarifa i del gust del client.

No em perdré: tinc la Guia

Per últim, i degut als temps de crisi i la liberització del mercat de tanatoris s´ha afegit pels emprenedors un apèndix final “Com muntar un tanatori privat” en lliure competència amb els de titularitat municipal o d´altre privats. Se´ns ensenyarà a buscar una bona localització per fer-ne un d´obra nova o bé que cal tenir en compte si és vol llogar un local i adapta´l. Consells sobre llicències, impostos, suborns a funeràries, decoració etc..i possibles sortides al local per donar-li un rendiment fora d´hores com a discoteca, plató per a pel.lícules d´adults, sala de “skating”, ludoteca o bar de tapes i vins.

Tanamòbil

No em puc deixar de comentarla última tendència..EL TANATORI MÒBIL...no, no és una furgoneta amb un mini tanatori a dins (tot i que no és mala idea) sinó que un trailer et porta un contenidor gegant al lloc on el client desitgi (la plaça del poble per exemple) i així la gent més propera, nomalment gent gran o impedits no s´ha de desplaçar.El Conductor del trailer pot ser el mossèn o un dels oradors que abans hem dit proporcionats per la mateixa empresa així es amten dos ocells d´un tret.Porta un nou model de cadires plegables que es poden posar al voltant del Tanamòbil perquè la gent segui i si es contracta el servei de bar amb cambrer (que també faria el conductor) pots pendre un bon vermut a la salud del traspassat en companyia del seus amics.Donant la possibilitat en el contracte de si el finat en vida o el client va preveure aquesta possibilitat es convidi al poble a un refrigeri.  

Tanatori amb bar

Tot, tot i tot ho trobareu en aquesta meravellosa guia editada per l´editorial La Foscor per mòdic preu de 15.95 € amb IVA  (12.95 € amb carnet jove o de jubilat) que us servirà de per vida a  vosaltres i a la resta de la familia per resoldre els dubtes que us puguin sorgir tipus "que diré? Com hi arribo? Que hi faré allà? o on anem aquest diumenge a la tarda?"

Hi una edició de Lux amb tapa dura i adornada amb ribets d´or i pròleg de l´alcalde de Catellbisbal que porta incoporat un CD interactiu que permet veure els capítols del llibre desde la perspectiva del homenatjat dintre la càmara de fred.Més un “link” per fer una visita guiada i interactiva pel Tanatori de Cabrils.

Malena Costa:Un exemple de prostitució Civil (no profesional)

Puyol arrambant

Ara farà un temps vaig pujar un article sobre la prostitució civil o domèstica per definir aquelles pràctiques que fan certes dones establint una espècie de contracte del qual ja en vaig parlar (ho podeu veure en articles passats).De totes formes sempre és bo clarificar-ho amb un exemple físic i clar.

Malena Costa (22 anys) és la nòvia del magnífic defensa central del Barça.És una noia guapa no ho negarem, amb un cós bonic i cara de nena (si fos prostituta profesional tindria anunci a la Vanguardia amb allò de "aniñada" sense ser espectacular ni d´una bellesa embriagadora...potser pel carrer no se´n veuen tantes però dintre de l´entorn on es mouen els jugadors del Barça crec jo que no juga la Champions.Va fer les eves primeres escamusses com a prostituta civil amb només 20 anys liant-se amb un "joven Empresario". Ella és una xavalita que es va presentar a un programa lamentable que es deia "Supermodelos" on noies de carrer amb poca experiència de model eren escollides per participar en concurs per ser "Top Model" i on per cert,no va guanyar.Allà lluny del seu entorn les fotien pencar una miqueta i evidentment les xavales a aquestes edats només fotien que plorar i barallar-se que és el que interessa en definitiva a tots els "realities": La pornografia sentimentaloide i els baixos instints..el demés (cantin , ballin o facint mitja) és el ganxo.Buenu, el cas és que noia vergonya no té perquè per sortir a un programa d´aquests s´ha de tenir ben posats o ser una inconcient apart de tenir uns pares directament imbècils.La xavala pel que es veu volia ser model sí o sí perquè d´estudia

cap a l´altar?

r o pencar al Lidl res de res.I clar, el món de la moda també has de valer i ella no valia amb la qual cosa anava restregant el cul per totes les discos "fashion" de Barna i Madrid buscant, segons m´han dit de bona font, que li presentessin "tios importantes" i per allà passava el bonàs del Puyol que no sé si ho havia deixat amb la seva nòvia de tota la vida (Agnès) o qui ho va provocar va ser la inefable Malena.El cas és que Puyol va ser seduït pel costat fosc de la Força de tal manera que la nena se les va empescar perquè al mes i mig ja vivia a casa del defensa.A partir d ´aqui la seva carrera de model ha experimentat un repunt.Evidentment la carrera de model és curta si ets bona però si ets mediocre encara més. Malena sap això, ha de treure partit del seu cós ara que és encara jove i res li penja.La joventut no és eterna i aquesta noia és conscient que Carles Puyol és el seu salvavides.No tardarà molt a començar presionar de cara al Matrimoni.És el següent pas.Si s´és parella  i ja fa temps que es va en sèrio, arriba un punt que la noia planteja un "buenu que hem de fer..estàs sortint amb una tia de bandera, et dono tot el sexe que vols etc...que més vols? que mes s´ha de fer? Si Puyol és llest aguantarà i
l´assecarà sense comprometres perquè encara és jove i sempre estará a temps de trobar un altra flor però està amb una edat que un ja començá a voler certa estabilitat...veurem que pasa...perquè la noia tonta no és però quan obre la boca és pitjor que l´aigua bullint. L´altra dia en una entrevista va deixar anar perles del calibre de "me gustan los deportes de mar....la moto de agua"(sic) o càrregues de profunditat del tipus " no soy discotequera pero me encantan los bailes de discoteca" ai ai..Puyol que prendrem mal

CLIP DE LA SETMANA: Fionna Apple- "Shadowboxer"

ENTRE UN HOME I UNA DONA

Entre un home i una dona, desde el punt de vista de l´home, no existeix l´amistat. La frase “som amics” de la boca d´una dona respecte a un home és molt comuna però en boca d´un home respecte una dona és irreal, falsa i antinatural.Els homes no necessitem amigues el que necessitem és sexe.I el necessitem perquè som animals mascles que per qüestions biològiques estem fets per cobrir tantes femelles com sigui posible en el nostre particular “Serenguetti”.

Aquest sí que ho tenia clar

Ella vol carinyo, ell vol sexe

Això ens porta a una teoria complementària i és que només establim una relació de falsa amistat amb una dona perquè ens interessa, perquè volem posseir-la, no per compartir pensaments i llegir-li poesies  sinó perquè la volem fer nostra i és clar els anys d´evolució i d´adquisició de drets de la dona occidental han fet que haguem de fer la comedieta d´anar a fer el cafetó, anar al cine a veure pelis lamentables,fer veure que entenem les  seves neures estúpides i els seus histerismes irracionals i a sobre donar-les-hi la raó.- ¡El que s´ha de fer per fotre-la en un lloc humit mare meva...! ens hem de rebaixar d´una manera penosa. Recordo la pel.lícula “7 Novias para 7 hermanos” on 7 pavos més calents que les rates del desert segrestàven a la brava 7 dones que estàven en una casa perduda a la muntanya....al principi es féien les ofeses però al final resulta que es morien perquè algú les ensartés com Déu Mana i les tregués del “desesperu” i d´aquell cony de casa perduda en el no-res. Per no parlar dels nostres inicis com espècie en que amb cop de roc ens endúiem el premi.
A quí no li ha passat haver de passar per situacions ridícules durant mesos, fent-li la gara-gara a la tia del teus somnis perquè després et digui “només et vulll com amic”, “no trenquem el que és una bonica amistat..que no et vull perdre ni et vull fer mal” ....quins sants collons!- No ho vas dir quant et convidava al cine o et pagava el sopar o el refresc...que et pensaves? Que ho feia per gust?-...nooo ho fas per interés amic i ella no et pensis que no ho sàpiga de que va el tema, moltes, no totes, saben el joc i s´aprofiten.
L´home no necessita amigues, necessita sexe i descarregar ràpid.Per això ens casem i passem per aquesta cerimòmia ridícula i costosa, perquè ella estigui contenta.En molts casos la dona fins i tot ha renegat de Nostrusenyor però això li és igual, ella vol anar de blanc, vol culminar el ritual mentres nosaltres la única cosa que volem culminar és la consumació per la nit.
Els motius pels quals ens casem són molt diferents entre homes i dones.Les dones com deia Josep Pla són el ser més antiromàntic que existex. Només volen seguretat, diners i procrear i nosaltres....en fi, nosaltres ens pensem que la nostra vida es convertirà en una peli porno amb sexe i depravació a tot hora.Cosa que com es pot imaginar, només passa en fantasies nocturnes.
Un altre tema, és el de la religió. La cristiana té per objectiu la defensa de la familia i el matrimoni monògam com a proveïdora de nous fidels.... les aventures extramatrimonials i la prostitució són mal vistes perquè no acostumen a portar fills i busquen el plaer pel plaer i a més trenquen famílies..clar... no interessa.Per tant, ens foten al cap això d´una dóna per tota la vida cosa que és absolutament antinatural. No estem fets per cobrir a la mateixa durant anys i la prova és que la realitat social els ha tret la raó: Aventures a dojo, prostitució a mansalva d´homes casats..etc..En aquest aspecte els musulmans ho tenen més clar..si t ´ho pots permetre pots tenir les dones que vulguis i si ets molt moro, les fas pencar per tu mentres fas petar la xerrada en qualsevol cantonada durant hores miran-te les dones cristianes.

Pels pares amb filles: "Al tantu que va de cantu"

El cancer del jovent

Ja fa temps que tinc la mosca al nas, potser perquè tinc una filla petita que no trigará gaire a ser una adol.lescent i ja penso en els futurs problemes.Ja se sap que a aquesta edat, l´adolescència, és una època difícil sobretot per les noies. Quan nosaltres passàvem per aquests edats erem més simples: una pilota al carrer (bàsquet i/o futbol) admirar les ties bones de la classe que no ens fotíen ni puto cas, començar a sortir de nit, anar amb els col.legues a fotres les nostres primeres  birres etc...per les noies era diferent, estudiàven, es fotien palles mentals sobre els nois d´edats superiors desitjant que algun d´quests les portés de passeig amb cotxe, a sopar i si podia ser que les desvirgués (això les més atrevides, la majoria no passàven d´uns picos), i molta neurosis sobre les relacions d´amistat amb les seves companyes etc..

Ara les coses han canviat molt.Les noies ja no miren als nois de la seva edat amb aires de superioritat (el clàssic “sou uns putos crios”) com passava abans. Estan obsessionades amb tenir novio i que les desvirguin de totes totes com més aviat millor perquè sinó no ets ningú dintre el món femení adol.lescent. Són noies en general molt carinyoses, han estat criades per pares que han estat molt per elles, els hi han dit que sí a tot i tornen aquesta emotivitat cap els demés.Tenen ganes de tocar i ser tocades, dona igual qui sigui i és per això que tot el el dia es petonejen i s´abraçen amb els amics masculins (que deuen anar com el foc).

Del que em vinc a queixar és del bombardeig que pateixen aquestes generacions per part del móns de la moda, de la publicitat, de la música etc..és senzillament acollonant. Algú s´ha parat a llegir revistes com “Marie Claire”, “Ragazza”, “Glamour”  “InStyle” , aquestes gran desconegudes pel món masculí...quedaríeu parats. Rieu-vos del “Super Pop”del anys 80, allò eren només tonteries sobre idols efímers de la música pop-basura. El que hi ha en aquestes revistes és no ja que t´aninim a fornicar tan com puguis i amb qui vulguis de manera trivial sinó com i on fer- ho, amb pèls i senyals, per treure´n el màxim rendiment.També et diuen com t´has de vestir per estar més “guapa que mai” que traduït vol dir per fotre a mil als homes, ratllant la provocació.Seguit de tot un seguit de recomanacions sobre marques de rellotge, mòbils, roba, accessoris etc..que si no les compres i portes com ells et marquen esdevidràs una infeliç que no es menjarà un puto “roscu”. I tot amenitzat amb seccions de cartes de lectores traumatitzades per l´amor, pel sexe o la infidelitat. Si algú es pensa que aquestes revistes són comprades només per dones madures és que no viu en aquest món. Agafeu el tren i veureu com les adolescents les llegeixen a tot hora en les seves edicions de butxaca. No estic dient que no hagin d´existir aquestes revistes sinó que no es controla qui les llegeix quan acostumen a ser noies que encara estan formant la seva personalitat i són molt influenciables.

Que dir de la TV, la caixa tonta, encara és pitjor, sobretot la forània.Canals com la Mtv són d´un perillositat extrema amb programes del tipus "Mamá a los 15", programes “realilty” de buscar parella amb els pares al costat estan a l´ordre del dia i són d´una inmoralitat i insconsciència còsmica.Després hi ha les sèries de “teenagers” on se´ls veu patir constantment per les pressions de l´entorn sota una pàtina de serietat aparent i de producte ben fet s´hi amaguen una sèrie de clixés i prejucidis nefastos.Això sí, tots aquests joves són fills de pares forradíssims que els hi permeten tot i els hi compren tot...la únic preocupació que tenen és trobar parella, tenir un bon cotxe i anar de “shopping” amb la tarjeta del pare o del nòvio. Aquests són els valors que volem pels nostres fills? Promiscuitat, materialisme, faltar al respecte als progenitors, a l ´entorn, ser rebel (quan tens un pare forrat clar) amic de causes perdudes. Tot és jugar i tot és “ji ji ja ja” . On són els principis de l´esforç, del treball, de la serietat i el respecte i de començar a recòrrer el camí real de la vida? Ja no són nens. No dic que necessàriament hagin de fotre´s a pencar i picar pedra (sempre serà millor que estar parat) però que

començin a veure de que va la vida i tenir els valors adeqüats per afrontar-la crec jo que no estaria malament.

Després hi ha les séries ibèriques tipus “Física y Química “ o aquella “UPA Dance” on algunes actrius interpreten adolescents quan elles ja no ho són. Tampoc vull dir més ja que per higiene mental no miro séries espanyoles y menys escolto música en espanyol.

Oju amb el Manga

El tema dels Videoclips es també preocupant.És cert que ara van de baixa i hi ha pocs canals que en facin sinó són de pagament.Però ídols juvenils com Avril Lavigne,Kelly Clarkson, la Britney, Pink etc...donen un model de comportament lamentable: apareixen trencant tot el que troben per davant sigui a casa o al carrer (no diuen qui ho pagará això), robant cotxes o roba, marxant de casa als 15 anys sense saber on anirant a parar, restregant al cul a tot quisqui en discoteques i bàsicament que la vida és una festa eterna... és tot d´una banalitat i simplisme que espanta.

Compte amb l´última tendència que està picant fort:els còmics Manga per a noies que dònen una imatge fantasiosa i irreal del món femení adobat amb temes com el món gòtic i ultra cristià,els internats, la ciencia ficció monstruosa.etc..

Justin Bieber i Selena no sé qué

Tot això, aquestes gran corporacions que dominen el món, l´únic que tenen al cap és el seu compte de resultats i els importa tres collons el mal que facin als nostres fills en una edat tendre i influenciable on formen la seva personalitat.

Avril Lavigne

Sé que és com controlar la força dels corrents marins però s´ha de parlar clar d´una vegada a les nostres filles.Si elles creuen que estan preparades per llegir aquests pamflets o mirar aquests programes pseudofeministes també ho estaran per rebre l´explicació de que les coses a vegades és millor aprendre-les a poc a poc i per una mateixa i no per l´entorn social.Tot té el seu moment i formes segurament és la millor manera de ser lliure.

CLIP DE LA SETMANA: Queen- live at Hammersmith Odeon 1975-Medley