CLIP DE LA SETMANA:RAMONES-I Wanna be Sedated

BÉ ARTUR BÉ

A pencar tothom!!

Sembla que per fi s´ha posat seny en la questió dels 80 km/h i és podrà anar a a velocitats raonables deixant enrere la demagògia fàcil de IC-V i la crítica lamentable i pobre del Psc.S´imposa el sentit comú.

EL CONTRACTE DE PROSTITUCIÓ CIVIL O DOMÈSTICA

Aspirant a ser contractada

Aspirant fent mèrits

Va succeir ara fa unes setmanes..comentant diversos temes va sortir l´enèsima prova del que ja fa anys que vinc comprovant.És el que jo anomeno el "CONTRACTE DE PROSTITUCIÓ CIVIL".La parella del meu amic va parlar d´una amiga força atractiva (la vaig conèixer i ho certifico) que feia uns mesos que s´havia divorciat. Mentres estava casada portava un alt nivell de vida perquè el seu marit es guanyava bé la vida però quan es va separar va deixar de passar la Visa or per tot els datàfons de la rodalia. La parella del meu amic m´explicava que ja havia sortit de festa uns quants cops amb ella (una cosa que ja tenia oblidada) però no per ofegar les penes del divorci sinó per sortir de "cacera".Ella ja té una edat i sap que la joventut no és eterna ni els pits ni els culs estaran sempre ferms, la situació es desesperada i cal trobar algú...i aquí ve la meva crítica.Aquesta búsqueda de "xorvu" no té finalitats amoroses, romàntiques, ni tan sols d´apaivagar la sensació propera de soletat no..el que és busca i així m´ho va reconèixer la parella del meu amic (i d´altres fèmines amb les que he tingut confiança) és una seguretat econòmica que permeti mantenir un nivell vida similar al d´abans o senzillament no treballar. Poc importa si el "pàjaru" és guapo, intel.ligent o si hi ha molta o poca afinitat...aquests, amb 26-33 anys, són conceptes ja secundaris ("això ja ho vaig fer quant tenia 20 anys") i que poden afegir-se o no a la captura.

Contracte ja signat

Com de seguida es va apressurar a dir-nos la relatora de la història, la noia ja havia fet una captura masculina i que "semblava un bon partit" però no pel seu atractiu o intel.ligència o altre factor similar sinó pels seus possibles.Com si ho veiés: després de les primeres impressions per saber que el tio no és un assasí en sèrie o un maltractador grillat i abans de  posar la pastanaga davant del burro, és a dir l´intercanvi de fluids i menjades de bistecs, deurien caure les següents preguntes: A que et dediques? l´empresa és teva? i us va bé? esquies?jugues al tennis? vius sol?la casa és teva? amb hipoteca o sense? etc..i les conseqüents observacions:quin cotxe porta, si vesteix de marca, on viu i amb qui és relaciona etc...com em va dir la parella del meu amic mig avergonyida: "les coses són així",  i per això vendrà el que té: el seu magnífic cós perquè el xato en qúestió la pugui lluir. El Contracte vé a ser aquest-Jo que estic boníssima i em tindràs a la teva disposició quan vinguis de currar, sempre guapa i atenta podent fardar davant els col-leguis i jo podré disfrtuar de la vida disposant dels teus béns i de la teva visa or sense donar-te masses explicacions el seu ús. És a dir em mantindràs amb el nivell que mereix una pàjarraca com jo....o sigui gastar i no pencar. Bàsicament aquest és el contracte base però sempre hi han variacions del tipus, la nena treballa a l´empresa fent de recepcionista o de relacions públiques de 10 a 14h, ajuda a fer fotocòpies etc...Portar  aquests tipus de dones a l´ empresa sempre és perillós perquè veuen com van les coses (tontes no són) i volen decidir elles o influeixen al marit en temes de l´empresa o política de personal ("aquesta secre no treballa bé", "aquest soci no és de fiar" etc...) això jo he viscut.

A la caça del Xorvu

Aveure quant arriba el "Jaime"

Aquest tipus de dóna acostuma a ser guapa de naixament, sempre s´han aprofitat de la debilitat masculina.Sempre sortien amb els tios més guays o els més "notas", els més "cool" , el més tio bueno que les demés noies volient tenir.No són noies d´estudiar gaire però això no vol dir que siguin tontes.Són perfectament conscients de les armes de les que disposen (tiren més 2 tetes...) i és volen assegurar el futur com tothom.Podeu veure algunes que han fet una bona caça fa temps anant a portar els nens a l´escola amb el 4x4 de 40.000 € i després avorrides fan el café juntes parlant de si el marit l´han de fer director general de la multinacional X..

En vaig conèixer una d´aquestes que quan es quedava sola trucava a les amigues que feia mesos que no la veien i es passava per  la disco de moda (on ja costuma a haver-hi el tipus de tio que interessa) els anomenats "Caladeros", durant tres setmanes.Allà pescava i desapareixia durant anys.Vaig coincidir amb ella a la universitat (no havia pescat el bacallà adeqüat) i la veritat és que treia grans notes però un dia va deixar de venir...la última cosa que en sé es que es passeja per Sant Pol amb un Jaguar d´un neurocirugià.Va abandonar la carrerra.Ja tenia el que volia.

Evidentment no tothom és així, generalitzo, hi han ties guapes ques guayen el seu sou currant com el que més, i les que no estan bones però tenen una feina estable digna acaben passant el motxo per discoteques de cuarentons, "loosers" i "tirateixons" que en la majoria dels casos  l´unic que busquen és fotre el polvet del dissabte entre vodka i vodka i restregar els pits caiguts per la calva d´alguna ànima càndida.

Apèndix final: aquesta prostitució de la que parlat és de tercera divisió si es compara amb les que juguen Champions del putisme.Quines són? només cal que obriu el "Lecturas" o el "Hola" i podreu veure con models de regional preferent, (ex)-presentadores de TV, dones de Toreros i cantants de tres al quarto etc...es casen amb empresaris, els hi foten 2 fills i es divorcien al cap de tres anys amb unes pensions compensatòries acollonants.

CLIP DE LA SETMANA PART II -STAR WARS:THE OLD REPUBLIC

Impressionants videoclips de la setmana.Els Jedi VS Els Sith anys abans de les guerres clon.Quan els Sith no seguien la regla encara de un mestre i un aprenent només.

VIDEOCLIP DE LA SETMANA PART 1 -STAR WARS: THE OLD REPUBLIC

ES POT TENIR MÉS CARA ?

Quan riu aixi algo dolent passarà

Por consiguiente

Ha saltat aquests dies una noticía que em principi no hi tenia res a dir però que m´ha anat indignant mica en mica. L´ex-president espanyol i pseudo falangista José Maria Aznar ha fitxat per Endesa com "asesor externo para Latinoamerica" amb un sou de 200.000 € anuals.Res a dir.Està clar, que un simple llicenciat en Dret que no ha exercit mai la professió té els contactes i les influències suficients, pròpies ex-president de govern, per ajudar a una multinacional. Si una empresa privada es vol gastar els quartos allà ells. El mateix ha passat amb Felipe (por consiguiente) González per Gas Natural, etc..són gent que encara no tenen edat per jubilar-se i per tan treballen encara que sigui en càrrecs tan ambigus i inconcrets com els d´assessors. El que em fot és que aquest parell com a ex-presidents tenen dret per llei a una pensió vitalícia de 80.000 € que sumen als seus desorbitats sous. No em sembla malament que tinguin aquesta pensió doncs algú que ha tingut tantes responsabillitats i ha donat tant la cara només faltaria que acabés demanant al metro com un "perdona di molestia" i ja no diguem si la persona està jubilada o malalta com per exemple el President Pujol  i Pasqual Maragall que també tenen una pensió similar i un petit despatx amb secretària.Ara el que no potser es que mentre es treballi i es guanyi un mega-sou puguin rebre aquesta pensió, amb la que està caient de gent a l´atur.

igual que el seu pare però sense bigoti

Pel que es veu ja hi ha alguna proposta presentada al congrés per debatre i replantejar-se aquestes pensions de per vida.Em sembla de sentit comú reformar-ho i em semblaria correcte èticament que els 2 ex-presidents per voluntat pròpia renunciéssin a aquestes pensions.

LES TRES REVISTES MUSICALS DE REFERÈNCIA

La Pelvis

Que Espanya és un país musicalment subnormal i culturalment retrasat és una cosa que ja he comentat en aquest blog.No ens posem però, apocaliptics. Hi han tres fars que fa anys ens han anat il.luminant el camí musical posant-nos al dia del que coïa a la resta del món i perquè no dir-ho, amb el temps, equiparant a la gent que ha estat receptiva amb l´actualitat musicalmundial, més enllà de "Estopa, Obús o Mocedades."

Robert Led Zep Plant

La revista més veterana és "Popular 1" http://www.popular1.com/ (El Popu) fundada per un fotògraf i la seva dona (Berta Yebra) als anys 70 ens van portar els temps daurats del "Punk", la "New Wawe" , el rock progessiu, l´"Sleazy" angelí i el "Grunge" dels 90. És una revista que sempre s´ha caracteritzat per defensar els grans dinosaures del rock (Stones, Led Zep, Elvis, etc..) fèssin el que féssin. No hi ha any que no surtin en portada. És una revista que segueix l´actualitat però quan aquesta no té res a oferir et treu un article més portada d´un dels grans perquè sempre atrau vendes.Ha estat quan el fill del fundador de la revista se´n va fer càrrec a mitjans dels 80 que les vendes van començar a ser importants. Ell mateix feia de redactor (a part d´editor i cap de redacció). Estic parlant de Cèsar Martín.Tot un personatge que s´ha fet famoset dintre del mundillo A la revista té un parell de seccions fixes.Una d´elles és el "No me Judas Satanás" on és capaç d´escriure de 4 a 6 fulles a lletra minúscula sobre temes tan exòtics i inverosímils com la vida d´ Errol Flynn, el porno dels anys 80, portades de discos eròtiques o la vida miracles del Guitarrista de Kiss.Un altre secció que fa que la revista sigui especial és la secció de cartes on la gent escriu sobre cine, música o perversions sexuals (sempre, qui vol, sota pseudònim)i ell mateix dóna la seva opinió.Algunes de les cartes el foten a parir a ell mateix i la revista i té els collons de publicar-les encara que hi hagin insults i amenaces que evidentment contesta sense tallar-se.

"King" Axl

Amb aquest personatge al cap davant, la revista ha viscut moments daurats doncs va saber rendibilitzar en exclusiva els "Booms" de Guns n´roses, El "grunge" (Pearl Jam, Soundgarden, Nirvana)o els inicis del rock industrial amb "Nine ich Nails", Marlyn Manson etc...Sempre combinant-t´ho amb els clàssics de tota la vida. És una revista que viu el present respectant les glòries del passat.Ara, actualment en la meva opinió no passa per un bon moment perquè el Rock de tota la vida no passa tampoc per un bon moment.No hi han grans bandes amb carisma ni discografies prou sòlides per treure- les en portades o fer-ne grans articles però tampoc poden parlar deels "Stones" o els "Queen" cada mes.És una revista amb una base de "fans" fidels (i de detractors acèrrims)feta per gent molt normal (alguns redactors han estat lectors de la revista durant molt de temps) que estima els seus grups i els cuida.

El líder de la "Credence"

L´altra revista es "Ruta 66" http://ruta66mag.com més coneguda com "El ruta". És una revista molt especial.Durant molts anys, de fet fins fa ben bé 1 any i mig no s´ha reformat...ha tingut com un marca de fàbrica que la feia diferent de la resta: el seu disseny auster i humil en rigorós blanc i negre amb poques fotos.Semblava un fanzine curradíssim però fanzine en definitiva.Els seus articles eren densos i profunds quasi bé filosòfics.Semblava que no duraria ni dos dies però ha sobreviscut gràcies als seus fundadors i redactors (Jaime Gonzalo i Ignasi Julià) en cap que són els que han donat el caràcter seriós i rigorós a la revista. Una revista especialitzada sobretot en la música de garatge, el "rockabilly" impertinent, el "Blues" de barra de bar de Nashville", el "soul" de dives sense sort, el "Punk" d´ultratomba o bé rock de grups maleïts i perdedors.

El "Boss" sense pèl als ous

Segurament aquest miracle de la subsistència fet revista musical es deu  ala opinió de  l´Ignasi Julià, un tio que en la meva opinió és una una de les ments més sàvies i preclares del periodisme musical, no s´ha casat amb ningú (musicalment parlant)si ha hagut de criticar modes absurdes ho ha fet i si ha hagut de defensar causes perdudes que segons la seva opinió valen la pena sense por de fer el ridícul ho ha fet també i sempre amb arguments.

Qui s´enrecorda d´aquests

Desde fa un parell d´anys han cedit la linea editorial a noves fornades de redactors "ruteros" amb ganes de tirar endavant la nau mantenint-se ells en un segons pla.S´ha reformat el disseny de la revista posant-lo al dia i s´han obert a noves tendències sense pujar-se al carro de modes passatgeres.

Uns altres "don nadies"

La tercera en discòrdia és"Rockdelux".http://www.rockdelux.es Una revista que està ben lluny de les descrites fins ara: pendent sempre de les tendències actuals ( música de Club, Pop britànic, músiques del món, la música "indie" espanyola, pop d´autor etc...bàsicament és anti-rock-de-tota-la-vida. Està sempre pendent de la premsa musical britànica. Treu en portada grups venent-los com "the next Big Thing" i no només s´oblida d´ells sinó que al cap de 6 mesos els destrossa (Oasis i Blur per exemple). La revista sempre ha tingut aquest caràcter "snob" i elitista , d´estar a la última i no només no se n´han amagat sinó que n´han fet bandera. Senzillament tot del que no parlaven a la revista era una basura per cutres i cafres. El problema ha estat quant aquesta actitut ha traspassat el món de la revista a les institucions culturals del país o bé a la premsa generalista. Les seves bones relacions amb el sector cultural "progre" del PSC ha fet que molts redactors hàgin anat al El Pais o El Periódico o bé directament prenent la direcció musical de festivals i certàments subvencionats per l´Ajuntament i la Diputació. Han difòs una imatge i una opinió publicada on semblava que a Barcelona només podies ser modern si escoltaves "Pop" infantil i retardat o anaves de "clubs" de música de ball.Per moments semblava una autèncita dictadura nazi anti rock total.

Les tres revistes com podeu veure, no és fan massa la competència perquè van destinades a sectors de gent diferents.