 |
| Quan riu aixi algo dolent passarà |
 |
| Por consiguiente |
Ha saltat aquests dies una noticía que em principi no hi tenia res a dir però que m´ha anat indignant mica en mica. L´ex-president espanyol i pseudo falangista José Maria Aznar ha fitxat per Endesa com "asesor externo para Latinoamerica" amb un sou de 200.000 € anuals.Res a dir.Està clar, que un simple llicenciat en Dret que no ha exercit mai la professió té els contactes i les influències suficients, pròpies ex-president de govern, per ajudar a una multinacional. Si una empresa privada es vol gastar els quartos allà ells. El mateix ha passat amb Felipe (por consiguiente) González per Gas Natural, etc..són gent que encara no tenen edat per jubilar-se i per tan treballen encara que sigui en càrrecs tan ambigus i inconcrets com els d´assessors. El que em fot és que aquest parell com a ex-presidents tenen dret per llei a una pensió vitalícia de 80.000 € que sumen als seus desorbitats sous. No em sembla malament que tinguin aquesta pensió doncs algú que ha tingut tantes responsabillitats i ha donat tant la cara només faltaria que acabés demanant al metro com un "perdona di molestia" i ja no diguem si la persona està jubilada o malalta com per exemple el President Pujol i Pasqual Maragall que també tenen una pensió similar i un petit despatx amb secretària.Ara el que no potser es que mentre es treballi i es guanyi un mega-sou puguin rebre aquesta pensió, amb la que està caient de gent a l´atur.
 |
| igual que el seu pare però sense bigoti |
Pel que es veu ja hi ha alguna proposta presentada al congrés per debatre i replantejar-se aquestes pensions de per vida.Em sembla de sentit comú reformar-ho i em semblaria correcte èticament que els 2 ex-presidents per voluntat pròpia renunciéssin a aquestes pensions.
Carles, completament d'acord amb tu. És vergonyós que, tot i ser "fitxats" per grans empreses, mantinguin el sou d'expresidents. Molt codi ètic dels polítics, molta crisi i ajust de cinturons, però pels altres.
ResponderEliminarHi ha un llibre, per cert boníssim, titulat LA CASTA, on l'autor, periodista d'investigació, finalitza que tant els polítics d'una banda com d'una altra l'únic que volen és mantenir l'status de privilegi, a partir de contactes, amiguismes etc... Molts pactes antitransfuguisme, molts codis ètics, molta crisi, però que la paguin els ciutadans de peu. He dich. Jordi